DE VEGADES...

MONTSERRAT: BELLESA DE LA MUNTANYA SAGRADA

De vegades no és sinó amb el pas dels anys, que hom s'adona que una lliçó de vida ha estat "apresa". Essent que durant uns anys s'han conegut persones i s'han viscut circumstàncies, tot fent uns trajectes de la vida, - etapes, si es vol -, millors o pitjors, fins arribar al moment actual. Alguna amistat ha quedat, mentre que altres, seguint els seus propis camins, com un mateix també ha fet, han quedat allunyades, distanciades, potser també per anhelar diferents projectes i interessos. De vegades em sento "culpable" d'aquests distanciaments, a causa de les idees, formes de fer, etc. I tinc la sensació que aquests allunyaments - a vegades de persones molt apreciades -, d'alguna forma "son el preu que he hagut de pagar"(pagament d'errors personals, és clar), per arribar a aprendre la lliçó al cap dels anys.

Quan hom s'adona que una lliçó ha estat "apresa", veu clarament tot el que "ara corregiria", tot el que faria "d'una altre manera", fos a fer, però també sap que aquelles circumstàncies "ja no es repetirán més", ja que han estat la pròpia lliçó, amb el seu pòsit de coneixement interior, experiència física o intel·lectual, i també amb les passes "donades en fals", el dolor i l'angoixa que s'ha pogut infringir als altres, a causa de les pròpies falles comeses, - inconscients en el seu moment -, dins el propi i llarg camí d'aprenentatge vital.

MONTSERRAT: L'OVNI DE 13 DE FEBRER (Foto IOM)

No cal estar mirant sempre enrera, però va be a un mateix, adonar-se del "rastre" que deixa en positiu o en negatiu. Per això quan hom treballa en l' auto observació es recomana de realitzar al final del dia, la "introspecció", per estudiar els propis comportaments, les reaccions, i descobrir aquelles circumstàncies flagrants en que l' "ego" em fa naufragar estrepitosament, o em fa sentir ferit, o inflat de vanaglòria.

No es debades, quan hom ja te "una edat", com és el cas de qui escriu aquests ratlles, veure la perspectiva del sender que un porta recorregut i veure també totes les "pífies". No per morbositat, no, sinó per reflexionar, àdhuc de vegades, per "demanar perdó" a tots aquells que he ofès amb les meves idees, els meus pensaments, els meus actes, la "meva idea de tenir sempre la raó", de ser mancat d'humilitat, de cercar soport o justificació en un cert orgull implícit..

MONTSERRAT: L'OVNI DEL 18 DE FEBRER (Foto IOM)

De vegades es pot reflexionar en totes aquestes coses, no només per descobrir l'humà que hom arriba a ser, sinó per veure totes aquelles coses de les quals "encara" m'he de desempallegar, tot allò que em priva d'arribar a la LLUM "a la que dic voler arribar", tot allò que enterboleix, que densifica la vibració que anhelo sublimar per aconseguir els "millors" CONTACTES: El meu Ésser Intern, també els Éssers de Llum que estimulen profundament aquesta lluita...