MONTSERRAT: VIVÈNCIA MARAGDA

"Mira el Massís amb ulls fixes,
com d'ocell qe ho avarca tot,
i fes-ho fins que el cel blau
esdevingui maragda,  arreu
de tot en aquest entorn..."
I la mirada fixada, ben alta,
sense angúnies de pensament,
restava quieta sobre les crestes
abruptes i estimades de Montserrat:
fins a veure, de viu reüll,
una blanca boirina dibuixada,
resseguint la ratlla boscosa,
damunt les copes dels arbres,
mentre de cada punta aguda
dels immensos roquers,  eixien
múltiples sortidors energètics
dirigits a tot l'espai superior
i cicumdant, esdevingut ja
d'un suau color maragda,
com ple d'estries, traçats i dibuixos
misteriosos;   i aquell verd
ho transformava ben be tot,
des de l'AURA de la Muntanya
fins al turonet on seia embadalit,
i embolcallat en l'atmosfera intensa
del mateix color que ho vestia tot:
ara veia la Muntanya Sagrada,
d'un color granat, i la silueta
serrada era un voraviu de rovell,
més macat que la caricia de l'albada
o el comiat d'un Sol ponent.
De seguir la visió meravellosa,
altres tons i cadències s'obrien pas,
i la Quarta Dimensió s'apropava
com vel que només cal apartar,
per entrar-hi senzillament i natural...
Deixant de tenir la vista quieta,
tant sols fraccions de segon:
tot retorna al món il·lusori
que he après de veure sense esforç...


mlt-març 2011