ELS CAMPS ÀURICS

El massís de Montserrat te una "aura prànica" que hom només pot veure quan s'observen els contorns o perfils, no amb mirada "fixa" sinó amb l'esguard aparentment "perdut o vague", encara que sense perdre o deixar d'abraçar l'angle senser de visió, objectiu del que estem observant.  L' "Aura" no pertany al mateix rang de freqüència amb que visionem amb "normalitat"  tot l'espectre d'aquest àmbit tridimensional.  Les "Aures" o "camps àurics o magnètics" propis de "tot el que viu": a més de les muntanyes, tots els minerals, vegetals, animals i humans, no entren, com dic, en el "rang normal de visió", i per poderles visionar cal un cert "entrenament" a través del qual hom aprèn a "saber visionar" rangs de freqüències que estan més enllà del físic, que ens és més habitual, amb tots  els seus matisos, colors i cadencies:  és quan ens podem fer càrrec realment de la meravella energètica que ens envolta, inclòs el nostre bell Planeta.     Quan hom està ben entrenat a "saber mirar" aquests rangs d'energia, observant-los en profunditat pot dilucidar l'estat de salut, per exemple, d'una persona, contemplant llurs diverses tonalitats, intensitats, matisos i colors.

Amb tot, i degut a la "proximitat" - en els temps que estem vivint -, de la "quarta dimensió", sobreposant-se en llocs i moments determinats a la "tercera dimensió", dins el procés de canvi i modificació de freqüència, que està convertint el nostre Planeta en un món de "quarta densitat" aquesta facultat de visió suara esmentada, també esdevindrà completament activada i natural en la Humanitat transformada que s'està gestant, i per tant, no serà necessari "entrenar-nos" com ara ho han de fer moltes persones.
Molts dels infants que estan arribant avui al nostre món, ja incorporen alguns d'aquests sentits, així com també molts dels que han anat arribant aquestes darreres dècades.  A tal extrem, que parlar de "telepatia" o "clarividencia", posem per cas, ja no és més una qüestió de ficció sinó una realitat ben pràctica i palpable, consubstancial amb les transformacions en les que estem immersos, sentits activats permanentment, més enllà dels cinc que han caracteritzat aquest món físic, tant importants com limitats, i susceptibles de "portar a errors", per quan TOT, es tamizava amb aquests "cinc sentits" sense tenir en compte o ignorant, "altres sentits" de que disposa l' "home integral" i que el permeten d'analitzar d'una manera complerta i total, tot allò que s'investiga, a part de connectar-nos amb la "realitat multidimensional"...

                                                                                     
El "Camp Àuric", a mida que es "desperta Consciència", es nodreix i creix, i també abraça més distancia partint del nucli del propi cos.  El "Camp Àuric" irradiant, d'un ésser de Consciència Desperta, abraça tot el seu entorn, (vegis aquesta imatge), fins a una distancia inusitada.  Constitueix realment un "Esser de Llum" amb un "camp àuric" magnetitzat que inunda amb una força poderosa i benèfica, l'espai circumdant pel que es desplaça, i ningú pot quedar indiferent de la seva proximitat.
L'ésser humà en general, està envoltat en distints camps energètics que l'acompanyen permanentment.  La qüestió es, que per un percentatge força elevat, el "corrent" és que hom no n'és conscient.   L'amplada àurica o energètica més propera i immediata al cos físic, hom la pot mesurar estenent els braços en creu, pels costats, per davant i per darrere, també per damunt del cap i per sota els peus (tocant la terra), aquest seria un primer "límit energètic" que ens acompanya arreu, a partir del cos sòlid.
Si som prou sensibles (que si que hom som, si hi posem atenció) som capaços de captar si en el nostre radi energètic hi entra algú que vibri alteradament o radicalment diferent a nosaltres, tant en sentit positiu com negatiu.   Sovint tenim sensacions d'aquestes, produides per persones o camps àurics, que es barregen o es contraposen amb els nostres.  I moltes vegades hem tingut un sentiment estrany, emocional, sensitiu, però per "desconeixement" (el més probable), no s'atribueix a "alarmes" que se'ns disparen, quan algú "envaeix" el nostre propi camp àuric.

Es important dins les pràctiques d' "Auto observació", de les que tant parlem, vivenciar, experimentar "tot el que sentim", quan estem en aglomeracions humanes diverses, com grans estadis esportius, sales de cinema, de festes, etc., on les mútues "invasions dels espais energètics o àurics" respectius, es produeixen fàcilment i amb multiplicitat, i amb fortes emocions, rivalitats i alteracions diverses.
Aquest és un treball "d' auto sensibilització conscient".   Com més conscients, més percepció de la realitat: si un primer límit l'hem aconseguit amb la "mesura" dels braços en creu, una segona delimitació es pot traçar a "tots els ambients on hom hagi d'intervenir (més enllà del primer límit), la llar, el treball, al carrer on es viu, etc., i això vol dir "on sigui que tu vagis i fins on els teus ulls abracin en cada moment"...
De fet, l' "AURA", pels que saben veure-la i llegir-la, ve a representar la "tarja de visita" més pura, real i objectiva de la persona que tenen al davant...