LA MISTERIOSA LLUM DE MANRESA: UNA SINCRONIA ENTRE L'UNIVERS, EL COSMOS I ELS HUMANS

       AL·LEGORIA  DE LA LLUM I L'AIGUA  EN EL PONT DE L'ESTACIÓ DE MANRESA

El 21 de Febrer del 1345, ara en fa 667 anys, la ciutat de Manresa (El Bages) bullía i s'angoixava en mig d'una galopant sequera, que amenaçava de convertir en autèntics ermots aquestes terres eixutes i assedegades, i al damunt, s'hi afegía la intransigència del Bisbe-terratinent, que no deixava passar la construcció d'un canal o sèquia per les seves terres, i que des del riu Llobregat, a l'alçada de la vila de Balsareny, havía de portar les esperades aigües fins a Manresa. Els manresans, en llur desesperació van desobeir el Bisbe i vèren seguit treballant al terme de Sallent, en terres del bisbat.  Aleshores hom diu que una ira "no gaire santa" es va apoderar d'aquell eclesiàstic, que va excomunicar autoritats, treballadors i manresans, manant tancar totes les esglésies de la ciutat perquè ningú hi pugués entrar. Així passaría a la història el bisbe Galcerán Sacosta.  I fou, que estan així les coses, en la dada assenyalada i en ple dia de Sol, que aparegué un potent raig de llum que, venint de Montserrat, va travessar totes les terres del Bages Sud, sobrevolant Manresa i entrant de dret a l'església del Carme de la ciutat, pel rosetó frontal, es va ramificar entre l'altar principal i els dos laterals, acabant per reunificar-se novament, i retirant-se pel mateix lloc i direcció per on havía vingut. Mentre, totes les campanes de la ciutat repicaven soles...  I el fet quedava enregistrat pel Notari de la ciutat en Pere de Bellsolà, i amb la signatura de vuitanta testimonis presencials del prodigi.        A partir d'aquí, les coses van fer un tomb radical: el Bisbe conflictiu va morir, i el seu substitut en Miquel de Ricomà, res no va objectar perquè les obres de la sèquia podéssin continuar, reobrint les esglésies i tornant la normalitat, essent un final feliç després de tants patiments. Encara avui aquella Sèquia rega camps de conreus i porta l'aigua fins la ciutat...      L'església catòlica de l'època, va atribuir el prodigi a la "Santíssima Trinitat".  Es tractà d'allò que avui se'n podria dir un "OVNI"?  Què es va concatenar, conjugar o sincronitzar, perquè la vinguda de la Llum, pràcticament, signifiques la "solució dels conflictes..?  Existeixen "sincronies" entre l'Univers i el Cosmos: aquesta en va ser una. Sincronia entre l'Univers i els Homes.  M'explicaré...

                                               Dibuix del gran dibuixant manresà JOAN VILANOVA

L'Home està interconnectat amb l'Univers i el Cosmos (com la Física Quàntica  ja ens diu avui) perquè en forma part integral, planetària i hologràfica.  Hom pot dir, que el Cosmos en general, "sempre sap i coneix" les contingències per les que passa la Terra i els seus habitants. De tot signe.  Però és evident que les que ressonen més, lamentablement i sinistrement, son les que provenen d'atacs nuclears i de les guerres que, en aquest "sistema", que finalment i necessariament, "ja s'està esfondrant", sempre han sigut -cavall de batalla-(valgui la redumdància) per totes les seves fites domini, engany, poder i destrucció, en les que ha estat involucrat per llargs segles i mil·lennis.   Les bombes atòmiques han estat "escoltades" a l'altre extrem de la Galàxia, i les civilitzacions conscients més avançades d'aquells àmbits, han sapigut, des del primer moment, que la tendra Humanitat del Planeta Blau,  havía trobat els llumins i hi estava jugant...

Pels que hem assumit d'una manera "prou conscient" tot això, no ens ve de nou que el Cosmos, que l'infinit Univers multidimensional, i en aquests moments la nostra Galàxia, connecti, es   sincronitzi,   - més sovint del que molts poden imaginar-,  tant amb el Planeta com amb els seus habitants.  Aquí tenim l'exemple prou clar dels "crop circles" o "cercles en els camps de blat o de les collites", cada vegada més significatius i perfectes, figures de l'anomenada "geometria sagrada", "missatges en sistema binari", amb plantejaments matemàtics, "Obres d'Art gegantines(algunes d'elles) "elaborades" en una nit, i quina complexitat i saviesa eclipsa d'una manera absoluta tots els intents d'imitacions burlesques i comercials que han tingut lloc.   És obvi "que no eren dos jubilats bromistes" que en hores perdudes "actuaven" amb un parell de fustes i un palet...     Fins i   tot "destil·la coneixement"  la "tècnica" (si es pot dir així) de doblatge de les espigues, que en cap moment son destruïdes.  Això és una "Sincronia"   dirigida directament a "cridar l'atenció dels éssers humans"vers el caos d'inconsciència en que s'ha fet esdevenir el nostre món...".  

                                      UN "CROP CIRCLE" O CERCLE EN UN CAMP DE BLAT

Les "sincronies" per tant, es produeixen i son diverses, i així també ho descriuen "nous científics quàntics" plenament compromesos amb el nou Paradigma que ja s'està realitzant.   "Paquets d'informació" en forma d'ones de freqüència, estan literalment arribant massivament del Centre de la Galàxia, produits pel Forat Negre que, en comptes de ser "una boca monstruosa engolidora d'universos" (com algú s'havia pensat), és  "productor d'energies que està enviant arreu", i que "inunden el nostre món actual "d'energies i freqüències que estimulen l'expansió de la Consciència humana en grau superlatiu.            Aquesta és la gran sincronia global d'aquests temps del "nostre" segle XXI.  També coneguda com a Ascensió.  
Però per descodificar correctament aquests "Paquests d'Informació", l'ésser humà, l'home (genèricament parlant), "s'hi ha d'esforçar", "s'ha de tornar CONSCIENT, just perquè tot aquest coneixement addicional que arriba, va dirigit, nogensmenys que a la CONSCIÈNCIA de l'ésser humà...   No a la seva perifèria personal, no al seu "ego subconscient", no pas al "software" o programa de l'ordenador biològic temporal i circumstancial que és el "Cos Físic",      sinó al COR de l'Ésser Intern, al nostre "Jo Sóc"(recordeu..?), que és qui informa la Consciència, que és qui ho transmet a la Ment  Serena i Tranquil·la, i en conjunt ens dona la possibilitat de la "comprensió" mentre romanem en aquest Cos i àmbit físic de 3 dimensions.

                    MONTSERRAT: D'ALLÀ ON VINGUÉ LA "MISTERIOSA LLUM" DE MANRESA

El que succeïa a Manresa el segle XIV, no és tant diferent en el fons i en les motivacions, del que passa en el món d'avui:  Què movia al conflicte ?  Les ànsies de "domini i poder".   I això és el que hi ha en el cor dels conflictes i les motivacions dels quins "encara consideren" les guerres i la destrucció, com a "motor d'alguna mena de progrés".    Idees gastades i sagnants, que també han hagut de servir a l'Home en el seu dolorós pelegrinantge de progressió integral,  però que ja han "tocat fons", i som justament en el moment que s'encamina a grans canvis irreversibles: Visquem-los Conscients..!