APROFUNDINT L'ARA

Quan diem "viure l'Ara i Aquí, viure el Present", no és només una "frase bonica" que diem perquè "queda be. Res d'això.  Partim del fet que, en general, l' ésser humà està "posseït per la ment analítica", que produeix pensaments constantment, fins a l'extrem d' "incapacitar-lo a deixar de pensar".  Enmig d'aquest caos, la "ment" -no pot entendre què és- el Despertar de la Consciència, la "ment, interpreta o creu (en tot cas) que això son "noves idees, conceptes nous, etc.  Per això quan hom "medita", un dels punts més importants és "calmar la ment", "asserenar la ment", "buidar-la de tot pensament". La "ment" -no pot entendre-, "la dimensió espiritual", per be que, pot estar al seu servei des de la quietud i la serenor.  Tranquil·litzada i buida la ment, l' "ego subjectiu o jo fals", ja no la pot emplenar de pensaments (la major part d'ells repetitius, sorollosos i inútils).  Quant hom arriba a aquest estat meditatiu (perquè tanmateix és un estat que s'ha d'aconseguir amb paciencia) hi ha "total abcència de pensaments".  L'  "abcència de judicis, és l'abcència de pensaments"  en paraules d'Eckhart Tolle.  En "abcència de pensaments" és quan hom és capaç de copsar aquest "Espai Interior" que, l'excés de pensaments, oculta, i que és per on connectem amb el més Essencial, és quan hom pot dir:"les paraules surten de l'Espai Interior": Jo no penso...

Però a més de la "meditació profunda i quieta", que tothom pot practicar des de la més particular i íntima ubicació, existeix la pràctica de l'  auto observació d'un mateix, de moment en moment i d'instant en instant, on sempre s'ha d'estar en alerta màxima donat que l' "ego subjectiu" no és amic del Present, car el nega i hi està en contraposició. La qual cosa vol dir que si hom "no està alerta" pot "caure" amb facilitat en les seves "art i manyes", amb les que ràpidament l'allunyarà del Present, sumint-lo en el trist, típic i comú  "son hipnòtic o psicològic".
Si l' "auto observació" és correcta, existeix "control de la ment" i, per tant, de tota intervenció de l' "ego subjectiu", aleshores s'obre aquest ESPAI INTERN que fa "innecesari" el mecanisme del pensament a través de la "ment",  i hom pot encarar tranquil·lament qualsevol circumstància o situació que es presenti, doncs en la seva ressolució "només" hi participa la Consciència i la Intuïció com a "sentits directes" de l'Ésser Intern: Allò-que-realment-és-l'ésser-humà-vertader...

A través de l' "auto observació" s' "impedeix" que el "fals ego" s'apoderi de qualsevol circumstància i que únicament la pugui dirimir la Consciència...  També pot ser que l' "auto observació" ajudi a descobrir "quins ego's subjectius" s'apoderen de les persones en determinades circumstàncies, fent que "naufraguin" i, per tant, que s'hagi d'aprendre dels errors i les caigudes.  De fet, cal aprendre de les circumstàncies bones i  dolentes, per dir-ho així, de les situacións fácils com complicades. L'Auto Observació ajuda en aquest coneixement, a part d'ensenyar a viure l' AQUÍ i l'ARA, el moment PRESENT,  en contraposició a "tot el que indueix" a que hom resti en els somnis inconsistents del passat i en els il·lusoris del futur.  LA VIDA SEMPRE ES ARA...
És molt important en el dia a dia "aprendre d'estar contínuament alineats amb la forma del moment PRESENT...  Acceptar cada moment com si l'haguéssim elegit...   No viure en un estat de "resistencia interior"...  EL MOMENT PRESENT ÉS EL QUE ÉS, I AIXÒ NO ADMET DISCUSSIÓ...