Insisteixo amb una certa freqüència en pràctiques que estan relacionades amb la Meditació, perquè un dels "factors primordials" que ahelem, és un Estat de Consciència superior i precís, que seria bo de tenir-lo en forma permanent, pel viure diari, però que s'aconsegueix amb paciènca, "dominant l'ego", de forma gradual, de mica en mica, sense pauses, amb aquell anhel de l'Ànima, tant especial, que acompanya la "fermesa de realitzar el treball".
Com més domini sobre l'ego, més propers som a l'anhelada i sublim vibració, a aquest "estat conscientiu" que permet entrar fins on resideix El Més Recòndit i Profund Ésser Intern-JO SÓC. I és aquest mateix "estat" el que ens apropa a Ells, als Elohim primigenis, Éssers de Llum de Montserrat, que hi son pemanentment...
Cal pacificar, aquietar la ment. Una de les formes en que s'aconsegueix aquest estat idoni, es fent la respiració en tres fasses: inhalar (pausa), retenir (pausa), y exhalar (pausa) : repetint el procés tantes vegades com faci falta per 1er- deixar la ment en silenci, i 2on.- arribar a un estat de concentració adequat. Arribats aquí ja ens estem interioritzant, i el més important és anar sintonitzant amb el nostre Ésser Intern, entrar al respectiu Temple-Cor on s'hi ubica l'Andrògin Diví particular de cadascú. Allà, silents, recòndits, dialogarem amb Ell-Ella, sobre els nostres anhels més profunds i intims, i li demanarem "ajuda" per les pràctiques d'autoconeixement del dia. Aquest procés es bo d'aplicar-lo en tot, si és posible, car es per sortir de l'"estat mecanicista i inconscient " , que sovint hom porta en la vida social, i entrar conscientment en l'instant present, per viure'l així tot el temps de que hom sigui capaç.
Instal·lats en el passat o en el futur: NO VIVIM EL PRESENT. Mai no ha succeit RES en el passat, ni tampoc en el futur: TOT SUCCEEIX EN L'ARA, EN EL PRESENT, fora d'això qualsevol cosa és un "record" o un "somni"... I és en el "present", precisament on "costa tant de restar-hi" per viure de veritat.
Aquestes son normes força conegudes, però mai és sobrer recordar-les d'en tant en quant, si és que estem interessats en pròpia Auto Realització. Modificar l' "estat de Consciència" no és cosa senzilla, però tampoc és impossible, i si hom te "voluntat", te el millor "aliat" per auto observar-se, auto explorar-se i coneixer les pròpies fases del procés psicológic personal. Si no estéssim identificats amb molts dels processos circumstancials del nostre propi "ego", tot seria més fácil, malgrat tot l societat i l'educacio no han estat proclius a ensnyar i educar d'una "altre manera". Per això hom hi ha de posar un "esforç conscient", quan deicideix d'auto observar-se, "auto reponsabilitzar-se de si mateix", descobrir i analitzar les pròpies reaccions davant les distintes persones, situacions, circumstàncies, etc., p tal de saber "què suceeix" i "qui actua" vertaderament en cada cas.
Cal conjuntar l'esforç pel "despertar", per "auto corregir-se un mateix" i anar-se tornant més i més "conscient" creant un propi centre de gravetat que es correspongui a la pròpia responsabilitat i ètica, a on hom va concurrint paulatinament. Si no fos així hom podria caure fàcilment en l' "error" i podriem donar la raó a aquell savi refrany que diu: "A Déu pregant... i donant cops de bastó!"...
+de+Report+21+Gener++2010+173.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada