SORTIR DE LA CAVERNA

Quan l'ésser humà esdevé consciencialment responsable, la seva ment ha deixat de ser "elemental i primària", ya no serà ocupada per la pròpia personalitat física egoica, ni influenciada, ni induïda pel "sistema global social" que estimula i nodreix perquè res no canviï, perquè tot segueixi sempre igual.  Es quan arriba la comprensió objectiva, sense matisos, ni fissures, ni possibles confusions, com succeïa anteriorment.  La comprensió conscient, evolutivament parlant i en les condicions d'aquest món tridimensional, molt significativament vol dir que, per fi,  hom sortit de la "caverna", on hi regna la por i la ignorància, on s'acaten lleis, normes i costums (que només es poden entendre des d'aquell mateix context), de les que "ningú sap o molt pocs" de les raons últimes que "amaguen" els que "governen o manen en la caverna", òbviament, en profit propi, i fins i tot, "no ignorant"  que estan contravenint la "sagrada ètica de la consciència còsmica" creant-ne una altra de particular i corrupte, feta a la seva mida i per dominar la reste.

 

                                                                               

 

Si hom "surt de la caverna" evidentment troba la llum de la comprensió consciencial.  Però aquest no és un "regal" que arribi sense ser "volgut i anhelat" per cada ésser humà amb tota l'ànima.  Mentre hom reste entre les aclaparadores tenebres psicològiques de la ignorància, de la manca d'atenció vers la pròpia actitud, de la manca d'auto observació i d'auto consciència de l'  "Ara i Aquí", la caverna segueix essent molt gran per eixoplugar i mantenir la humanitat "hipnòticament adormida", fins que algún dia, desperti en la consciència.  I tard o d'hora serà així, i ho serà en funció de quan cada ésser humà es decideixi a despertar consciencialment.

La caverna, és física,  però també és "astral",  per acollir en el més dens de la "quarta dimensió" tot aquest contingent humà desencarnat (morts) que deixaren el seu cos físic en la Terra de manera "no lúcida o inconscient" i desconeixent els reals processos de la Vida i de la Mort.  Així és com, en l'anomenat també, "baix astral", hi resten multitud de desencarnats (fins i tot de diferents èpoques), ignorants de la seva pròpia situació i en un estat com de "son psicològic", closos en les seves particulars "bombolles psíquiques", i per un temps indefinit, abans no puguin reincorporar-ser al pla físic, en un nou cos físic, per començar una nova etapa existencial (si fos el cas).

 

                                                                                

 

Actualment i essent que existeixen al nostre planeta milions d'éssers humans que es preparen per la nova humanitat conscient, és interessant de saber que hi ha persones avançades en el despertar consciencial, que formen part de grups que col·laboren intensament amb entitats benefactores residents en el pla astral, realitzant un treball conjunt de solidaritat i ajuda a tots aquests éssers humans desencarnats i desorientats que, havent deixat el seu cos físic, entren al pla astral sense saber el que els està succeint, així doncs, se'ls ajuda, orienta i encamina.

Sens lloc a dubtes, una autoritat en aquesta matèria és la psicòloga de la consciència: Paloma Cabadas, amb més de vint anys d'experiències de tot tipus (personalment forma part d'aquests grups solidaris i d'ajuda en el pla astral).  Ella ha publicat una trilogia que recomano a tothom, per la seva claretat pedagògica, senzillesa i serietat.  Els títols dels tres llibres: 1er. LA MUERTE LÚCIDA, 2on. NO NOS EDUCAN PARA AMAR, i 3er. EL PODER DE LA TIERRA (son en espanyol).

La pàgina personal d'aquesta autora: www.palomacabadas.com/   Les seves interessants i múltiples conferències les podreu trobar tant a la seva pàgina com a youtube.

 

                                                                                 

DEL PERDÓ I DE L'AUTO RECONCILIACIÓ

D'etapa en etapa existencial, una gran majoria d'éssers humans retornen amb la "missió de fer neteja", de "deixar anar la càrrega inútil i dolorosa" de les alforges de la vida, "deixar anar tot aquest pes feixuc i condicionant" de les coses que es deixen "penjades", problemes i incomprensions entre persones d'un mateix grup familiar, entorn d'amistats, etc., etc.  Tal vegada per "deixadesa" s'han deixat de banda  coses per resoldre, "creient" que el fet de "desencarnar" (morir) ho esborra tot ( el mateix "error" dels que decideixen llevar-se la vida).  Essent la realitat que hom retorna a l'existencia física y aquell tema "no conclòs", en moments concrets o oportuns de la vida reapareix incansable, i ho seguirà fent mentre que no es resolgui definitivament.  Per això és tant important la pròpia auto reconciliació, l' "estar en pau amb un mateix" i, evidentment, amb els altres, el "perdó" per refer els equilibris en un mateix i amb tots els entorns de la nostra vida.  L' actitud i la intenció personal son primordials, i no és "imprescindible" d'entrada, la presència de l'altre part en conflicte (si és el cas) car pot ser que no estigui, necessariament, "preparada" per assumir aquest acte de "sincera humilitat".

 

                                                                               

És per això que qui ha de tenir sempre la decisió, la intenció auto reconciliadora, básicament és un mateix.  I aquest acte profund i solemne arriba a tot arreu, en forma vibratòria i energètica, i fins i tot, pot predisposar a l'altre part en conflicte i "encara no decidida a la reconciliació", a voler-la i acceptar-la.  També pot succeir que l'altre part en conflicte "hagi desencarnat" i físicament, ja no sigui possible una "trobada", la qüestió és, que fins i tot en aquests casos, si hom ha pres la decisió de manera sincera, profunda i conscient, l'energia vibratoria generada, arriba fins la mateixa ànima desencarnada, en la seva "estança astral" o "entre vides", estan en disposició de comprendre-la molt millor que en el "món físic".  S'han donat casos de persones que venien arrossegant antics conflictes familiars d'enveges, odis o gelosíes, i on va ser presa la decisió correctament i, entre somnis, o més aviat a través d'un "desdoblament astral lúcid" s'ha donat directament l' "encontre d'ànimes", l'encarnada i la desencarnada, que fonent-se en una abraçada fraterna, han eliminat d'arrel, el conflicte per sempre.

 

                                                                                  

 

Sempre hom pot "auto reconciliar-se", optar pel perdó, per la humilitat. Quan això s'ha produit d'una manera "conscient", la consciència s'expandeix amb noves cotes d'equilibri i benestar emocional, objectives i palpables, ja que el que vertaderament "s'ha desprès", "s'ha deixat anar" no és més que un llast inútil i dolorós (del que ja s'ha pogut aprendre amb escreix) i l'experiència de la Vida, així ho ve a confirmar.  Tot el que sigui eliminar pors, dolors, angoixes, conflictes, llaços negatius amb un mateix i vers els altres: aplana el camí, ens fa més capaços i més conscients per seguir rebent, sempre dins l'Aquí i Ara, els aprenentatges de la Vida amb serenor i equilibri*

CONSCIÈNCIA DE FLUIR...

 

Fluir en les moltes energies que ens porta la vistosa primavera,  com inapreciable estímul d'expansió i creixement consciencial. Respirar a fons el prana puríssim que ofereix l'equinocci a l'entorn de la muntanya sagrada de Montserrat, que sana i equilibra el vehícle físic i el manté apunt per la consciència, dels peus fins al cervell, de la glàndula pineal fins als vòrtex energètics o xacres, inductors i difusors de totes les energies terrestres i còsmiques...

Ser plenament aquest fluir saturat de la Saviesa única de la FONT, per despertar més i més, allò que sóc jo i que ets tu, aquella identitat que te ben present l'origen, la procedència i tot aquest lligam de VIDA que ens interconnecta cristal·litzant la lluminosa unicitat del TOT.

Ser vent en el vent i saviesa en el saber, ser consciència present a cada instant on hom arriba, amb les decisions més compromeses, des de l'eternitat...

 

                                                                                    

 



Tants retorns existencials, hipnòtica matèria, assolir ja l'antiga fita de coneixement i progrés... Lucidesa necessària, naturalitat vívida de plantes i arbres tal com son, humana consciència més enllà del desig i el plaer, llibertat de la ment, només conduïda per l' essència, sense altres intrusions que "ella mateixa", el nítid JO SÓC: aquest és el fluir conscient que no es confon amb l'evasió fàcil i destructora...

Fluir, si!  Però fluir amb la consciència, amb la ment serena, en aquell estat de lucidesa que tant sols s'assoleix vivint el "present continuum". És el "temps propi de la consciència: el present continu, propi d'altres densitats, que tant li costa a l'home de mantenir, dins el nostre "particular temps lineal", amb un "passat" que pesa prou, i un "futur" que identifica tant, que sovint "hom no viu el present", i es fa urgent, deixar anar, deixar anar, deixar anar...tant de llast inútil!

Si hom "no viu" el present: no pot fluir... Per això en aquest món físic, viure el present, és un entrenament constant, pacient, tenaç, al qual els éssers humans hem de dedicar amb fermesa un 

important esforç de voluntat conscient...

 

                                            

 

El "temps" fora d'aquest món físic "res no te a veure" amb la forma "enganyosa" amb que hem après de moure'ns-hi en la quotidianitat humana.  Com s'ha dit, la "consciència viu en el present" com a forma "normal" de viure, però tanmateix encapsulada en l'humà "cos físic terrestre", te de començar un "nou i ardu aprenentatge i entrenament"  per poder seguir estant en tot moment en l' "aquí i ara".

Quant s'assoleix de viure el present en forma contínua i amb normalitat, no existeix ni la "preocupació", ni l' "ansietat": és un procés que dinamitza constantment la vida, a part de ser l' "únic que tenim", l' "únic que controlem", i el que "mai no s'acaba": és quan hom flueix conscientment...  És quan l'experiència en aquest món físic esdevé íntegra, indeleble, en tots els nivells de cos, ment i esperit...  Aquesta és la consciència de fluir...

 

                                                                                     

 

NO SENSE LA CONSCIÈNCIA...

En el nivell humà tot tendeix a la "divisió", a la "partició", per oblit o defecte, tot i sabent en el més profund, que tots i tot, forma part, és fractal d'una mateixa "consciència còsmica", eterna, immortal i en permanent expansió, no d'una manera "uniforme", sino tot el diversa, gradual, multidimensional que hom sigui capaç d'imaginar.  I encara faríem "curt".  I es perpetua una activa "llei" segons la qual el que "sap" instrueix i dona pautes al que ve "més enrere", i així successivament en cadena interminable.

Des dels laberints d'aquesta dimensió física, des d'on l'home "ha oblidat" l'origen còsmic i diví de la seva "lluminosa essència", poc es pot imaginar,  si no és en un estat de "consciència expandida",  la formidable "organització conscient" del Gran Univers Multidimensional amb totes les infinites freqüències vibracionals que el conformen i que depassen en molt allò que la ment humana, tant condicionada, pot arribar a concebre.

No és estrany que davant d'aquest "espai multidimensional" i que, des de remotíssimes èpoques, hàgim estat doncs, "vigilats", "visitats" i fins i tot, "guardats" i "intervinguts" per civilitzacions conscients, molts més avanzades, tant en els nivells espirituals i psicològics, com en la ciència i en la tecnologia. I tampoc ho és d'estrany, que alguna d'elles, estigui exercint la "tutoria" del nostre món, elemental i primari, i amb respecte escrupulós al "lliure albir" propi dels éssers humans que hi estem vivint temporalment, aprenent i experimentant.

                       

Com tampoc van ser estranys (donades les circumstàncies) els "pactes i tractes variats", com a mínim des dels anys quarantes del passat segle XX, entre les "elits poderoses" d'aquest planeta amb races "no ètiques" de 4D, amb interessos a 3D (igual crida a igual) intercanviant tecnologíes avançades per determinades investigacions i experiments genètics i d'altre índole, avui conclosos, pel que s'ha informat.

Els temps que estem vivint, d'extraordinàries transformacions i progressos, han comportat que avui, parts importants i significatives de la humanitat, estiguin ja en disposició de comprendre, finalment, quin és el motiu de l'existència humana, el "paper fonamental" de l'home terrestre i la seva missió en les dimensions 3ª i 4ª així com la "nova perspectiva no dual" i el retorn als sentits subtils que, des de la "cuirassa física" van caure en desús i en l'oblit, com la "telepatia", la "clarividència", la "clariaudiència", fonaments d'una humanitat perfectament ètica i conscient, sense "ego subjectiu", on l'Ésser Intern és l'unic JO que defineix l'individu.

 

                                                                                        

 

Aquesta nova i paradigmàtica "societat conscient" serà la que vertaderament "normalitzi relacions" amb altres civilitzacions avançades de l'espai multidimensional, de nivell semblant i fins tot superior.  Fins ara això no ha sigut possible, precisament per la manca d'una "ètica conscient" que regís tot el procés "evolutiu-consciencial humà".  No pot aspirar a ser un "bon veí" qui "no descarta les guerres", qui "organitza"(és un dir) un planeta amb tants i tants desequilibris, com s'ha vingut fent fins ara mateix, i a mans d'aquest "sistema" (en lent declivi ja) i que entre tots hem sustentat.  No hi ha futur "sense consciència".  Cap civilització pot "prescindir" de la consciència, entesa també com a "ètica de progrés i creixement direccional".  El nostre món n'és una mostra i una proba dramàtica d'això, i les conseqüències que se'n desprenen, d'un creixement "no consciencial" y "no ètic": a la vista estan.

I aquest és el canvi que ara s'està començant a operar a partir del Gran Cicle Solar, en milions de persones a tot el planeta.  Aquesta és, sens dubte, la "gran esperança".  Però no una "esperança metafòrica" sino "pràctica", en la que cada ésser humà, alhora que "desperta consciència", està en disposició de "crear la seva pròpia realitat conscient".  Perquè la "consciència és creadora" i a través de l' "holograma de la consciència", un petit canvi a les nostres vides, es reflexa arreu del nostre món. Crear la pròpia realitat és quelcom que no es pot fer amb qualsevol sentiment: els sentiments creadors son els que freturen de judici i d'ego.  I com diu en Gregg Braden en una de les seves més apreciades obres "The Divine Matrix": "no estem limitats per les lleis de la física que coneixem actualment"/ "en un objecte hologràfic, cada fragment de l'objecte, reflexa la totalitat de l'objecte"/ "la Matriu Divina és el recipient on existeix l'univers, el pont entre totes les coses, y l' espill que ens mostra el que hem creat"/. 

Ara és, doncs, el moment de la "consciència creadora": el vertader ascens d'una part important de la humanitat, serenament, per pròpia decisió, sense que res, ni ningú ho pugui impedir, al contrari, LA HUMANITAT SEGUIRÀ CREIXENT, ARA!