dissabte, 7 d’abril del 2012

DE VEGADES...


De vegades els anhels interns que empenyen i atien als éssers humans, fan que aquests cerquins quasi desesperadament, un "camí idoni" per les seves aspiracions, al qual s'agafarien com si fos un ferro ardent.  O no.  I troben  cami, i el "proven", però no els "satisfà".  I segueixen cercant fins que en troben un altre, però tampoc "no és el que s'esperaven", i segueixen cercant i cercant fins a trobar-ne d'altres que també "semblava que prometien", però que amb el "temps", tampoc han "satisfet les seves expectatives"...   I aquells buscadors s'han trobat que els hi passaven els anys, i seguien sent uns "buscadors de campionat", enganxats insconscientment a una "recerca sense estabilitat, ni progrés", i que a més, els seguia empenyent sense treva, sempre "cercant nous camins de perfecció", però lamentablement, cap no seguia sent de la "seva satisfacció"...  La seva satisfacció?  Podríem demanar-nos, arribats aquí: "Qui és realment el qui mai no se sentia satisfet ?".     Ben segur l' "ego plural i dominant",  és l'únic que podría anar -de fet va- d'  "ofici i permanentment de flor en flor, de camí o escola a camí o escola, sense comprometre's realment ni amb ell mateix, ni amb ningú...


De fet, l' "ego plural" no vol, ni ter de fer cap camí, sinó que en realitat, només forma part de la "programació" o "software" corresponent al "cos fisic" i a la "personalitat humana" que haurien d'estar controlats permanentment per la Consciència a través de la Ment, serena i lliure...
Cal descobrir que els anhels profunds i interns, provenen del propi Ésser Intern per tal que cada ésser humà "organitzi vertaderament la psique", perquè hom sigui capaç amb tenacitat, paciència i contundència, d' "extreure l' "ego plural" de la pròpia Ment, per tal que hi pugui habitar lliurement la Consciència, la transmissora de l'Ésser Intern:  l'Entitat que verament és l'Home.
I ja sabeu que és el que segueix, perquè em repeteixo molt en aquests "posts", per la importancia que te: Viure l'Ara i Aquí, practicarlo sempre, practicar el Sentit de l'Auto Observació d'un mateix  i practicar MEDITACIÓ.

                                                                          
  Existeixen moltes escoles de tot tipus, però si us hi fixeu, veureu que la Síntesi és sempre la mateixa, l'objectiu és sempre el mateix: El Despertar de la Consciència en l'Home, arribar literalment a fondre'ns amb el nostre Ésser Intern: el que tenim de diví, el JO SÓC.    Tal volta hauríem de recordar i tenir ben present, que la personalitat humana, és de l' "ego plural", i per tant, és finita, serveix pels "assumptes mundans i materials" de la vida quotidiana.   Quan l'home desencar-na (allò que anomenem "mort") la "persolnalitat" es perd, s'acava, és una energia que s'acava diluint, desapareixent com el "cos fisic"...    El dipositari objectiu de tota l'experiència que l'home ve a viure en aquest pla de tres dimensions, no és altre que l' Ésser Intern: el que vertaderament l'home és, però  "posat dins un cos físic" previst per la seva estança en aquest rang freqüencial de vibració.    M'embolico massa tal volta ?
Us agrairia estimades lectores i lectors, que si em voleu fer algun comentari o no enteneu algun aspecte del que "intento" explicar, lliurement m'ho comuniquéssiu a través del "Blog" mateix o pel correu electrònic  manueluistatje@hotmail.com  Us respondré atentament.
Per acabar només afegir que és "preferible" coneixer una escola i el seu mètode, estudiar-lo i experimentarlo, abans que "passar-vos la vida" d'escola en escola, sense seguir cap mètode.
"Papallonejadors" (que van de flor en flor: d'escola en escola) així qualificava aquest tipus de persones un mestre gnòstic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada