Costa prou, i sovint, "deixar-nos anar" i "no oferir resistència" a impregnar-nos de cada instant present, perquè la psique humana està imbuïda de pors i perjudicis socials o d'altre índole, que quan hom "treballa l'auto observació" és imprescindible de combatre.
Dins aquest treball personal i íntim per fer-nos veritablement conscients de cada instant, per vivenciar la vida des del "cor" de l'instant que es viu, ens podem imaginar que anem per un camí solitari, en el trànsit del qual podem ser "assaltats" por tot tipus de "malfactors" que, de cap manera, no volen, que siguem conscients de la nostra Vida.
Aquests son els components de la psique (ego's diversos fent us impune de la nostra ment) que amb les seves manifestacions irreflexibeles, ens volen allunyar dels nostres anhels més vitals i íntims: el treball per Despertar Consciència.
UN CAMI SOLITARI ON PODEM SER "ASSALTATS"...
La manera de transcendir aquests "atacs" i "escomeses", no passa sempre, necessàriament, per oferir "violent resistència psicològica" auto compadir-nos o lamentar-nos de la pròpia "dissort". Sovint el combat pot ser una cosa tant tranquil·la i serena com "no-fer-ne-cas", "no-identificar-s'hi", i deixar passar els negres núvols plàcidament. També l' "estratègia" pot ser la de "fer veure" (amb molt de compte i tacte) que ens fem "còmplices" de la "irreflexió tortuosa" en la que se'ns vol arrossegar, amb la possibilitat així, de dur a terme una observació molt més acurada i ben feta, d'aquell "problema" o "temptació" que la ment ens porta, de forma recurrent, una i altre vegada, sempre que ens trobem en una determinada circumstància. Això sería també "saber utilitzar les contrarietats" a fi i efecte de comprendre-les i superar-les, i arribar així a un nou estadi de Consciència.
EL DIVÍ QUE ALLOTGEM AL NOSTRE INTERIOR...
Des del precís instant en que es comença a practicar auto observació psicològica, comencem a deixar enrera la mecanicitat psíquica i subconscient, augmentant la Consciència.
És clar que també, i com animal acorralat i en perill real i objectiu de mort, l' "ego subjectiu ataca més que mai" perquè ell "no vol morir", i per aquesta raó es torna més virulent i insistent que mai.
Cal doncs saber aquesta eventualitat: el que lluita serà més "atacat" i "posat a prova" que mai...
De fet però, l'auto observació és precisament per això: Descobrir els mecanismes psicològics que tant malviure donen a la Humanitat i anar recuperant Consciència plena de la Vida i de qui som realment, i que tota reflexió i conducta siguin sempre tamisades pel nostre Ésser Intern, el Diví que allotgem al nostre interior i fins el qui arribem a través del Despertar de la Consciència: és quan vertaderament podem dir: JO SÓC... Però abans no... Car encara som masses els que volem tenir "raó"... Encara som multitud: no individualitat...
UN DELS DOS OVNIS DEL 24 D'AGOST DEL 2011 A MONTSERRAT
+de+Report+21+Gener++2010+173.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada