dimecres, 20 de febrer del 2013

"NO-FER": UNA ACTITUD CONSCIENT


El "no-fer" en contraposició al "fer" subjectiu i característic de sempre, és una "actitud conscient" per ser viscuda permanentment en el "present" i "fluint vers el despertar consciencial": la recuperació integral del l'ésser humà, del "trauma" que va significar la seva pròpia vinguda -des d'un altre espai-temps-, al pla físic circumstancial i temporal.
Aquesta "actitud" del "no-fer" i a l'hora "deixar fluir", no és tant "senzilla" en un món, bàsicament "no conscient", i on pràcticament "res" va direccionat a reconèixer la pròpia consciència humana més enllà del vehicle físic tangible i mortal.  I on encara es desconeixen, molt i molt, les característiques genètiques i energètiques, anímiques, mentals i espirituals d'aquest inigualable "processador biològic-energètic" que és el cos físic, precís i necessari per aquesta dimensió física i per utilitzar-lo l' "Ésser Intern" de cadascú, per la "missió específica" compromesa en el seu moment i lloc.

                                                                             
 Quan hom vivència objectivament el "no-fer", la Ment està en Silenci i el conductor del vehicle físic és la Consciència, el propi Ésser Intern:  És quan tot flueix vertaderament amb saviesa...
"Voler" vivenciar una "actitud de "no-fer" quan la ment "no està en silenci":  és com "deixar fluir" a l' "Ego subjectiu" al seu aire i persistir en una "consciència nul·la" que, probablement, condueixi a un major desequilibri i autoengany.
Se que, segons com es miri, reflexionar sobre això és tanmateix un terreny  "relliscós" i es pot fer una esclatarada, doncs és un procés tant íntim... Però ja que he començat seguiré una miqueta més.
Quan es diu "no-fer" o "deixar fluir", de vegades pot fer la falsa impressió de ser "quelcom molt simple i poc seriós" essent que és molt important.

      
Quan es diu "no-fer" estem negant un "fer".  La pregunta o preguntes que hom es pot fer son: "Quí és que "està fent" sempre en mi?  Quan "jo vull fer una cosa", "quí és realment el que la vol fer?  Quan "jo vull saber coses", ´"quí és realment el qui vol saber en mí?  Quan jo dic: "jo vull", aquest "jo", qui és?  L' "ego sorollós i subjectiu" o el meu "Ésser Interior", la meva "Consciència"?  Qui "ocupa" o "presideix" la meva ment?  Aquestes son les preguntes o altres de similars, que hom es pot fer, si se sent confós. Si aquestes preguntes hom se les fa sincerament, al seu interior, aprofitant un moment de calma i relaxament: arribaran respostes i la comprensió.
El més "habitual" és que en els éssers humans el qui actuï sigui aquest "ego busca-raons i plural" per tant "sempre és el que està "fent"(de les seves).   Per saber més sobre l' "ego plural", "agregats psíquics, pels tibetans, "pecats capitals", pels cristians, etc., he parlat moltes vegades sobre l' "ego plural" (consulteu entrades d'aquest blog) i també existeix molta literatura formativa i interessant al respecte.

                                                       MANRESA-MONTSERRAT DES DEL "PARC DE L'AGULLA"

Quan es diu doncs, "no-fer"  es refereix a l' "Ésser Intern", a la Consciència per, realment, "no-fer" i "fluir vertaderament en la seva saviesa".  Car "qui fa", és l'  "ego plural" i és el "seu fer" el que queda obsolet amb la beneïda màgia del "no-fer"...
Amb el "no-fer" retornem a la vertadera Entitat de l'Ésser que cadascú és, al JO SÓC original, a la CONSCIÈNCIA INFINITA que a tots connecta... 
Reposem doncs en el "no-fer"...                                                                               
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada