CULPA, RESPONSABILITAT, COMPROMIS (Reflexions pel Despertar de la Consciència)

Molt sovint quan passa alguna cosa greu, la reacció espontània i immediata és:" ...i de qui és la culpa ?", doncs per lògica hi te d'haver culpable.   També si és un problema d'un abast més personal, familiar, entre companys etc., seguim "pensant en el culpable", rarament o molt poques vegades hom pensa en la "propia culpabilitat o responsabilitat", gairebé sempre el culpable és un "altre", hom el fa extern a un mateix, generalment som víctimes qusi mai "culpables", per be que en el fons del fons sabem "el grau de responsabilitat que tenim",  en "allò" que ens han fet o fan els altres...

Els éssers humans -com s'ha dit-, venim a l'existència a aprendre, a partir de les experiències i lliçons que el viure ens depara, tot i que, prèviament hem pres la decisió de "fer front a tot" per superar carències humanes i espirituals, i assolir nivells de progrés,  per be que sovint no ho recordem i ho anem redescobrint al llarg del camí que anem fent en "3D".   Cadascú te el seu particular moment d'auto descobriment, tant d'aquest com d'altres aspectes referents a la Consciència i el Despertar. 

De fet, hi fa molt "viure l'instant", "practicar l'auto observació",  deixar-nos dur per aquest anhel formidable, que és com una brasa ardent, que ens empeny a caminar i a seguir endavant: i ser realment sincers amb nosaltres mateixos, perquè això ens ho fa ser en totes les facetes de la vida i envers els altres, ens comprenguin o no,  siguin de la nostra "corda" o no, perquè som tots aquí, al Planeta, en aquests precisos i delicats instants, entre el caos, la confusió i el despertar dels moment que, inevitablement, vivim tots junts.

Des d'aquesta perspectiva d'obertura, el viure diari, la permanencia en l'instant, la relació amb els altres, fins i tot la perspectiva dels nous temps que s'acosten, te un altre caire de plenitud i solidaritat, de comprensió, de sentit planetari:  i hom està en condicions de seguir aprenent molt més, i també d'ajudar a qui ho necessiti, en definitiva ser cada vegada mésa Conscients Actius.

Les reaccions incongruents i immadures de l'ego subjectiu, poden i han de quedar enrere, sobretot parlant de la "culpabilitat":  acceptar-la en la seva justa mesura a canvi d'humilitat, és quelcom que allibera, que ens treu un pes de sobre, si és que la nostre actitud anterior era la contrària.   I com això, moltes altres coses que "si abaixem la guàrdia" ens van quedant com "pendents" o "no resoltes" i esdevenen com un pesat llast de la pròpia Consciència, que es pot molt ben evitar.

                                                                      El  Sistema

No es pot parlar d'una "responsabilitat real" si no sabem relacionar-nos amb els altres, amb el món.   Si condescendents davant la injustícia,  si mirem cap a una altra banda (temerosos que irrompin en el nostre espai privat) quan algú se'ns acosta amb una necessitat vital.   I és que aquesta mal anomenada "societat del benestar" ha servit, entre altres coses, per aïllar-nos a tots en compartiments, en la seva major part, plens de "comoditats", distracions i deutes, que allunyen als éssers humans del "món real"  d'una manera física, psíquica i anímica, i el tanquen, alhora, en una mena de presó daurada -però realment molt angoixant-,  on la por i la desesperació  per "no perdre aquests bens i posició" és el que prima...

Aquest és el gran "esquer", la gran mentida il·lusòria que cal vèncer, de la que cal sortir.  La Vida no és això: ...però cal descobrir-ho.   Al llarg d'aquesta "crisi muntada pel Sistema" molts ho estan descobrint de forma dramàtica...

No és cert que el món per progressar hagi de ser una competició contínua on salvatjament l'un xafi a l'altre sense cap escrúpol, i per preservar aquest propi aïllament!    Això només beneficia a uns tercers (ben coneguts, per cert!) que volen, costi el que costi, perpetuar aquesta situació, la qual agreugent cada vegada que els ve de gust (com l'exemple ben palpable d'aquesta crisi actual), i això, malgrat saber que el seu temps s'esgota..!

Cal aquesta Obertura de Consciència per tal d'enfocar-ho tot:   és la única manera de desestimar, de treure'ns de sobre aquest "mal software",  aquesta nefasta programació que no te cap alternativa real, sinó la particular Revolució Conscient de cada ésser humà individual: Som en el temps del Compromís Conscient...