diumenge, 29 de setembre del 2013

ANIMES IMMORTALS EN COSSOS FISICS PERIBLES: ALLÒ QUE SOM...


Un dels aspectes més importants de l'espiritualitat és el donar-nos compte que "no som cossos físics dotats d'una ànima" sinó just a l'inrevés: som ànimes que utilitzem cossos físics per experimentar i créixer en aquest món tridimensional.  El principal en nosaltres és l'Ànima (car som ànimes), que és la que dona Vida al cos físic, que li serveix en cada una de las etapes existencials en este àmbit físic, on s'ha compromès a seguir creixent.  L'Ànima és la conductora del cos físic, de manera "tant sols semblant" a como hom condueix un automòbil -sense ser el propi  automòbil   sinó qui el condueix-.
Quan sortim de l'àmbit físic de tres dimensions "ja no necessitem el cos físic", el qual deixem "aparcat" al llit on regenera la seva energia de les activitats que li hem donat. Aquest procés és permanent i natural en tots els éssers humans doncs, en el transcurs del descans nocturn sortim del cos físic com les ànimes que som.  Tothom pot tenir aquesta vivència de forma conscient.  És el que anomenem "somnis"  quan amb prou feina recordem o amb molt poca lucidesa els llocs que hem visitat com a ànimes.  A mida que despertem consciencialment el record es va tornant nitid i sabem que hem estat experimentant en altres àmbits dimensionals, alguns ho recorden amb detall.  És el que s'anomena "viatge astral" del que tant s'ha parlat i que tothom realitza amb més o menys consciència.  I no te cap perill donat que és un funcionalisme molt natural de totes les ànimes que, en aquest món experimenten i créixen, en cossos físics d'una complexitat meravellosa.


                                                                          


L'Ànima és immortal i ja ha vingut del cosmos amb moltes experiències i coneixements, i ara, està experimentant en el planeta Terra, en el món físic de tres dimensions, al llarg de tot un clicle complet, tal i com ho va decidir en el seu moment i en forma lúcida i conscient.  En contrapartida, el que és "perible" dins el temps dual, on ens movem, és el cos físic que, com se sap, neix, creix, madura i mor en un lapsus de temps, més o menys flexible, depenent de les diverses circumstàncies de consciència i vida, que arribi la seva "data de caducitat" abans o després. Entre la mort física i el proper naixement, també conegut com "espai entre vides", l'Ànima recapitula i es prepara -si és el cas-, per un nou retorn al món fñisic.
L'Ànima te qualitats meravelloses i eternes, que ha "tapat" la pròpia densitat física d'aquest àmbit, unida als desequilibris humans que això ha comportat, així com a l'acumulació de "conflictes no resolts" (que sovint queden d'una vida per una altre) dins les diferents i múltiples etapes existencials, les quals ens corresponsanbilitzen a tots sense excepció.  Fins a l'extrem que una gran manjoría  d'éssers humans, ha oblidad la seva vertadera identitat com a ànimes immortals a canvi d'una identificació total amb el cos físic perible i amb la pròpia dimensió física, desembocant en el món de les "creences"  i per tant arribant a creure que el "cos físic" ho és literalment "tot" i que "no existeix res més".
Tota aquesta "identificació", tot aquest camí "desesperat a cap lloc, te, per suposat un conegut protagonista molt i molt aferrat a la matèria densa d'aquest món i que ha nodrit, ni més ni menys que a la pròpia "personalitat humana", apoderant-se de la ment i desitjant substituir l' Ànima.  Sabeu a qui em refereixo, no?  És clar: a l'ego subjectiu i plural, autor de tots els desequilibris i miratges del nostre món, per haver-li sigut donades totes les "regnes" perquè així fos...

    
                                                                             



L'Ànima que som tots i cada un s'està auto-restituint i com s'ha dit infinitat de vegades, ara és el moment més òptim (doncs el Cicle Solar ho segueix energitzant tot) i ens recorda amorosament allò que ja sabem i que guerdem en la memòria còsmica, el compromís dins el cicle terrestre en el que estem immersos, per proseguir conscients el camí d'ascens vers la llar còsmica d'origen a la que tots pertanyem, netejant i asserenant cadascú la pròpia ment per tal que l' Ànima amb el seu preciós Intel·lecte l'empleni de pensaments amorosos i de pau, de serenitat i altruïsme, de llibertat i respecte mutus, de joia i felicitat, de perdó i agraïment, de comprensió i tolerància, d'equilibri i discerniment, de llum i tendresa, d'enteniment i saber, d'humilitat i senzillesa, de veritat i sinceritat, de Consciència Plena i Desperta...

Deixem ara el nostre cos, per una estona, en aquesta densitat física, reposant molt relaxadament...  Ens concentrem en la nostre respiració: inhalar, retenir per uns instants, exhalar (varies vegades)...  Fem-nos conscients dels nostres òrgans físics meravellosos, en llur perfecció, en el torrent sanguini preciós i ple de VIDA, en totes les cèl·lules, precises, lluminoses i sàvies en el seu contingut...  Per uns instants, sentim la vibració d'aquesta globalitat corpòria tant i tant perfecte, que agraïm...  Tot seguit, i en Consciència d'Ànima ens elevem vaporosos i lleugers per damunt del nostre cos físic, sentint-nos surar per sobre de l'estança, lluminosos, alegres, elevant-nos més i més per damunt els teulats de la ciutat,  veiem l'anar i venir de la gent, diminuta des d'aquí, per carrers i places...  El brogit de la ciutat s'allunya ràpidament, mentre distingim la Terra, la nostra estimada Gaia,  en tota llur magnificència i bellesa multicolor...  Un SILENCI especial ens envolta, mentre fluim i fluim per l'espai infinit, ple de cossos de llum, planetes plens de VIDA en llur multidimensionalitat...  Dins d'aquest fluir nitid i amoròs, ens sentim atrets per un Punt de Llum molt més lluminós que tots els altres, amb una intensa coloració de tons blavosos-daurats-vermells, llur poderosa radiació ens acaricia, ens acull i, de sobte ens trobem com suspesos en una estança sense límits, en plena felicitat, per entre el soroll miraculós del SILENCI, que fa vívida la nostre connexió amb el TOT, amb la FONT INASGOTABLE...   Som a Casa, així ho sentim, a la Llar Còsmica d'Origen...  Inenarrable és la consciència de connexió, indefinible el temps que no existeix sinó en un Etern ARA...  Finalment i a incalculable velocitat retornem al cos físic, essent autèntiques vivències de l'Ànima, per seguir fluint des de l'àmbit fisic, on som...

  OM SHANTI          NAMASTÉ             OM MANI PADME HUM             AUM              AMEN


                                                                         
        

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada