EL REPTE DE RECORDAR...

En realitat a l'ésser humà no li cal "aprendre el més profund" per una raó molt senzilla: "ja ho sap".  I ho sap en el més profund.  No recordar-ho és la disjuntiva amb la qual s'enfronta juntament amb el repte de venir a experimentar en la matèria més densa, comandant un  cos físic fet a mida pel cas.  I recordar (qüestió de memòria) es fa "difícil" per la vida desbordant, frenètica i estressant que, en general hom viu avui dia.  I "posats a oblidar", hom pot dir que ho hem oblidat "tot" o gairebé:  D'on venim?  La nostre llar d'origen en l'Univers Multidimensional.  Cap a on anem?  (Perquè hem vingut aquí?), o dit d'una altre manera "quin és el repte vertader, l'objectiu d'aquesta presa de decisió?  És el propi creixement espiritual de cada un i l`'expansió de la Vida, també en les dimensions més denses, on la matèria pren la màxima preponderància?  Sento que és així, però que a més, "tot això" forma part d'un "Gran i Inabastable pla", teixit en els telers còsmics de la Gran Font, i per teixidors d'alt nivell i una molt divina ètica.

Tot és Vida, Amor i Llibertat en l'Univers.  També nosaltres els humans, hem "decidit ser i estar aquí", per etapes de milers i milers d'anys, dins d'aquest temps il·lusori, que ens ha portat tanta "confusió" apartats del "no-temps" o del present continu, que mai no desgasta les sublims energies de tants i tants éssers com poblen l'espai infinit, en expansió constant i permanent, amb mesures que també "hem oblidat". 

                                                                                       

Perquè el repte de recordar?  Doncs perquè aquest anhel el portem a dins tots els humans sens distinció, malgrat que se li donen diferents interpretacions.  Sovint el substrat dels més profunds anhels espirituals es sustenta (sense saber-se moltes vegades) en aquest "repte" que fa niu en el més profund del cor i va prenent consistència a mida que l'home  pren consciència de la seva pròpia trascendència i es fa les preguntes capdals de la filosofía: "Qui sóc?, D'on vinc?, On vaig?" .  Preguntes que l'home es fa des de les limitacions de l' "ego" en el món físic, tot i sentint, malgrat tot, la gran "potència" oblidada de la seva força interior, que li "sembla" que desconeix i que no pot obviar, perquè te un pes intrínsec que és l'AMOR, la força invisible-universal que a tots uneix, que és d'un rang superior i és la base vital de les ànimes lluminoses, que realment som, "enfundats" en els nostres cossos físics peribles i amb caducitat.  I és per aquest AMOR expandit per tot l'Univers,  que som i estem aquí per aprendre i créixer, estimant a tots i a tot: en realitat no estem aquí per cap altre interès conscient i objectiu que no sigui l'AMOR INFINIT I INCONDICIONAL.

El "repte de recordar", és doncs un impuls de cada Ànima Immortal, car l'ingrés i la vida en la matèria densa tridimensional (aquest món físic) quasi sempre és traumàtic per les ànimes i éssers espirituals, de vibració molt més subtíl, i també de freqüència més elevada, que aquesta densitat dimensional  torna lenta i condicionada, fins a l'extrem de "fer-nos oblidar" (només amb rares i meravelloses excepcions) la nostre identitat original i de generar aquest famós "ego" manefla, "que tot ho vol saber des de l'ignorància més absoluta" i "creació mental" al marge de l`'ànima atordida que som, i basat en la por, l'odi, l'orgull, la supèrbia i moltes més derivacions generadores dels errors i la confusió en el món..

L' "ego" crea en l'home físic la il·lusoria "falsa personalitat" -que sense un treball intern que la freni-, es va formant al llarg de cada etapa existencial, i al final de cada etapa "desapareix" quan mor el cos físic, perquè realment no forma part del llegat real i objectiu de l'Ànima.

                                                                                         

D'altra banda, tots podem veure quin és el resultat d'un món  que no parteix de la "consciència de l'ànima" i basat en els errors i confusions de l' "ego":  és el món que tenim ara i aquí, mirem arreu el que trobem...  I això també és el mirall del que una part important de la humanitat porta dins seu, tot i l'extraordinària transformació consciencial generada a partir de l'any 2012, que és real i va progressant.

La MEDITACIÓ és una de les eines, sinó la millor, per recuperar aquesta memòria còsmica "oblidada temporalment" ara i aquí.  És la forma d'entrar en connexió amb el que "vertaderament som.  El SILENCI permet. una vegada el cos físic està ben relaxat i la ment aquietada, entrar en aquest espai interior, on ens podem reconèixer com les "entitats espirituals que som", és aquí, amb molta pràctica que podem arribar a "retrobar" aquesta memòria vital plena del coneixement de tot el que som, i obrir vies de connexió amb la "intervinguda" memòria física quotidiana i foragitar l' "ego", amb el qual "desapareix" una de les pitjors i més pesades ombres de la humanitat: la por, que en el fons no és més que ignorància.

Cada un pot trobar la forma de MEDITACIÓ més idònea i amb la que millor es trobi.  Si mai no hem meditat, recomanaría el Raja Ioga perquè és el sistema menys "exigent" pel que fa a la postura de meditador: només cal posar l'esquena dreta o recta, i hom pot practicar directament assegut en una cadira, si hom prefereix altres postures o "assanes", és voluntari,, però l`'esquena dreta és quelcom primordial. Hom pot començar amb petites "meditacions guiades" que ajuden a fer les primeres passes, Al principi 15 0 20 minuts de durada i anar sumant temps segons es practiqui.

És interessant començar el dia amb una meditació i acabar-lo amb una altre,  abans de dormir.  Això emplena d'equilibri, de pau i de consciència tot el que fem durant el dia i ens prepara pel descans;  la nostra relació amb els altres es torna respectuosa i tolerant, i hom va prenent consciència que som lluminoses Ànimes Immortals reunides, circunstancialment i amorosa, en aquest món*