diumenge, 4 d’agost del 2013

L'ACCEPTACIÓ



La manera receptiva d'estar en el present, vivint-lo a fons, de manera conscient, passa per l' "acceptació", que és l'actitud objectiva d' "acceptar" tot el que ens porta la realitat, en forma de circunstàncies diverses (moltes d'elles generades per nosaltres mateixos), situacions o eventualitats que, un cop les tenim al davant, cal resoldre d'una manera o altre.
El fet d' "acceptar" la realitat que ens ve, en comptes d'oferir resistència o rebuig, col·loca la persona en el camí, de trobar les més correctes solucions a qualasevol dilema. "Acceptar" no vol dir, de cap de les maneres, "estar d'acord", simplement és una acceptació natural. del present, de l'aquí i ara, tal i com arriba a nosaltres, sense judicis, ni etiquetes.
"Acceptar" començant per l'actitud, és afrontar d'una manera lúcida i conscient qualasevol de les situacions que ens pot deparar la vida;  fer-ho així, aporta a l'nstant present grans dosis de serenitat i estabilitat.  Rarament des de l'exercici conscient de l' "acceptació" recorrerà hom a actituds de violència o de fugida de la realitat.
El "poder d'afrontar" és significatiu quan "acceptem" tot el que ens porta la realitat, sigui del signe que sigui,  i això ens capacita per encarar la pitjor de les situacions de la millor manera possible. 
                                                                                          


L' "acceptació" ens fa també responsables davant de qualsevol circumstància, i aquesta és una, sinó la principal virtut de l'ésser huma intrínsecament lliure i laboriosament conscient.  Perquè la "consciència" si be tots la tenim, sovint hom requereix d'una disciplina mental i psicològica, capaç de restituir les qualitats i poders de l'Ànima original que som, la vertadera identitat espiritual que se serveix admirablement d'un meravellós cos físic, mentre duren les etapes terrestres. Així l'home recupera els parámetres de la seva llibertat original "perduda", va emprenent el camí conscient, objectiu i responsable, que li anirà reposant alhora, totes les qualitats i poders originals "oblidats" en el trànsit tetradimensional.
L' "acceptació" doncs, sense judicis previs, ni etiquetes, és sempre d'una importància capdal, és un factor d'equilibri imprescindible en la pràctica de l'ara conscient, donat que ens fa humils, reflexius, equilibrats, serens, estables, amb ple domini per afrontar les més complicades situacions.  L' "acceptació" sempres és l' antítesi de la "reacció" (fàcilment precipitada, inconscient i garantía de "fracàs"), del "rebuig" (que indica la no voluntat per afrontar), o la "fugida" (que bàsicament indica por).
                                                                                   
                                                                               
 No dic "fàcil", ni "difícil": però si que aquest canvi vers la "consciència" no es fa d'un dia per un altre.  Hom requereix paciència cap a si mateix, i més quan s'està acostumat a "reaccionar" davant les situacions en comptes d' "activar l'  "acceptació" que, de mica en mica (si es practica) va desplegant altres qualitats complementaries bàsiques i vitals, com la mateixa "paciència" i l'auto respecte.  Primer cal entendre el aquí es planteja, portar-ho a la "comprensió de fons" i si hom ja ha pres la "decisió": començar a practicar. Hom podrà comprendre aleshores l' "arrelament" d'alguns costums "erronis", a nivell de la nostra psique, quan després de molt temps de practicar, es presenta una situació inesperada, i salta "automàticament" aquella "reacció" que ja quasi donàvem per erradicada.  Això només indica que, com en tot, no hem de defallir mai, fins i tot quan "sembla" que tot va a l' inrevés, cal seguir treballant, sempre des de l'instant present amb paciència, persistència i una ferma decisió.
L' "acceptació" aplana, acosta i facilita molt el tracte i la relació amb les persones del nostre entorn.  Partint de la base de l' "acceptació d'un mateix i de tots els altres tal i com son, sense judicis, ni etiquetes (allò de: ",m'agrada", "no m'agrada", "no el puc ni veure...", "em fa ràbia",  "què es deu haver cregut? etc. etc.).  Acceptar l'altre tal com és, sense jutjar-lo, sense etiquetar-lo.  Sovint allò que "no ens agrada" dels altres, no és sinó una projecció dels nostres propis defectes reflectits en ells.  I això no resulta gents agradable.  Cal treballar també des d'aquesta perspectiva: l' "acceptació" per davant de tot, donat que ens dona la serenitat,  ens estabilitza, ens fa reflexionar, intuir i fins i tot discernir, perquè aquesta acció es fa des de la Consciència de l'Ànima, ésa dir, amb "íntima, recordació de l'Ésser, la nostra íntima, sola i única "identitat lluminosa": com sempre hem de "mirar, veure i tractar" a tots els nostres semblants...*
                                                                                  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada