LA MENT NO ES EL "JO" VERITABLE

La "ment" és pensament continu, constantment està activada, i encara més, si hom "no fa res" per evitar-ho. El pijor de tot és quan ens arrivem  a "creure que la ment és un mateix".  Habitualment, quan l'ésser humà no practica "auto coneixement" no controla la seva propia ment (ni tant sols s'ho planteja).  Tampoc fa cap distinció de tipus psicològic, i encara menys de tipus pràctic, entre el que realment és l' "ego", "la ment", "la Consciència", l' "Ésser Intern", etc., questions bàsiques per arribar a "descobrir" que l'ésser humà, en general, viu adormit de Consciència, i que el que necessita "és despertar"...

Si ens anem "despertant", anem "descobrint"  qui som realment: d'on venim, on anem i quin és el sentit de la Vida...   És veure "les coses" des d'una perspectiva "real i realista", objectivament, amb una certitud que no necessita anàlissis sofisticats, raonaments, demostracions, etc., "hom sap allò", amb la força indiscutible de la Intuïció, que és un dels "sentits meravellosos" del nostre ESSER INTERN: allò-que-vertaderament-som-tots-i-cadascun.

Quant comencem a donar-nos compte, que "no som" la nostra ment ordinària ?  Primerament, hom s'ha de predisposar a aquest "auto estudi".  Tot seguit, hom aprèn a aquietar la ment, és a dir, a calmar-la de tota aquesta cridoria constant, composta de pensaments, preocupacions, dubtes, ansietats, desitjos de tot ordre, i en definitiva, "totes aquelles connexions d'egos múltiples", que lliguen i esclavitzen als humans als limitats cinc sentits físics i bàsics del "perfecte ordenador biològic" que és el "cos físic".

Aquietant la ment: comencem a meditar.  Quant la ment queda en silenci, el que hom pot sentir no te explicació suficient, però la Consciència, que és la "connexió" a l'Ésser Intern, entra en la seva estança:  "la ment silenciosa" ens "ensenya la saviesa del no-pensar", de la Intuïció i el Discerniment.  En un paraula, quedem interconnectats al nostre JO vertader, qui pot transmetre llur "saviesa" i "memòria còsmica".

Lògicament, les "transformacions profundes", no son d'avui per demà.  Cal la "paciencia dels savis" per anar practicant "l' auto coneixement", "l' auto observació psicològica", i la Saviesa de la Meditació.   Aquest és un dels camins per anar deixant la "matrix" i entrar a la "nova realitat" que s'està formant.   Però un mateix te d'anar laborant, cada dia i cada nit, vivint cada preciós instant present, com si fos el "darrer" que viurem.   Al llarg d'aquest treball hom "descobreix" que "la ment ordinària"  no és el nostre JO veritable.

                                                                                  

Això es presta a confusió perquè el "normal" (lamentablement), és que allò que anomem "ego", que no és el nostre "jo real", sinó un "programa o software" del cos físic i dels cinc sentits,  s'apodera de la ment i la converteix en "caos i pensament continu",  això al llarg de milers d'anys ha sigut "escull i pedra d'entrebanc" per la Humanitat, que ha fet que tant sovint s'oblidi l'home  de QUI ES, realment, y QUINA ES LA SEVA MISSIÓ A LA TERRA.   Aquesta situació "psíquica o psicològica" en l'home, és la que ha originat l' "error i la ignorància", el "dubte i la creença", "la religió, en detriment de la vertadera i intrínseca espiritualitat que l' ésser humà alberga en llur Consciència, a través de l'Ésser Intern,   el "sotmetiment ple" que el "Sistema" sempre ha requerit de la Humanitat des de fa mil·lennis: totes les esclavituts, també l'esclavatge del "deute bancari" etc.

Per acabar, i com hem dit ja altres vegades, aquesta situació que ha sofert la Humanitat, no la eximeix d'una cosa anomenada "responsabilitat" en la mesura i el grau corresponent, car en un passat, que encara resta entre boires "cada Consciència o fracció divina interconnectada que som", va decidir el descens a les Dimensions Denses, principalment a la 3ª, encara que també a la 4ª.