MONTSERRAT: VERS L'ALTRE DENSITAT: CERCLES DE LLUM

El que forma un "Cercle de Llum" és la freqüència de vibració concorde en uns mateixos éssers. Una inquietud, quelcom que entra i surt del plexe solar i inunda tots els circuits existents en un mateix, d'una "energia especial" que fins aquest moment hom no havia experimentat amb tanta claretat i potencia. En virtut d'aquesta "freqüència" és que hom "sap amb seguretat i certesa", fets, coneixements, coses amb les que anteriorment no s'hi havia prestat suficient o nul·la atenció, i que a partir d'aquest moment és com una memòria incipient que es va "recuperant" car, en el fons, sempre s'hi ha estat connectat, i aquest "record" es torna ara natural i objectiu en un mateix i, de fet, entra de ple en la persona que el viu, com una lògica serena, clara, contundent i de compromís.

Qui no sent aquesta "freqüència", qui no la ha experimentat pot "no entendre" l'actitud del que si. Encara que tampoc és el cas de generar cap actitud "sectària" malgrat que algú pugui pensar-ho equivocadament, sinó tot el contrari, descobrir i ajudar a descobrir que realment ens movem, ens atraiem o ens repel·lim, per "freqüències determinades de vibració". I que evidentment, tothom pot millorar i/o elevar (o no) la pròpia vibració fins a "octaves de llum" o a prop, i a través d'aquest progrés vital arribar a nous coneixements i experiències a nivell espiritual i còsmic.

I per suposat, un apropament inequívoc i conscient amb els Éssers de Llum que tant es manifesten pel Massís Sagrat de MONTSERRAT i els seus bells entorns.

Millorar o elevar la freqüència de vibració és desprendre's progressivament de la danyosa actitud, que prolifera tant avui dia, de l'aferrament a la matèria, per tal que, sense oblidar les obligacions i responsabilitats que cadascú hagi contret en la vida pràctica diària, en aquest món físic - que és una qüestió molt important a tenir en compte quan es parla d'aquests temes-, s'nicií l'acostament decidit, el retrobament amb l'Ésser Intern, que tot ésser humà te dins seu (i que tant es deixa sentir a través de la veu de la Consciència davant determinades actuacions humanes, se li faci cas o no) i que és llur vertadera Individualitat Immortal.

Acostar-se a l'Ésser Intern respectiu és, d'immediat, començar de transformar la també respectiva vibració. Quan la "connexió" amb l'Ésser Intern es produeix, a través del treball persistent i de la voluntat, i més encara, quan es consolida, l'ésser humà entra en un nou estadi i estat conscientiu, que l'equilibra i capacita per passos superiors. Aleshores és quan es coneix el vertader significat del "JO SÓC"...

I és quan el "CONTACTE" amb "Els de Dalt", Éssers de Llum de 5ª, 6ª o més densitats o dimensions, -Éssers de Plèiades o d'Andròmeda- no importa massa el seu reial origen, sinó la seva Llum i el seu Progrés, car són l'espill on s'ha de mirar l'ésser humà d'aquest món Terra, deia doncs, que el "Contacte" amb Ells, es produirà sens demora, doncs la vibració humana estarà en camí de ser com la seva: LLUM...

Quan les persones "no es preparen pel Contacte" és impossible progressar perquè estan subjectes a un ancoratge de "comoditat", de "ja estem be així..." Per evolucionar cal fer -sota de tota lògica-, coses "diferents i encara millors" de les que s'han fet fins al present. Tot projecte ha de tendir a desenvolupar-se constantment per superar-se permanentment, sinó hom corre el risc de crear "cercles tancats" sense progrés ni evolució, amb una repetició monòtona dels mateixos arguments i successos. El sentit del progrés és innat en l'ésser humà: progressar, evolucionar i en el millor dels casos re-evolucionar. Res per obligació o per imposició, això està clar. Només amb l'enteniment i la comprenció. No evolucionar és un rar i anòmal concepte de "Llibertat"...