És convenient i saludable, "aturar la marxa" que hom porta, els ritmes frenètics i trepidants, automàtics i mecanicistes, tant allunyats de la consciència, i restar quiets, silenciosos, enmig del brogit anihilant, i començar de preguntar-nos molt profundament i interna els interrogants del "despertar consciencial": "Qui Sóc?", "D'on Vinc?", "A On Vaig?". El perquè d'aquesta acusada sensació de cansament i avorriment, com d'haver fet ja moltes vegades, una mateixa obra teatral (la vida humana), amb tots els seus tòpics, angoixes, drames, dolor, por, efímeres alegríes i els mateixos papers i personatges, intercanviats de totes les maneres possibles. En si mateixa, aquesta "sensació" pot ser com una "alarma", un "avís", un "toc d'atenció", que prové de molt endins, de l'Ésser Intern... Donat que hem vingut moltes vegades a l'existència física a experimentar absolutament tots els rols. Precisament, tots els rols imaginables... L'existència actual, per molts éssers humans (cadascú ho ha de dilucidar), ja és la d' "interessar-se" pel propi "despertar de consciència", un cop que s'han viscut totes les experiències necessàries i possibles, dins el "cicle de les existències humanes" (el samsara tibetà), en aquest pla tridimensional del que tots formem part integral.
La important quantitat d'anhels espirituals d'aquests temps, no és en absolut, casual. L'actual Humnanitat és molt antiga en aquest planeta, molt veterana, i ho ha protagonitzat absolutament tot, en inacabables etapes successives. Per això ara, importants grups humans preparen el seu " retorn a la llar còsmica d'origen", restaurant en el seu interior la vertadera identitat espiritual i còsmica, o "despertant consciència" que ve a ser el mateix.
També -i com no s'ignora pas-, els cicles còsmics, com el present, son portadors de grans estímuls energètics, molt motivadors i activadors del cor i del centre emocional, proclius al "treball intern" i al "despertar de consciència". D'aquí venen tants despertars, anhels i renovades inquietuds interiors, que configuren el que procuro explicar. Si aquest procés, de vegades, pot "semblar lent" és degut al propi "estat de consciència" que infon aquesta "edat del ferro" o època actual, als desequilibris humans i als problemes "kàrmics" que la humanitat porta produint en cada etapa existencial. No obstant això, s'ha obert l' etapa de "confluència" i els estímuls al "treball intern" no s'aturen i les bones vibracions còsmiques segueixen arribant afortunadament i incansable. És obvi que no farán el treball per la humanitat: aquest l'ha de fer cadascú des de la pau, la joia i la força de viure aquests instants especials.
Per això és important "aturar-se" (com he dit en començar), per fluir en el perfecte Silenci Interior, aquesta consciència de l'instant especial, aquesta consciència de l'ànima (que cada un és), aquest etern aquí i ara, que massa es contempla a través del "Vel de Maia", des de la il·lusió de l' "ego", que realment distorsiona tota perspectiva conscient, -i que, si seguim "distrets"-, ens esclavitza amb els miratges i aferraments, que ens tornen "cecs" de consciència.
En el silenci calmat de la més íntima estança, calmo la ment agitada i a voltes atordida, i penetro en el vertader Silenci Interior, en absència de pensaments: és quan flueixo en tot i reconec l'ànima que sóc: ni busco, ni espero, sóc i em se el propi fluir que em porta enllà del món de les formes, dins del real ara, permanent, indivisible, immensurable, infinit...
A través de la meditació més senzilla, com és el Raja Ioga, hom pot sortir d'aquest món il·lusori i percebre la realitat des de dins, ser plenament la pròpia ànima, recuperar la memòria còsmica o original, comunicar directament amb el nostre Pare-Mare i emplenar d'aquesta vibració primigènia i original, cor i ment, recobrant consciència de moment en moment i d'instant en instant, amb moltíssima paciència..*
+de+Report+21+Gener++2010+173.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada