AUTO OBSERVACIÓ PER SER CONSCIENTS

                                                      MONTSERRAT, LA MUNTANYA SAGRADA INSPIRA EL TREBALL INTERN...

Costa prou, i sovint, "deixar-nos anar" i "no oferir resistència" a impregnar-nos de cada instant present, perquè la psique humana està imbuïda de pors i perjudicis socials o d'altre índole, que quan hom "treballa l'auto observació" és imprescindible de combatre.

Dins aquest treball personal i íntim per fer-nos veritablement conscients de cada instant,  per vivenciar la vida des del "cor" de l'instant que es viu,  ens podem imaginar que anem per un camí solitari, en el trànsit del qual podem ser "assaltats"  por tot tipus de "malfactors" que, de cap manera, no volen, que siguem conscients de la nostra Vida.  

Aquests son els components de la psique (ego's diversos fent us impune de la nostra ment)  que amb les seves manifestacions irreflexibeles, ens volen allunyar dels nostres anhels més vitals i íntims: el treball per Despertar Consciència.

                                     UN CAMI SOLITARI ON PODEM SER "ASSALTATS"... 

La manera de transcendir aquests "atacs" i "escomeses", no passa sempre, necessàriament, per oferir "violent resistència psicològica" auto compadir-nos o lamentar-nos de la pròpia "dissort".  Sovint el combat  pot ser  una cosa tant tranquil·la i serena com "no-fer-ne-cas", "no-identificar-s'hi", i deixar passar els negres núvols plàcidament.   També l'  "estratègia" pot ser la de "fer veure" (amb molt de compte i tacte) que ens fem "còmplices" de la "irreflexió tortuosa" en la que se'ns vol arrossegar, amb la possibilitat així,  de dur a terme una observació molt  més  acurada i ben feta, d'aquell "problema" o "temptació" que la ment ens porta,  de forma recurrent, una i altre vegada, sempre que ens trobem en una determinada circumstància.   Això sería també "saber utilitzar les contrarietats" a fi i efecte de comprendre-les i superar-les, i arribar així a un nou estadi de Consciència.

                                 EL DIVÍ QUE ALLOTGEM AL NOSTRE INTERIOR...       

Des del precís instant en que es comença a practicar auto observació psicològica, comencem a deixar enrera la mecanicitat  psíquica i subconscient,  augmentant la Consciència.

És clar que també, i com animal acorralat i en perill real i objectiu de mort,  l'  "ego subjectiu ataca més que mai" perquè ell "no vol morir", i per aquesta raó es torna més virulent i insistent que mai.

Cal doncs saber aquesta eventualitat:  el que lluita serà més "atacat" i "posat a prova" que mai...

De fet però, l'auto observació és precisament per això:  Descobrir els mecanismes psicològics que tant malviure donen a la Humanitat i anar recuperant Consciència plena de la Vida i de qui som realment,  i que tota reflexió i conducta siguin sempre tamisades pel nostre Ésser Intern, el Diví que allotgem al nostre interior i fins el qui arribem a través del Despertar de la Consciència:  és quan vertaderament podem dir: JO SÓC...  Però abans no...  Car encara som masses els que volem tenir "raó"...  Encara som multitud: no individualitat...

                                                         UN DELS DOS OVNIS DEL 24 D'AGOST DEL 2011 A MONTSERRAT                                                               

LA CONSCIÈNCIA DE LA TERRA (Reflexions pel Despertar de la Consciència)

                                                         La Terra: un Ésser Viu amb CONSCIÈNCIA pròpia

Quants cops haurem sentit a dir que la Terra és un Ésser Viu, fins i tot ho haurem dit nosaltres mateixos, però vertaderament ho hem reflexionat ?    La Terra és un Ésser Viu amb la seva Consciència, i els éssers humans que vivim a la seva epidermis, hi pul·lulem sovint amb molt poc de respecte per qui ens acull i protegeix.

Ens podriem imaginar un gos quan es mulla, i s'espolsa violentament el cos per expulsar aquella "nosa",  si realment féssim un "acte d'humilitat" per adonar-nos de la nostra real petitesa davant la Naturalesa i el Cosmos, davant el nostre Planeta:  així la Terra ens podria espolsar, com "noses" en el seu cos, si reaccionés amb violència, amb forts sotracs, balanceigs, tremolors, etc.   La Terra dins el cicle còsmic en el qual estem, s'està "reiniciant", i el més ideal seria, que nosaltres, humans, ho féssim també, amb tota la Consciència de que siguem capaços.
Estem emergint d'un "Sistema" que no ha respectat la Terra, ni ha fet pedagogía d'aquest principi bàsic.  Les gernacions que estan arribant al nostre món des de la dècada dels vuitantes, del segle XX passat, indigos, cristalls, etc.,  venen molt més preparades i ho saben, i en elles "recau" aquesta reeducació, d'algunes parts de la població més antiga, que tenen uns conceptes molt diferents de la Terra, que mai no han contemplat com un ésser viu i amb Consciència pròpia, que cal estimar i respectar.

                                                               GAIA: La Deesa Mare del Món...

GAIA, la nostra Terra, és una mare amorosa,  que no te en compte el mal que se li ha infringit, - sobretot aquesta Humanitat-, i segueix estimant aquests atribulats éssers que "encara" fan guerres (de fet mai no han evolucionat prou, com per aprendre que les guerres, mai no justifiquen cap progrés), s'han fet terribles proves nuclears, fent esclatar bombes en els fons marins i en superficie.  Avui dia ja es poden "provocar" terratrèmols, sunamis, i s'incideix, lamentablement, en la salut de les persones i en la climatologia planetaria, es contaminen els aires, la terra i els mars, arreu.  El "Sistema" que fins ara ens ha estat donat com a "Guia!!!"
de la Humanitat, ja te molts i sofisticats poders destructius i de control:  els nens han trobat els llumins...I alguna cosa més...
Pero la Mare Terra GAIA, que te una superlativa paciència maternal amb els seus fills revoltats i ignorants,  no arribarà a reaccionar com el gos, espolsant-se les "noses" de sobre?   Segurament que no perquè és molt Conscient de la vida a la que dona alberg...
Però no està de més connectar amb la Mare Terra: algú ha sospesat aquesta possibilitat ?   Sí, realment connectar amb el nostre dolgut i pacient món: Sí, caminant descalços sobre la terra i els camps de verdor, plens de vida i vibració...   I deixar-nos impregnar d'allò que se'ns dona i ens diu, el tercer Planeta més proper al SOL, dins aquest Sistema Solar d'Ors, dins el qual l'ésser humà es troba experimentant la materia densa de Tercera Dimensió.

                                            Sentir i entendre l'Ésser que ens dona alberg...

Què ens diu la Terra quan hi connectem directament ?  És un "Missatge de la Consciència".  Cal vuidar la Ment i posar-hi Atenció, per poder sentir i entendre.  L'home, l'ésser humà està capacitat per fer-ho, i diria que és un deure que te...
Connectem amb la Terra, com diu una bona i savia amiga: acariciant un gos amb afecte...  Els animals estan connectats a la terra, i l'entenen molt be, hi tenen un diàleg permanent, i unes "sensibilitats", que la majoria  d'humans encara no ha recuperat...  
L'home, inicialment, també està connectat amb la Terra, però com "s'ha passat de llest tantes vegades amb la Naturalesa", n'ha perdut la Consciència, no ho sap, no ho recorda,  molts se'n estan tornant a assabentar avui dia, junt amb tot el CONEIXEMENT que inexorablement torna...  És com un fill que no reconeix la mare...   Però la mare l'estima amb un AMOR sense mesura ni condició...

                             Els Animals ens ajudan a connectar-nos amb la Terra...

És molt convenient comunicar amb la Terra, en tant que ésser viu que és, transmetre-li els nostres anhels més purs, l'agraïment més sentit,  la pregària més directa del nostre AMOR i RECONEIXEMENT, de solidaritat i confiança, perquè ens acull i ens anima, i perquè segueixi volent-nos acullir, al llarg de tot aquest Procés Còsmic, en el Salt Quàntic Dimensional que esperem fer junts...
En la "Meditació de Grup Sincronitzada" que cada dinmecres a les 22 hores (hora Peninsular) realitza el Cercle de Llum Montserrat, amb tots els que ens vulguin acompanyar, més que mai, es transmet, a través del nostre Ésser Intern Col·lectiu,  energía a la Mare Terra, per la copnmpleta Salut del Planeta, perquè malgrat totes les agressions,  la força regeneradora de molts éssers humans, expressant aquesta VOLUNTAT suprema (Thelema), aconseguim que GAIA, la nostre estimada Terra, sigui forta i poderosa en moments tant transcendents i delicats; i perquè els seus fills siguem Conscients també, en tot moment, dels Canvis Cíclics amb els que hem de ser impulsors 
d'uns NOUS TEMPS I UNA NOVA HUMANITAT...                                                                                                                                                                         

CULPA, RESPONSABILITAT, COMPROMIS (Reflexions pel Despertar de la Consciència)

Molt sovint quan passa alguna cosa greu, la reacció espontània i immediata és:" ...i de qui és la culpa ?", doncs per lògica hi te d'haver culpable.   També si és un problema d'un abast més personal, familiar, entre companys etc., seguim "pensant en el culpable", rarament o molt poques vegades hom pensa en la "propia culpabilitat o responsabilitat", gairebé sempre el culpable és un "altre", hom el fa extern a un mateix, generalment som víctimes qusi mai "culpables", per be que en el fons del fons sabem "el grau de responsabilitat que tenim",  en "allò" que ens han fet o fan els altres...

Els éssers humans -com s'ha dit-, venim a l'existència a aprendre, a partir de les experiències i lliçons que el viure ens depara, tot i que, prèviament hem pres la decisió de "fer front a tot" per superar carències humanes i espirituals, i assolir nivells de progrés,  per be que sovint no ho recordem i ho anem redescobrint al llarg del camí que anem fent en "3D".   Cadascú te el seu particular moment d'auto descobriment, tant d'aquest com d'altres aspectes referents a la Consciència i el Despertar. 

De fet, hi fa molt "viure l'instant", "practicar l'auto observació",  deixar-nos dur per aquest anhel formidable, que és com una brasa ardent, que ens empeny a caminar i a seguir endavant: i ser realment sincers amb nosaltres mateixos, perquè això ens ho fa ser en totes les facetes de la vida i envers els altres, ens comprenguin o no,  siguin de la nostra "corda" o no, perquè som tots aquí, al Planeta, en aquests precisos i delicats instants, entre el caos, la confusió i el despertar dels moment que, inevitablement, vivim tots junts.

Des d'aquesta perspectiva d'obertura, el viure diari, la permanencia en l'instant, la relació amb els altres, fins i tot la perspectiva dels nous temps que s'acosten, te un altre caire de plenitud i solidaritat, de comprensió, de sentit planetari:  i hom està en condicions de seguir aprenent molt més, i també d'ajudar a qui ho necessiti, en definitiva ser cada vegada mésa Conscients Actius.

Les reaccions incongruents i immadures de l'ego subjectiu, poden i han de quedar enrere, sobretot parlant de la "culpabilitat":  acceptar-la en la seva justa mesura a canvi d'humilitat, és quelcom que allibera, que ens treu un pes de sobre, si és que la nostre actitud anterior era la contrària.   I com això, moltes altres coses que "si abaixem la guàrdia" ens van quedant com "pendents" o "no resoltes" i esdevenen com un pesat llast de la pròpia Consciència, que es pot molt ben evitar.

                                                                      El  Sistema

No es pot parlar d'una "responsabilitat real" si no sabem relacionar-nos amb els altres, amb el món.   Si condescendents davant la injustícia,  si mirem cap a una altra banda (temerosos que irrompin en el nostre espai privat) quan algú se'ns acosta amb una necessitat vital.   I és que aquesta mal anomenada "societat del benestar" ha servit, entre altres coses, per aïllar-nos a tots en compartiments, en la seva major part, plens de "comoditats", distracions i deutes, que allunyen als éssers humans del "món real"  d'una manera física, psíquica i anímica, i el tanquen, alhora, en una mena de presó daurada -però realment molt angoixant-,  on la por i la desesperació  per "no perdre aquests bens i posició" és el que prima...

Aquest és el gran "esquer", la gran mentida il·lusòria que cal vèncer, de la que cal sortir.  La Vida no és això: ...però cal descobrir-ho.   Al llarg d'aquesta "crisi muntada pel Sistema" molts ho estan descobrint de forma dramàtica...

No és cert que el món per progressar hagi de ser una competició contínua on salvatjament l'un xafi a l'altre sense cap escrúpol, i per preservar aquest propi aïllament!    Això només beneficia a uns tercers (ben coneguts, per cert!) que volen, costi el que costi, perpetuar aquesta situació, la qual agreugent cada vegada que els ve de gust (com l'exemple ben palpable d'aquesta crisi actual), i això, malgrat saber que el seu temps s'esgota..!

Cal aquesta Obertura de Consciència per tal d'enfocar-ho tot:   és la única manera de desestimar, de treure'ns de sobre aquest "mal software",  aquesta nefasta programació que no te cap alternativa real, sinó la particular Revolució Conscient de cada ésser humà individual: Som en el temps del Compromís Conscient...

                                                                                

                                                                                       

                                                                                        

EL "TREBALL" SOBRE UN MATEIX (REFLEXIÓ)

"Quan pitjor sembla que anem, és quan comencem d'anar be", ho ha dit algun Mestre, perquè hom te algun patiment, perquè hom s' adona de la seva particular circumstància, perquè sovint, donar-se compte dels propis processos comporta o significa creixement.     Evidentment estem parlant del treball intern personal,   que implica voluntat, paciència, sacrifici, sufriment, i també alegría: tot d'una manera conscient, d'una manera que escull la persona que vol avançar en aquest camí, vertaderament auto revolucionari de despertar Consciència, de crear en el propi interior un autèntic centre de gravetat conscient, que és com si diguéssim, haver elaborat una "connexió directa" amb l' Intim, amb el propi Ésser Intern, Allò que hom te de Diví...

El grau de "comprensió objectiva" de les coses no te punt de comparació, amb l'actitud d'aquell que no es fa cap plantejament, i com sigui, i sense cap auto control, viu a "mercè" del seu propi "ego subjectiu".  Per poder observar aquesta diferència cal una guspira de Consciència, de vegades hom ha de viure un fet emocional important, doncs a resultes d'aquest, és quan es produeix aquesta reacció, en virtut de la qual, podem reconèixer, el més profund que habita dins la persona humana, la Consciència, l'Ésser Intern, que és el nostre autèntic Jo sóc,  Això que l'home te de Divinal. 

Si som capaços de "descobrir" el nostre propi "interior profund", ens adonem conscientment del que és realment "l'ego subjectiu", i de com actua i origina excessos i desmesures en el viure diari.

Sovint, com es diu, "un arbre impedeix veure el bosc",  però si ens allunyem un xic i prenem perspectiva des del turó proper, serem capaços de veure tot el bosc en tot el seu esplendor.  De vegades el que ens succeeix als éssers humans és precisament això, una idea, un problema, una situació difícil, un obstacle a superar, costi el que costi, el mirem amb els ulls de la ment, "controlada pel nostre volgut ego", i el que se'ns posa al davant, és un "problema insoluble", insuperable, infranquejable, quan el que cal és buidar la ment,  foragitar l'ego,  tranquil·litzar-nos, asserenar-nos: i aquell obstacle inamovible, veiem que s'ha tornat mal·leable,  que no te aquella consistencia horrorosa, sinó que fins i tot disminueix la dificultat que erròniament hi havíem dipositat.  Una guspira de consciència interior ens porta la Imaginació, la Intuïció i la Inspiració.  El problema es resolt, i a sobre s'obren perspectives que ni tant sols havíem imaginat.  Això és el que te el treball sobre un mateix,   i molts altres aspectes, sorpreses i lliçons de tot tipus quina finalitat és créixer sempre a partir de tot tipus d'experiències.
No s'han de creure cegament les paraules de ningú, sinó allò que en la solitud serena i tranquil·la, ens envia l'Ésser Intern,  Allò  que tots tenim a dins en  clau especial,  Allò que és realment essencial, i que s'estabilitza en totes les neurones, en la Ment, en el Cor, en el Plexe Solar, en l'Ànima, perquè és de l'Esperit...:  i tu ho saps del cert, sens més...

Avui ja és sabut que hi ha diferents "línies de temps", i a la nostra Humanitat "la van posar" literalment en una d'aquestes, això va generar uns patrons controlats, elaborats pels "controladors" i una falsa realitat  en la que ens han fet viure i romandre pràcticament fins avui.  La desconnexió entre l'ésser humà i el seu Ésser Intern, ha fet que l'home fos prou ignorant de la "gran manipulació" de que era objecte.  Ara aquesta situació està tocant a la seva fi, l'acabament d'aquest cicle còsmic de 26.000 anys, així com tots els processos que comporta, estàn alterant tota aquesta situació: l'ésser humà  està despertant Consciència, i a molts nivells, tota vegada que s'ha anat informant d'aquesta complexa situació, la manipulació, ja és coneguda arreu del món, y aquells que han pres la decisió, estan treballant sobre si mateixos per Despertar Consciència i fer "unitat" amb el seu  propi Ésser Intern.
Ja és sabut també que aquests canvis cíclics portarán al nostre Planeta a la quarta dimensió i començarà una nova etapa còsmica.
Els éssers humans podran restar on el seu Cor els digui,  els  que ho decideixin i es preparin  podran fer un pas més en la seva evolució còsmica-espiritual segurament accedint a una  cinquena dimensió (ja sense dualitat, ni ego subjectiu).      Una nova etapa de relacions amb moltes i avançades civilitzacions de l'espai multidimensional, i sense cap tipus de barreres, començarà juntament amb el naixement del nou cicle.
Aquesta és la importància de "treballar" per Despertar Consciència, des d'ara mateix, car s'acosten moments transcendentals i únics que (qui ho decideixi) podrà aprofitar conscientment...

                                                                                    
                                                                                                                                         

PLÀCIDES NITS D'ESTIU: VIVINT L'INSTANT...

On la remor del vent es deixa sentir en el refrec de les altes copes dels arbres, barrejant-s'hi en la llunyanía el raucar de les granotes de la bassa pròxima, i més a prop encara, els grills saludant l'estació calda: tot s'omple amb l'ambient d'Estiu.

Bressolats com infants, esguardant totes les clarianes del firmament des de sota la pineda acollidora, desfilen els estels i constel·lacions, i sobretot, aquell llum enorme, d'un color daurat brillantíssim, seguint una ruta que travessa de ple la nostra vertical, vers un destí que intuïm còsmic i proper  a l'hora, potser per ser multidimensional, o per la proximitat al Massís Sagrat de Montserrat.

El Cor és qui es somou quan, els quins s'aproximen, activen la potent l'encesa dels seus llums amb l'inequívoc "missatge" que identifica als Éssers Lluminosos, que ens anuncien, un cop més, que son Ell i estan aquí, i el sentiment que això genera és tant especial, que no es pot confondre amb cap altre.  És quan hom es pot sentir "innocent infant" -essent home o dona-, davant els lluminosos Elohim primigenis. (Com és sabut no s'immisceixen en els grans i greus problemes que sofreix la Humanitat,  més no perden detall dels moments cíclics que ens envolten i a la seva manera estan ajudant a la formació d'una "Humanitat Conscient").

Vivint l'instant hom pot vivenciar - encara que sigui al principi -, petites "guspires" d'això que s'anomena "realitat conscient", i perseverant, molt més encara.  Vivint l'instant en absència plena de la ment, és tot tant diferent (com es diu tant ara), que resulta increïble.  El cas és que vivim "una realitat il·lusòria" quasi permanent, i quan tenim accés a la "vertadera i objectiva realitat": no ens la podem creure...

Viure l'instant, com ja hem dit altres vegades "ens demana posar una alerta permanent  a la nostra Vida"   i  sense abaixar mai la guàrdia, en cap dels escenaris on es desinvolta la nostra existència: de dia i de nit, les 24 hores, al camp mirant les estrelles i llums especials, com en l'atur, o treballant o fent vacances (els que en disfruten), compartin amb totes les persones del nostre entorn (ni n'hi ha cap que estigui  aprop nostre o nosaltres d'ella per casualitat: estem "novament" reunits per raons vàries que cadascu pot i ha d'explorar), quan ens relaxem, concentrem i meditem, i també quan riem i ens divertim.

La ment tancada en els racionalismes no pot admetre res del que aquí s'està dient: És utilitzada permanentment per l`'Ego subjectiu, que l'adora...     És justament quan la ment no participa,     quan podem conèixer la "vertadera realitat", perquè és quan  som Consciència, i és quan es manifesta tot el que de Diví te l'home.

Sota dels arbres és un Sanctuari, et custòdien les altíssimes i rebregades columnes, estàtiques però vincladisses, perquè el vent s'hi passeja lliure cantant i salmodiant vells tons ancestrals, però alhora ple de Vida, de lluminosos Elementals del món vegetal, de l'aire i de la terra, vists o pressentits, la presència energètica dels quals, somou i transforma el profà en sagrat i universal. Per  entrar conscientment en el més elevat i recòndit d'aquest Sanctuari, només podem recórrer al nostre Ésser Intern, de la seva ma podrem entrar en aquest "univers paral·lel" i conversar directament amb l'Elemental del Pi, o del Roure, o de l'Alzina, o de l'Om, etc., etc. 

Tot això no ho escric perquè sigui "fàcil", sinó perquè és meravellós,     i encara que els éssers humans necessitem molts estímuls de tot tipus per transformar-nos, per despertar-nos, per arribar a ser plenament CONSCIENTS, de tots els nostres pensaments, actes i accions:  Val la pena tot esforç...   A part de que segurament molts portem aquest "objectiu inscrit en el Cor" i cal anar perdent la mandra ja...

Espero que l'Estiu sigui propici a tots, el "Cercle de Llum Montserrat" seguirà amb les seves trobades i tasques amb tota normalitat, amb les úniques variacions, ja conegudes, dels horaris. 

Cada dia te, vertaderament, el seu afany, i cada hora,                                                                                  cada minut, i cada segon, i sobretot ara que el temps s'està "alterant"  (Ressonància Schumann), i el dia ja no te, i de bon troç! 24 hores;  encara que els nostres rellotges segueixin com sempre, i el temps, com ja sabem (i mai millor dit) "vola"...   I com vola..!

Us desitjo un bon i conscient Estiu!!                                      

CIBERESPAI I CONSCIENCIA

Avui dia es pot cercar tot a Internet i sembla que ens en jactem, però malgrat tot, per fer-ho, ens cal tenir una certa "preparació" per saber, d'antuvi el que s'està buscant, tenir un "Nord", "un Centre de Gravetat Conscient" per fer una exploració correcta, i saber dilucidar adequadament en aquesta "selva espessa", on tothom parla i s'expressa amb "aparent o no" seguretat i vehemencia.  I sobretot referint-nos a temes de tipus transcendent espiritual, on els milers i milers de Blogs i Webs, ens estan donant totes les "solucions", "tables de salvació", doctrines millors o consells d'aquest món o de "fora d'aquest", de suposades "confederacions galàctiques" o organitzacions més o menys secretes, etc., etc. .   Tothom te dret a expressar-se en el "Ciberespai", però tota l'expressió no pot estar exenta de mentides, d'ignoràncies, de gent de "bone fe" que "creu en això", "en allò" o en el "de més enllà",    o de gent molt "irresponsable" que saben el que estan fent, "treballar" com veritab.les "talps"  del mateix "Sistema" que pretén d'ofegar el nostre món Terra  i la dolguda Humanitat.    Aquest és el doble tall de la Xarxa...

Doncs enmig  d'aquest maremàgnum hi ha també tots els Blogs i Webs "Conscients".  No perquè ho digui qui escriu això.  Sinó que, per pura lògica hi son.  Ara be, com es distingeixen ?  Aqui hi ha la vertadera profunditat de Consciència de cadascú...  I també el risc de qui cerca en les palpentes o sense saber massa el que està cercant...

El cert és que la tant remenada "new age", en molts aspectes no ha sigut sinó el "camuflatge" del propi  "Sistema" per, de diverses maneres, entre aquestes un "misticisme" propi, desenvolupat expressament i fet a expenses del "vertader", torpedinar l'autèntica revolució espiritual (que no religiosa!) que s'està produint massivament a tot el món i que conmporta un Despertar de la Consciència en moltes persones, precisament ara, al final d'aquest Cicle que ve a concloure el 2012.

El mateix succeeix amb el gran "allau"  de canalitzadors o practicants del "channeling". Aquí també la "confusió" (per no dir una altra paraula) està servida.   Car la quantitat d'informes còsmics, avisos "fallats", grans éssers comunicant-se obertament, al menys hi hauria d'haver alguna "coincidència objectiva" pel que fa a tot el que s'anuncia, salvaments, etc.   I aquí també hi podriem afegir el tema "extraterrestre" i aquesta mescla amb el "religiós", que en alguns nivells influents s'està produint a través d'Àngels, Arcàngels o Jesús de Natzareth (que no nego llur participio en grans fets còsmics).  Tema de fe ?  Potser diran alguns.  Però també d'utilització dubtosa de determinades figures religioses que influeixen en les masses, posant en les seves boques determinades expressions i paraules que, com dic, pesen en les multituds.

                                                

                                         Asthar Sheran segons Eugenio Siragusa

Per mi, el primer i l'únic que va parlar d'Asthar Sheran va ser el gran contactat Eugenio Siragusa...  Després, tot el que li han fet protagonitzar i dir a aquest Ésser, que cadascú consulti la seva pròpia Consciència: aquesta no menteix.  El més important arribar-hi: la CONSCIÈNCIA és 100% Veritat.   Un Blog o una Web són molt útils,  però la Consciència és la que ens porta fins al nostre ÉSSER INTERN, el nostre vertader i Savi Jo Sóc: Ell disposa del nostre únic Disc Dur, sense cap més "software" porqueria...

Que ningú vulgui veure en aquestes reflexions cap "apologia" en contra dels Blogs, Webs, etc.,  Com sabeu jo també em comunico a través del Ciber...  L'únic que suggereixo és que posem Consciència en tot el que escrivim, en tot el que llegim: evitarem moltes sorpreses de tot tipus.   Utilitzem el "baròmetre" de la Consciència, abans d'acceptar quelcom que hàgim llegit...

Si lògicament ens fem pràctics en auto observar-nos, en posar Consciència en tots els nostres actes i accions, les 24 hores del dia, de moment en moment i d'instant en instant, no hi haurà qui ens "distregui" de la ruta...

Tenim totes les "eines i l'accés" a la certesa i a la veritat: EN EL NOSTRE PROPI INTERIOR.

Seguim avançant amb Consciència, no ens "deixem enredar", sempre la Consciència per davant... 

                                                                                                                                                                       

EL CORATGE DE CANVIAR...

                                           L'OVNI DEL 28 DE JUNY de 2011 APROXIMANT-SE A MONTSERRAT  (foto IOM)

Sovint els humans ens movem per impulsos simples, elementals, poc o gens profunds, que ens son agradables, del nostre gust, i també aquests impulsos, aparentment senzills, de vegades, son el portal per on entrem a plantejar-nos aspectes molt més transcendents de la Vida, que fins i tot hem pogut descobrir, i que, finalment, marquen profundament un futur immediat amb el que potser mai no haviem contat.  És clar que això també passa a l'inrevés, és a dir, que aquests impulsos senzills i agradables "son l'únic que volem" i per més suggerències que ens facin, serem inamovibles a qualsevol tipus de canvi o progrés.

Aquest és el món "dual" en el que vivim, el món de l'opció i el gran aprenetatge, el món tridimensional que ens "obliga" a prendre decisions, de vegades inesperades i dràstiques, de vegades més suaus, però al cap i a la fi, sempre som nosaltres els que estem davant l'opció per "escollir"...  Això inevitablement implica moltes coses: sobretot el coratge d'haver-se formulat les tres preguntes bàsiques de la Filosofia: "Qui sóc, d'on vinv, cap on vaig", i a partir d'això prendre decisions, un camí a la vida, això en el millor dels casos, perquè son molts el éssers humans que mai no s'han formulat aquestes tres preguntes bàsiques, i això fàcilment pot condui a una persona a la decisió "errònia".  Però sigui quina sigui la decisió que hom prengui: la lliçó i l'aprenentatge hi van inclosos...

                                         L'OVNI DEL 14  DE  JUNY  SOBRE  MONTSERRAT (foto IOM)

Pot ser que una decisió ens porti a una situació dramàtica en la pròpia vida, que generi molt de dolor en nosaltres:mai no haurem de respondre amb odi o amb rancúnia: Si amb Compassió i AMOR, la contrapartida, el corol·lari, és que el pòsit que en quedarà en el propi Cor,  serà rellevant, sense espectacularitats, però un mateix coneix quan això succeeix.   Tant aprenem del "be" com del "mal": això ens ensenya a tenir el nostre propi centre de gravetat conscient.   Si amb els nostes actes o decisions danyem a d'altres, inevitablement això, te unes conseqüències, que al principi potser no es comprendran, però que més tard o més d'hora, ens obligaran a una reflexió severa de la nostra passada conducta: si no volem tenir per sempre càrregs a la Consciència, hurem de fer un "reconeixement" de la nostra "mala acció", sincerar-nos humilment amb els afectats, per finalment alliberar de "càrregues" la nostra Consciència: el bon pòsit que aquest acte deixa és, sens dubte, de creixement intern i AMOR (amb el que TOT te solució).

El món "dual" és una de les característiques d'aquest pla tridimensional on estem situats i és important que els éssers humans en tant que éssers espirituals experimentant en aquest món de tres dimensions, aprofitem la nostra estada aquí, per experimentar i créixer tot el que siguem capaços.

                                                                                         

Certament, el trànsit cíclic còsmic del nostre Sistema Solar ens acosta a la dimensió "tetradimensional" o Quarta, on existeix també l'esmentada "dualitat", tot i que amb Lleis molt diferents de les que tenim nosaltres aquí.  Però amb tot, això significa que un cop hàgim transcenit aquesta dualitat de 3/d, hom n'haurà de transcendir una altra en 4/d.
No és fins a la 5ª Dimensió, que la "dualitat" així com altres aspectes inherents a 3/d i 4/d, deixen d'existir, tampoc és imprescindible el "Cos Físic", donat que en la Cinquena Densitat, venim a ser "éssers lluminosos" en tota l'extensió de la paraula.  Òbviament, per formar part d'aquest àmbit cal haver transcendit la Tercera i Quarta Densitat.
És important doncs "preparar-nos" pel "salt quàntic dimensional" anunciat, però sent conscients alhora de que ens trobem en aquesta dimensió tercera aprenent i experimetant.
El coratge és canviar l'engany i la mecanicitat que destrueixen la Humanitat, per la lluita per ser objectivament CONSCIENTS...
Els "Éssers de Llum" de Montserrat, com alguns dels extraterrestres benvolents, que ens vigilen i estan resolts a ajudar han transcendit ja fa molt aquestes dimensions de la matèria densa: 3 i 4.  Això no vol dir que quan ELLS decideixen materialitzar-se no utilitzin uns "cossos físics" que tenen a llur disposició, per fer-se visibles i acostar-se, àdhuc als humans, quan entren decididament al nostre pla.
Com més conscient esdevé un ésser humà, més possibilitats te de connectar i comprendre les "aparentment absurdes" actituds d'aquests Éssers totalment Desperts de Consciència, autèntiques Individualitats sovint Andrògines, que ens observen i miren amb molt d'AMOR i COMPASIÓ, com encarem el final d'aquest "Dia Còsmic" i l'Aurora del proper...

         

                                             EL CERCLE DE LLUM MONTSERRAT LABORA PER LA CONSCIENCIA