ESPERAR DELS ALTRES, I D'UN MATEIX... UNA IL·LUSIÓ!

Esperar dels altres "fa mal", ha dit algú molt encertadament.  Esperar que els "altres o que algú, faci un pas, una acció, un creixement",  es quelcom que es situa en el futur, on realment no hi ha res estable, donat que sempre es crea, es modifica, es decideix i s'acciona des de l' Ara i Aquí, des del "present": l'únic lloc o estat des d'on es pot actuar, interactuar, executar tota acció.  Des del "present" sempre hom pot canviar el "futur": per això el futur "mai no arriba" efectivament; és quelcom de la "ment i del pensar", també de l' "ego subjectiu", que sempre remet al "passat": on res no s'hi pot fer... ; o al "futur": que és un pur somni, un projecte que "només" es farà realitat quan s'accioni des del "present".

Cosa semblant és l' "espera d'un mateix" com a concepte, només és de la "ment-ego"  car l'únic que val és l'actuació personal en el "present", vivint-lo a fons, essent-ne el màxim de conscients. 

Realment l'únic que hi ha, sortint de tota il·lusió, és el "present", l'etern continuum del "present", que és on la Vida cristal·litza, on la Consciència actua a tots nivells, on "només" hi ha el que s'entén com a "realitat objectiva", lluny de tota fantasía, il·lusió o somni.

La "Ment" com a auxiliar de la Consciència, és perfecta per viure sempre en el "present" completament desperts...

La "Ment" apoderada per l' "ego subjectiu" tendeix a donar un ésser humà de "talant racionalista", exageradament dubitatiu, i proper a perdre's en les al·lucinacions i imatges de la "falsa realitat" o "Maia": el món que s'ha creat per una "Humanitat inconscient" .

Per això hi ha tants aspectes dins el "Despertar de Consciència", que cal tenir en compte, a nivell individual i col·lectiu, que, sense que hom se'n adoni, treuen l'home literalment de la Consciència de Present, per sumir-lo en aquesta "terra inútil i de ningú que és, o el futur il·lusori, o el passat nostàlgic.

Més que "esperar dels altres o d'un mateix", val més actuar, un mateix en el "present" i sense esperar res.  D'altra banda, cada persona decideix el seu propi ritme: ningú te dret a apressar ni a alentir a ningú. Els "premis" només els espera l' "ego". 

El "Despertar o Creixement de la Consciència" és una joia íntima, interior, revestida de lluminós Silenci.

Sovint en els grups on es pretén de realitzar "treball intern" o "Despertar de la Consciència",   és quan es pot veure més la "diversitat de ritmes": cadascú te el seu, i això "mai no vol dir" que un sigui millor que un altre.  Això només te de generar "respecte" entre uns i altres, harmonia, humilitat, introspecció, la joia de fer trams del camí juntament amb uns, juntament amb altres, segons la Consciència...  No hi pot haver lloc per la "decepció" sino gust pel propi treball i estima pel treball dels altres...*