dijous, 17 de gener del 2013

L'ACCEPTACIÓ, EL RESPECTE, LA LLIBERTAT, LA CONSCIÈNCIA: UNA REFLEXIÓ...

                                                              
L'acceptació, el respecte vers el camí i les experiències dels altres, haurien de presidir en tot moment, les relacions entre els éssers humans. Sempre.  Car som lliures i responsables, gràcies, un cop més, al sagrat "lliure albir", que ens dona aquest atribut, entre altres.  Això significa també la "no imposició" del propi cami (el que hom pugui estar seguint) per més "aconsellable" que pugui ser,  a criteri propi, per la resta de persones properes o no tant.  L'experiència personal que he tingut al llarg del temps m'esperona a fer aquesta reflexió.
No hi ha cap "imposició" que pugui eixir de la Consciència.  Cal sempre arribar a "comprendre" qualsevol pas "conscientment".  Així, tot allò que hom "comprèn" i "assumeix" "conscientment", deixa de ser, necessariament pres com a "imposició", passant a ser "acceptació", "compromís", "responsabilitat" o fins tot alhora.
Els éssers humans som "intrínsecament lliures" indistintament del lloc on vulguem o ens toqui de viure, experimentar i créixer, que per "dur" que sigui, "sempre és el lloc que ens convé o correspon (encara que hom no se'n adoni i fins no ho "accepti") per viure i experimentar,  així de "savi" és aquest "entramat suprem" que ens condiciona i que la "inconsciència subjectiva", tant arrelada en els humans, no ens deixa "entendre ni comprendre", al menys fins que hom no comença a "despertar  consciència".


Quan això comença de succeir (despertar consciència), tot comença també a "encaixar".  Però "despertar consciència" no és quelcom que esdevingui "espontàniament": "alguna cosa te de motivar" per tal que la persona "ho anheli" i "en senti la necessitat", és quan es posarà en marxa, car dificilment ho farà si no te "l'anhel del treball intern".
Tots els desequilibris humans son "manca de Consciència", o be "inconsciència", "subconsciència", etc., en la psique de les persones i en diferents graus.  De la mateixa manera que existeixen "graus d'inconsciència", també hi ha "graus de Consciència", sempre en consonancia amb l' "actitud", "el treball intern de cada persona.
Tamizades les coses des  de la Consciència, brollen naturalment "el respecte", "l'acceptació", "el no jutjar mai" a les altres persones...   Des de la "subconsciència" és tot el contrari: una font de conflictes, doncs sovint "no es respecte", "no s'accepta", "es jutja amb molta facilitat als altres", etc., aquesta és una actitud massa generalitzada a la societat, que no és més que un reflex de cada persona i del seu estat consciencial.
 
                             

Cal aplicar amb voluntat el "canvi d'actitud en un mateix", l'acceptació de tot el que ens envolta, sobretot les persones, dins una perspectiva de "llibertat", de que cadascu es troba en l' ara i aquí, realitzant el propi camí, amb les corresponents experiències, vivencies de tot tipus i particular creixement...   La idea de "salvar" persones, des d'un punt de vista "filosofico-religiós", com és sabut, ha causat vertaders estralls en la història del nostre món.   Deixem fluir i respectem als altres (com a nosaltres mateixos), doncs des de camins ben aparentment diovergents, hom pot créixer i despertar Consciència...
Des d'una Consciència plenament "desperta" hom pot arribar a la "vertadera síntesi".  Tots estem interconnectats, però el que ens "diferencia" no és el que ens interconnecta, sinó els trets culturals, racials, de la personalitat que hom genera, l' ego subjectiu, l'organització social i de la vida en general, en aquest món físic, etc.,  mentre que el que ens uneix és l'Energia de l'Ésser Intern, allò-que-vertaderament-som-tots-i-cada-un, tant si ens desenvolupem en un cos físic com si no...  És l'Energia Còsmica de l'AMOR, allò pel que Jo sóc Tu i Tu ets Jo, el vertaderament important, la memòria que cal recuperar, allò que fa sentir a les persones "amb menys fe": "que alguna cosa hi te d'haver...", malgrat no "imaginar-se", que son elles mateixes, intimament, la propia connexió amb la Divinitat...*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada