EL CAMÍ I EL DESTÍ FINAL

El més important no és projectar-nos vers el "destí final",  el bàsic és viure el present en tot el trajecte que, igualment, molt hi tindrà a veure amb aquest "destí final".  És viure les penes i alegries del camí, curt o llarg, que hom fa.   Si realment hom es projecte vers el "destí final", està elaborant un somni, una bombolla que potser el fa "feliç", encara que "sense tocar de peus a terra", i on, en realitat, no s'estan aprenent les vertaderes lliçons que el camí te reservades per cadascú. I és que el camí de cada instant, és "l'escola de la Vida", on ens trobem amb les persones,  amb els conflictes, on existeix l'oportunitat d'ajudar i demanar ajuda, on a través dels altres, que també transiten pel camí, hom es pot conèixer a si mateix, i també moltes de les raons, sinó totes, que porten l'ésser humà a viure en un cos físic i en 3D., les experiències en la matèria física.   Per això és tant extraordinàriament important l'Aqui i l'Ara, perquè com s'ha dit, s'aprèn, "no pensant en el final, en la meta" sinó vivint a fons tot el camí, tot el trajecte que hi porta: l'ara i aquí.

El "quant arribi", està ubicat en el futur, mentrestant el que val és l'ara i aquí. I també és a traves de l'ara i aquí: l'únic que te validesa pràctica en el món tridimensional, que el que avui s'ubica en el futur, serà una realitat objectiva i accessible per cadascú, només en present, la única manera d'aconseguir-ho.  L'únic que el separa momentaniament i circunstancial, és el propi trajecte que es va fent d'instant en instant.  Aquesta és l'essencia d'aquell famós poema d'Antonio Machado: "Caminante no hay camino, se hace camino al andar..." .  I és així com en la pràctica, hom va construint la pròpia realitat, i no hi ha una altra manera d'aconseguir-ho, ara i aquí.
Tal com siguem en el camí, així serà la vida que anirem generant:  si som generosos,  la generositat retornarà a nosaltres amb alegría i amb altres bons aspectes que emplenaran el nostre viure.  Si engeguem odi envers algú, aquest retornarà a nosaltres amb més virulencia que mai, amb malalties i altres impediments.  Si ajudem als altres, no ens mancarà ajut, arribat el moment...  Si, tant senzill com en un conte per infants: aquí es diu "tal faràs, tal trobaràs", tanmateix és un refrany ple d'una saviesa popular incontestable.

"Som els propis humans els que ens compliquem la vida": de vegades això es diu sense la propfunda reflexió que es mereix una frase tant certera.  Com ja s'ha dit vegades, el propi "ego subjectiu" -poc donat a reflexions-, controla (sobretot si estem distrets) actes, accions, aparents espontaneïtats, de les quals, molt fàcilment després, hom es penedirà... Quan això succeeix el més important és adonar-se'n, està clar, per corregir, per no reincidir.  "Si hagués estat "conscient" davant aquella circumstància  la meva intervenció hagués pogut ser molt diferent i les conseqüències totes unes altres..." .  Son petites o grans lliçons per viure l'ara, per procurar ser conscients en tots els actes de la nostra Vida.
Quan hom aconsegueix "descartar" l' "ego  subjectiu, de la major part de circumstàncies de la vida diaria, i de cada instant, qui pren les decisions correctes i millors "és la pròpia Colnsciència: és la brúixola de viatge, és l'equilibri: és realment quan es crea una "nova realitat", justa, equitativa, de creixement, on ja no jutgem als altres, on hom ja no és a mercè de "marees condicionades", identificacions emocionals i mecàniques, de situacions que es reboten o s'igualen a qui les ha generat inconscientment.
És quan una conducta així, genera en un mateix, un inici de "nova freqüència de vibració", és quan realment es fa un pas endavant en el creixement humà i espiritual, d'una manera objectiva. I no per emplenar-nos d'orgull i supèrbia, i mirar als nostres semblants per damunt l'esquena...  Tot al contrari, una nova disposició neix internament, "comprensió i compassió creadores", "Amor Incondicional" vers tots els que pelegrinen al nostre costat i que, en un moment donat, s'acosten, responsabilitat de més alt nivell, és la que es projecte en la persona, i una gegantina humilitat agraïda davant el Cosmos i la Divinitat.
Només amb les pràctiques de camp, vocalització de mantrams i rodes magnètiques, no anem enlloc, si això no s'acompanya d'un canvi real en la nostra conducta egoica.  Si tot va equilibrat, tot es complementa.  Però un aspecte no pot estar sense l'altre. Mai no podrà ningú millorar i/o elevar llur vibració energètica si no és desde la perspectiva de la Consciència Desperta.  No es pot vibrar en la LLUM desde l' "ego subjectiu" i els humans desequilibris que genera...