APRENENTATGE DE LA VIDA

De tots i de tot aprenem.  Doncs la Vida és una Escola, on a força de practicar s'aprèn.  Tots ens enfrontem a situacions diverses, circumstàncies que, de vegades, ens fan recapacitar, que marquen profundament el nostre Cor.  Les situacions més inversemblants, les persones més inesperades, situacions aparentment enutjoses, s'entravessen en el propi camí, resultant-ne grans Lliçons de Vida i de Consciència.  Encara que, de vegades, sol passar que no ens en donem compte, i això pot generar reaccions inverses, que potser més endavant exigirant penediments.  Perquè no sempre, suvint mai o molt poc, hom viu l'ara i aquí, és a dir, el present, l'instant precís i constant de la Vida en moviment.  Aleshores succeeix que tota circumstància que s'apropa, sin ens "agafa" de manera que "no estem" en aquest instant present, aquesta circumstància, ens és "inoportuna",  "no l'acceptem", "no li fem front o no la tractem" com l'hauriem de tractar, aleshores aquesta situació genera "conflicte" y "malestar", es cerquen "culpables", quasi sempre "fora d'un mateix", sense tenir en compte el perjudici que es pot ocasionar en altres. I només en la solitud de la reflexió, analitzant la conducta i les pautes d'un mateix, hom pot "descobrir" i "comprendre" l' error que s'ha comès tant en perjudici d'altres com d'un mateix.  I tot per "no estar" vivint l' instant present, la qual cosa ens porta l'oblid de que la Vida ens ofereix les possibilitats més increïbles per esmenar-nos, per aprendre a ser humils, i no tibats com el gall del galliner, quan un conductor indecís se'ns posa al davant quan tenim el temps just, o quan de les maneres més diverses, "algú ens toca el voraviu" i esclata "incontrolada" la nostra Ira més agra, que just esperava el moment oportú per fer la seva actuació en comptes de ser nosaltres els quins ens mantenim en "alerta permanent i conscient" per no sortir mai de "l'aquí i l'ara", i per tant, "acceptar" tot el que ens ve de manera espontània com a ensenyances i coneixements d'aquesta Escola que és la Vida...

I és tant fàcil de caure en records hipnòtics, somiar desperts, perdent tota noció d'on som i del que ens envolta!  Pensar, pensar i pensar en mil coses, que no ens deixen "veure" aquell amic que se'ns creua, els tons ocres dels arbres a la tardor, el cant d'algun ocell, o, simplement aquell semàfor en roig que ens diu "no passi"...   Fantasies que ocupen la nostra ment, si és que un mateix "no hi posa ordre".  No cal estar pensant constantment, el que s'anomena vulgarment "menjar-se el coco".  La nostra ment "no és" per estar pensant sense parar.  Algú imagina l'esgotament, per demés inútil, que significa això ?  La ment és per estar serena i tranquil·la, i per fer-la reflexionar conscientment.  I sobretot: per us de la CONSCIÈNCIA.

Però això no pot esdevenir si l'orgull, la ira, l'enveja, la cobejança, la mentida i tot aquest estol de pensaments incontrolats, estan ocupant permanentment l'instrument meravellós que és la Ment, que si està en aquest estat.no li queda "res" de meravellós, tot el contrari, doncs enfonsa l'ésser humà, l'ensorra, el destrueix, perquè aquest mateix desequilibri en la ment, acaba afectant les emocions i el sistema nerviós, anul·lant tota possibilitat de raonar, de reflexionar serenament.

Com dic en el principi d'aquesta reflexió, de tots i de tot aprenem: de la Naturalesa, de les Plantes i Vegetals dels Arbres i del matoll més humil que viu entre les roques, dels Animals que tenim a l'entorn i que son efectius transmissors de tant bons i nobles sentiments; del Vent de les Muntanyes i el Mar, i del Cel Estrellat: no hi ha més gran exercici per la humilitat, per adonanr-nos de qui som i què som, que en una nit serena i estrellada, quedar-nos quiets i silenciosos en mig del camp contemplant aquesta immensitat del Multivers i fent-se un mateix la pregunta:  Qui sóc ? - D'On Vinc ? - A on vaig ?  Per després, saber escoltar la "resposta" que vibra intensament en cada un de nosaltres, profunda i esclatant...
Aprenem de totes les persones que se'ns acosten cada dia, des de l'ésser més humil al més sofisticat. LA CLAU:  VIURE EL PRESENT, i viure la Vida com l'ESCOLA que és, i on hem vingut temporalment per "aprendre lliçons" i a la vegada, ser "factors" de l'aprenentatge d'altres...

Però res d'això es fa amb cap "automatisme": ens hem d'esforçar a través de la pròpia CONSCIÈNCIA.    SER-NE CONSCIENTS.