INSTANTS ESPECIALS: TYR !

Vaig pujar al petit turó i davant meu, un mar de boira primaveral ho emplenava tot com d'un "fum misteriós" que amagava qualsevol altre visió del paisatge superb que des d'allà s'hi domina. Podia mirar directament el Sol que se'm apareixia com en un negatiu fotogràfic a través d'aquell espès filtre gris ple d'humitats. Sentia en la meva ànima el fragor de mil inquietuds i em vaig disposar a assossegar la meva ment. A peu dret, vers l'Orient, vaig alçar els braços amb els palmells al Sol tot començant a vocalitzar la Runa Tyr, mentre anava abaixant els braços imaginant com una petxina de raig còsmics penetraven per tot el meu cos, i així, inhalant profundament, vaig alçar novament els braços per damunt del cap bo i repetint l'exercici una i altre vegada. Així vaig restar, no puc precisar quan de temps perquè crec que en vaig "perdre" la noció. TTTYYYYYYYRRRRRRR: Tot era vibració, tot era com "obrir camí" o "treure obstacles" que m'impedissin d'arribar fins al meu Ésser Intern. Sentia com la "impressió" com d'estar literalment "posat a dins" d'aquella boirada i el Sol davant meu. I el prec o l'oració, la petició d'aquesta ajuda anímica i espiritual, l'anhel de veure-hi clar, de la comprensió, de la humilitat en ares de poder seguir avançant una ruta, que només s'anava configurant a cops de present, amb alegries i sofriments, i estan en "alerta" permanent, aprenent d'intuir, de valorar també les paraules, aquestes paraules que - en un instant - es perden en la nebulosa del subjectiu... On ets germà en l'Esperit ?

A poc a poc la boira es va anar esvaint donant pas a un Sol radiant i a un atzur que quasi danyaven la retina. Sols en les fondalades més profundes continuava la grisa humitat, com les obsessions que, de vegades, torturen als humans quan manca l'hàlit del Més Íntim. Finalitzada la vocalització de la Runa Sagrada vaig creuar les mans sobre el meu pit com per "no deixar escapar" aquella energia càlida i potent, y així em vaig mantenir per un temps indefinit.

Quan vaig obrir els ulls el Massís de MONTSERRAT lluïa amb tota solemnitat i llurs crestes es retallaven en el blau intens del cel. Al meu entorn una verdor de luxuriosa Primavera decorava els camps i les pinedes dels voltants. L'ambient portava aromes de mel que desprenien els ametllers, ja quasi sense flor, i els cirerers lluminosos, l'única música era el brunzir de les embriagades abelles, i una mica més llunyà, les esquelles d'un tranquil remat de vaques, donant a tot el conjunt un aire agradable i propici per estimar intensament la Natura i tota la Creació.

Vaig sentir un profund agraïment per tot aquell cúmul de sensacions que se'm donaven i a les quals el meu ésser s'entregava sens vacil·lacions .

Viure uns instants "especials" com aquests sempre contrasta amb el món "trepidant", sorollós i sovint aclaparador, que tendeix a "insensibilitzar" tothom,i a on hom "viu". Aquest contrast crec que ajuda molt a entendre que la Vida pot ser "diferent" si hom s'ho proposa amb fermesa. Per la meva part, senzillament, he volgut compartir la meva vivencia amb tots vosaltres.