ALLÀ ON VAN ELS CORS ANHELANTS...

                                                                                    A L'AURORA D'UN NOU DIA

On van els anhels també hi van Ells o com si diguéssim que allà on hom va amb el Cor anhelant Ells, els Senyors del Cel, els Éssers de Llum, com una subtíl freqüència vibrant per tot, hi son també d'una manera lluminosa i especialment emocionant.  Llaços de l'Ànima i de l'Esperit transcendint la matèria densa del món tridimensional, on els cossos físics humans, vehicles de les Divinals Essències, hi tenen estada temporal i experimnetal.   Des de les Dimensions Superiors de la Naturalesa, quins estrats més alts i per dret propi, només hi habiten Éssers de Llum de Gran Saviesa i Mestratge, els llaços i vincles amb els humans, aprenents, i molts d'ells ignorants encara d'aquestes realitats, perduren en la distància Cosmica i Multidimensional.   Això ve a succeir amb Ells, com dic, els de Montserrat, que igualment i per això mateix, ens vinculen sense temps ni distància, ens moguem per on ens moguem, encara que sigui lluny de la Muntanya Sagrada, la Muntanya on se'ns donen a conèixer i on sempre son...

Cada any s'han tingut experiències sorprenents, i a voltes, alliçonadorament pràctiques, per part de membres del Cercle de Llum Montserrat, mostrant-nos fins la sacietat, com valors com el temps i la distància, son factors irrisoris, que no tenen cap mena d'importància a l'hora de mostrar-nos generosament la seva presència, sigui on sigui que ens trobem...

Així s'explica una de les darreres vivències, succeïda vora mar, concretament a la Mediterrània, més enllà del Cap de Salou, entre Cambrils i l'Hospitalet de l'Infant, (Baix Camp: Catalunya), en una zona molt tranquil·la:  

31 de Juliol al voltant de les 12h de la nit, des de la terrassa on contemplàvem l'ample mar, ple de foscor i tenebres aquest dia, i amb una Lluna roja, entre núvols de restes de temporals, miràvem el firmament amb una visibilitat força reduida i algunes febles constel·lacions. Desde la nostra calma i de forma intuïtiva, esperàvem una senyal.  Malgrat tot anava passant l'estona sense observar res d'anormal.  Ja pensàvem fins i tot que aquesta no era la nit "adequada" per les nostres aspiracions.  Ja per donar per acabada la infrutuosa espera, vaig fer un darrer intent mental on els vaig demanar fermament a Ells, Éssers de Llum, que, de saber que nosaltres érem allà, que ens fessin una "senyal evident", i cloent la petició amb les tres frases finals de la nostra "Invocació als Éssers de Llum", que diuen: "que els seus llums ens il·luminin", "que els seus llums en guiín", "que els seus llums ens encoratgin".  No havía acabat d'emetre amb força aquests pensaments, que va aparèixer l'esperada senyal: un curiós traç lluminós (d'un pam i mig a dos de la ma estesa), el seu cap era d'intensos matisos blavosos i blancs, així com la resta del cos lluminós...   Direcció Oest-Est i de dalt cap a baix o també del cel direcció mar...   L'efecte agradable i sorprenent que vàrem sentir és inenarrable, per la rapidesa i sincronia dels pensaments emesos, amb la puntual aparició del traç.  Ens vàrem donar més que per al·ludits, i tractant-se a més, com dic, d'una nit fosca, amb núvols i molt mala visió dels astres.  Vam considerar que aquesta era la senyal que havíem demanat, el nostre anhel s'havía complert.

Acabat el breu relat, no podem sinó convenir que el "grau de connexió" existent en aquests moments, és el que acompanya les persones en llurs desplaçaments.  On vulgui que hom situï els més sincers anhels del Cor:  allà va la connexió...  La connexió que no és cap "joc" i que actua com l'escalf d'una amistat, d'un compromís, d'un projecte on "se'ns orienta, se'ns ajuda, se'ns estimula".
Bon Estiu a tothom !  I no deixeu de contemplar el cel estrellat sempre que us sigui possible,  estan arribant del Cosmos moltes vibracions especials pels que tinguin la sensibilitat de captar-les...