GRACIES, EMILIO CARRILLO PER DONAR TOT EL QUE ESTAS DONANT!

       "DEU ES JO; I JO SOC DEU PRECISAMENT QUAN DEIXO DE SER JO"

El dissabte passat 28 d'Agost vàrem tenir l'oportunitat, en un Auditori Axa de la barcelonina "Illa Diagonal", ple a vessar, l'esperada Conferència d'aquest germà tant especial que és Emilio Carrillo, de Sevilla, un vertader succés pel món espiritual i renovador d'aquests darrers anys, per la seva pedagogía clara i directa, que te l'extraordinària virtut d'arribar arreu on se'l requereix, als cors més anhelants, sensibles i inquiets, a tots els sincers cercadors consciencials del "nou paradigma".

L'Emilio és un home senzill que, sobretot "predica amb l'exemple", i més encara, des que va tenir una vivència interior molt `profunda, a partir de la qual, es va fiançar més i més en el seu fluir en Pau i Amor, en plena auto-entrega amb aquest missatge que arriba avui a tantes consciències en llur despertar interior.  Ja abans del 2011 va començar a donar Conferències i Tallers, no nomésa Sevilla, sinó per tot l'Estat, arribant també a Catalunya, bàsicament a Lleida i Barcelona, on tant se l'estima i respecta.  Un home senzill, com dic, que ha escollit la Bandera Blanca de la Puresa i la Rendició, com humil estandart de la seva infatigable ruta. 

Em vaig trobar amb les seves Conferències a "youtube" fa uns anys, i confesso que la sintonia amb les seves reflexions fou instantània, i realment ha sigut i és per mi, un referent que tinc sempre molt a prop del Cor, ya sigui a través dels seus llibres o de les seves paraules escrites o sonores, sempre amb nous i més enriquidors matisos i per ser escoltades i meditades repetides vegades.

Aquesta recent Conferència a l'Auditori Axa va ser pràcticament i integra, referida al seu darrer llibre titulat "DIOS", la Font, l'Energia, el Pare-Mare, Al·là (se'l anomeni com se'l vulgui anomenar) el drama principal és que el "busquem fora de nosaltres mateixos", com molts altres aspectes de la nostra Vida, per la manca de coneixement de la nostra "autèntica identitat interior", la que vertaderament ens connecta amb la Font, per la que som la Font mateixa, quan la nostra "personalitat humana" (deixa de ser jo): "Déu és jo; i jo sóc Déu precisament quan deixo de ser jo". 

                        

                                                                                       

  El llibre doncs, s'estructura en forma de diàleg pregunta-resposta, molt minuciós i amè, com és l'estil de l'Emilio, quan respón, per exemple, en el primer capítol, a la pregunta que li fa l'entrevistador, molt clara, directe i concisa: "Ets creient?  I ell respón tranquil·lament: "No", i en la seguent pregunta: "Existeix Déu? Responent igualment: "No".  Respostes que deixen perplex l'entrevistador.  Seguiu, vosaltres llegint aquest llibre que, em permeto recomanar a tothom sense excepció.    
Val a dir que la "introducció" del llibre l'escriu Nagual, Xaman dels Anu-Kui-Ghanos de Wiñaymarca, que és un gran amic d'Emilio.   També el pròleg està format per dos poemes:  "¿Porqué el Humano en la Tierra? de José Luis Gonzáez Cáceres, poeta i president de la Institución Literária Noches de Baratillo; i l'altre, que pren per base la coneguda olració del "Pare Nostre" i l'adorna amb més reflexions espirituals i poètiques, quina autora és Concha Redondo Tarodo, Coordinadora dels "Encuentros entre Buscadores" del Círculo Sierpes, Entitat sevillana amb la que Emilio col·laborta habitualment. 
Les tres hores de Conferènmcia van estar presididas, en tot moment, per una energia i una vibració extraordinàries, que suraven amorosament per tot l'ambient.  Emilio no va voler aplaudiments i en canvi va demanar als assistents l'abraçada fraterna de tots, i ell mateix va saltar a butaques per abraçar les centes i centes de persones, que volien mostrar així el seu agraiment, la intensa connexió haguda, el missatge rebut amb la seva presència i les seves paraules. 

L'organització impecable de l'acte va anar a càrreg del grup de Barcelona Akoko:
AKOKO   http://akokobcnterapiasytalleres.blogspot.com.es/     

També feu la seva presentació la ONG CANVI  que va tenir un donatiu obtingut de la recaudació de l'acte:
CANVI    http://www.canvi.org/es/

                                                                         

                                          EL VAIG PODER ABRAÇAR I SORTIR EN LA IMATGE
Acabo aquest resum amb uns paràgrefs de la part final del seu llibre, que he gosat traduïr al català:

"VIURE VIVINT".  
Per tant lliure ja de tota càrrega i sense les cadenes del "he de" i "tinc de" frueix com un "Infant" en el Viure Vivint.
"Viure Vivint".  En l'Aquí i Ara, d'instant en instant, i centrat en el teu "vertader ésser" i "naturalesa essencial" i divinal, que be saps ja que son els de tots i Tot.
"Viure Vivint".  Confiança en la Providència i en la Vida i en continua Freqüència d'Amor.
"Viure Vivint".  Exercitant de manera natural i espontània els teus dons i talents -cadascú conta amb els seus- davant els fets, successos i esdeveniments que la pròpia Vida -no la programació mental ni la recerca de benestar-  et vagi posant per davant.
"Viure Vivint".  Colocant en el teu dia a dia espais de Silenci i ocasions per connectar amb la Quietudt que, com tresor guardes en el teu interior diví i etern.  Podràs així sortir de la Matrix on tantes preguntes, tasques i diatribes mentals bullen i ataquen.  Instal·lat en aquesta quietud fins a integrar-te en la No-Identitat i volcar-te en el que realment Ets i És: No-Ser.
I, a partir d'aquí, torna a la Matrix i surte'n i entre-hi quan vulguis: juga a Crear! com l'"Infant" que Ets i amb el seu entusiasme ("Déu en tu").  I la identitat amb la que et perceps dins la Matrix, assumeix-la com el que és: un holograma, mera il·lusió o somni.  I desplega-la en un Moviment que sigui el Resplandor de la Quietud.  El que significa disfrutar d'una Vida Sencilla i Alegre, lliure de vanitat i pors.

El llibre d'Emilio Carrillo titulat "DIOS" està editat per Editorial NOUS
nous@editorialnous.com
           

ANIMES IMMORTALS EN COSSOS FISICS PERIBLES: ALLÒ QUE SOM...

Un dels aspectes més importants de l'espiritualitat és el donar-nos compte que "no som cossos físics dotats d'una ànima" sinó just a l'inrevés: som ànimes que utilitzem cossos físics per experimentar i créixer en aquest món tridimensional.  El principal en nosaltres és l'Ànima (car som ànimes), que és la que dona Vida al cos físic, que li serveix en cada una de las etapes existencials en este àmbit físic, on s'ha compromès a seguir creixent.  L'Ànima és la conductora del cos físic, de manera "tant sols semblant" a como hom condueix un automòbil -sense ser el propi  automòbil   sinó qui el condueix-.

Quan sortim de l'àmbit físic de tres dimensions "ja no necessitem el cos físic", el qual deixem "aparcat" al llit on regenera la seva energia de les activitats que li hem donat. Aquest procés és permanent i natural en tots els éssers humans doncs, en el transcurs del descans nocturn sortim del cos físic com les ànimes que som.  Tothom pot tenir aquesta vivència de forma conscient.  És el que anomenem "somnis"  quan amb prou feina recordem o amb molt poca lucidesa els llocs que hem visitat com a ànimes.  A mida que despertem consciencialment el record es va tornant nitid i sabem que hem estat experimentant en altres àmbits dimensionals, alguns ho recorden amb detall.  És el que s'anomena "viatge astral" del que tant s'ha parlat i que tothom realitza amb més o menys consciència.  I no te cap perill donat que és un funcionalisme molt natural de totes les ànimes que, en aquest món experimenten i créixen, en cossos físics d'una complexitat meravellosa.

                                                                          

L'Ànima és immortal i ja ha vingut del cosmos amb moltes experiències i coneixements, i ara, està experimentant en el planeta Terra, en el món físic de tres dimensions, al llarg de tot un clicle complet, tal i com ho va decidir en el seu moment i en forma lúcida i conscient.  En contrapartida, el que és "perible" dins el temps dual, on ens movem, és el cos físic que, com se sap, neix, creix, madura i mor en un lapsus de temps, més o menys flexible, depenent de les diverses circumstàncies de consciència i vida, que arribi la seva "data de caducitat" abans o després. Entre la mort física i el proper naixement, també conegut com "espai entre vides", l'Ànima recapitula i es prepara -si és el cas-, per un nou retorn al món fñisic.

L'Ànima te qualitats meravelloses i eternes, que ha "tapat" la pròpia densitat física d'aquest àmbit, unida als desequilibris humans que això ha comportat, així com a l'acumulació de "conflictes no resolts" (que sovint queden d'una vida per una altre) dins les diferents i múltiples etapes existencials, les quals ens corresponsanbilitzen a tots sense excepció.  Fins a l'extrem que una gran manjoría  d'éssers humans, ha oblidad la seva vertadera identitat com a ànimes immortals a canvi d'una identificació total amb el cos físic perible i amb la pròpia dimensió física, desembocant en el món de les "creences"  i per tant arribant a creure que el "cos físic" ho és literalment "tot" i que "no existeix res més".

Tota aquesta "identificació", tot aquest camí "desesperat a cap lloc, te, per suposat un conegut protagonista molt i molt aferrat a la matèria densa d'aquest món i que ha nodrit, ni més ni menys que a la pròpia "personalitat humana", apoderant-se de la ment i desitjant substituir l' Ànima.  Sabeu a qui em refereixo, no?  És clar: a l'ego subjectiu i plural, autor de tots els desequilibris i miratges del nostre món, per haver-li sigut donades totes les "regnes" perquè així fos...

    

                                                                             

L'Ànima que som tots i cada un s'està auto-restituint i com s'ha dit infinitat de vegades, ara és el moment més òptim (doncs el Cicle Solar ho segueix energitzant tot) i ens recorda amorosament allò que ja sabem i que guerdem en la memòria còsmica, el compromís dins el cicle terrestre en el que estem immersos, per proseguir conscients el camí d'ascens vers la llar còsmica d'origen a la que tots pertanyem, netejant i asserenant cadascú la pròpia ment per tal que l' Ànima amb el seu preciós Intel·lecte l'empleni de pensaments amorosos i de pau, de serenitat i altruïsme, de llibertat i respecte mutus, de joia i felicitat, de perdó i agraïment, de comprensió i tolerància, d'equilibri i discerniment, de llum i tendresa, d'enteniment i saber, d'humilitat i senzillesa, de veritat i sinceritat, de Consciència Plena i Desperta...

Deixem ara el nostre cos, per una estona, en aquesta densitat física, reposant molt relaxadament...  Ens concentrem en la nostre respiració: inhalar, retenir per uns instants, exhalar (varies vegades)...  Fem-nos conscients dels nostres òrgans físics meravellosos, en llur perfecció, en el torrent sanguini preciós i ple de VIDA, en totes les cèl·lules, precises, lluminoses i sàvies en el seu contingut...  Per uns instants, sentim la vibració d'aquesta globalitat corpòria tant i tant perfecte, que agraïm...  Tot seguit, i en Consciència d'Ànima ens elevem vaporosos i lleugers per damunt del nostre cos físic, sentint-nos surar per sobre de l'estança, lluminosos, alegres, elevant-nos més i més per damunt els teulats de la ciutat,  veiem l'anar i venir de la gent, diminuta des d'aquí, per carrers i places...  El brogit de la ciutat s'allunya ràpidament, mentre distingim la Terra, la nostra estimada Gaia,  en tota llur magnificència i bellesa multicolor...  Un SILENCI especial ens envolta, mentre fluim i fluim per l'espai infinit, ple de cossos de llum, planetes plens de VIDA en llur multidimensionalitat...  Dins d'aquest fluir nitid i amoròs, ens sentim atrets per un Punt de Llum molt més lluminós que tots els altres, amb una intensa coloració de tons blavosos-daurats-vermells, llur poderosa radiació ens acaricia, ens acull i, de sobte ens trobem com suspesos en una estança sense límits, en plena felicitat, per entre el soroll miraculós del SILENCI, que fa vívida la nostre connexió amb el TOT, amb la FONT INASGOTABLE...   Som a Casa, així ho sentim, a la Llar Còsmica d'Origen...  Inenarrable és la consciència de connexió, indefinible el temps que no existeix sinó en un Etern ARA...  Finalment i a incalculable velocitat retornem al cos físic, essent autèntiques vivències de l'Ànima, per seguir fluint des de l'àmbit fisic, on som...

  OM SHANTI          NAMASTÉ             OM MANI PADME HUM             AUM              AMEN

                                                                         

        

TOTS ELS ROLS IMAGINABLES

És convenient i saludable, "aturar la marxa" que hom porta, els ritmes frenètics i trepidants, automàtics i mecanicistes, tant allunyats de la consciència, i restar quiets, silenciosos, enmig del brogit anihilant, i començar de preguntar-nos molt profundament i interna els interrogants del "despertar consciencial": "Qui Sóc?", "D'on Vinc?", "A On Vaig?".   El perquè d'aquesta acusada sensació de cansament i avorriment, com d'haver fet ja moltes vegades, una mateixa obra teatral (la vida humana), amb tots els seus tòpics, angoixes, drames, dolor, por, efímeres alegríes i els mateixos papers i personatges, intercanviats de totes les maneres possibles.   En si mateixa, aquesta "sensació" pot ser com una "alarma", un "avís", un "toc d'atenció", que prové de molt endins, de l'Ésser Intern...  Donat que hem vingut moltes vegades a l'existència física a experimentar absolutament tots els rols.  Precisament, tots els rols imaginables...   L'existència actual, per molts éssers humans (cadascú ho ha de dilucidar), ja és la d' "interessar-se" pel propi "despertar de consciència", un cop que s'han viscut totes les experiències necessàries i possibles, dins el "cicle de les existències humanes" (el samsara tibetà), en aquest pla tridimensional del que tots formem part integral.

                                                                                          

La important quantitat d'anhels espirituals d'aquests temps, no és en absolut, casual.  L'actual Humnanitat és molt antiga en aquest planeta, molt veterana, i ho ha protagonitzat absolutament tot, en inacabables etapes successives.  Per això ara, importants grups humans preparen el seu " retorn a la llar còsmica d'origen", restaurant en el seu interior la vertadera identitat espiritual i còsmica, o "despertant consciència" que ve a ser el mateix. 

També -i com no s'ignora pas-, els cicles còsmics, com el present, son portadors de grans estímuls energètics, molt motivadors i activadors del cor i del centre emocional, proclius al "treball intern" i al "despertar de consciència".   D'aquí venen tants despertars, anhels i renovades inquietuds interiors, que configuren el que procuro explicar.  Si aquest procés, de vegades, pot "semblar lent" és degut al propi "estat de consciència" que infon aquesta "edat del ferro" o època actual, als desequilibris humans i als problemes "kàrmics" que la humanitat porta produint en cada etapa existencial.  No obstant això, s'ha obert l' etapa de  "confluència" i els estímuls al "treball intern" no s'aturen i les bones vibracions còsmiques segueixen arribant afortunadament i incansable.  És obvi que no farán el treball per la humanitat: aquest l'ha de fer cadascú des de la pau, la joia i la força de viure aquests instants especials. 

                                                                                   

Per això és important "aturar-se" (com he dit en començar), per fluir en el perfecte Silenci Interior, aquesta consciència de l'instant especial, aquesta consciència de l'ànima (que cada un és), aquest etern aquí i ara, que massa es contempla a través del "Vel de Maia", des de la il·lusió de l' "ego", que realment distorsiona tota perspectiva conscient, -i que, si seguim "distrets"-, ens esclavitza amb els miratges i aferraments, que ens tornen "cecs" de consciència. 

En el silenci calmat de la més íntima estança, calmo la ment agitada i a voltes atordida, i penetro en el vertader Silenci Interior, en absència de pensaments: és quan flueixo en tot i reconec l'ànima que sóc: ni busco, ni espero, sóc i em se el propi fluir que em porta enllà del món de les formes, dins del real ara, permanent, indivisible, immensurable, infinit...

A través de la meditació més senzilla, com és el Raja Ioga, hom pot sortir d'aquest món il·lusori i percebre la realitat des de dins, ser plenament la pròpia ànima, recuperar la memòria còsmica o original, comunicar directament amb el nostre Pare-Mare i emplenar d'aquesta vibració primigènia i original,  cor i ment,  recobrant consciència de moment en moment i d'instant en instant, amb moltíssima paciència..*

RECUPERANT "SIDDHARTHA" D'EN HERMANN HESSE

És interessant i gratificant tornar a lectures tant clarificants del "camí interior" com aquesta història de Siddhartha. Segons el moment consciencial que hom estigui vivint, així és el "missatge" que es pot assimilar del savi llibre d'en Hermann Hesse, on s'hi van exemplaritzant moltes de les fases i moments culminants, i de reflexió que viu l'Ànima en el procés vers el "despertar" del llast i influència de l' "ego".  En ell hom hi pot trobar, des del Siddhartha jove, fill d'un Brahman, molt aviat ple d'inquietuds espirituals i una fina intel·ligència, la seva estança amb els ascetes "samanes", fins el seu posterior aprenentatge amorós amb la cortesana "Kamala", que li fa de mestre en aquestes arts, passant per la seva amistat amb "Kamaswami", el ric mercader, on coneixerà les claus de l'opulència així com els plaers efímers i sovint decepcionants de la matèria, quina experiència i duresa el portarán al punt just de llevar-se la vida, -encara que de tot, finalment, extraurà Siddhartha un valuós coneixement-, fins arribar al seu retrobament  amb el barquer, que ja va conèixer en la seva juventud, "Vasudeva", amb qui es quedarà aprenent moltes lliçons de l'intern camí, doncs es tracta d'un savi il·luminat que "sap sentir les veus del riu"...

                                                                             

I escolta i sent aquestes veus amb la seva infinita paciència i la unicitat consciencial que flueix per tot el seu ésser, passant viatgers de l'una a l'altre riba i penetrant, en plena meditació al cor misteriós del corrent fluvial, de qui coneix els secrets i li parla a cau d'orella i a l'esperit, sense doctrines, sense mestres ni gurús...  I aquest és el mateix llegat de saviesa que, en el transcurs dels anys, rebrà Siddhartha fins assolir la pròpia il·luminació, culminant ja el seu procés (abcent Vasudeva i ja ingressat en el Nirvana), i retroba al seu amic de joventut, "Govinda", que és amb el grup de seguidors del Buddha Gotama.

Siddhartha va descartar des de la seva joventut les religions, les doctriones i els mestres, i portava dins seu una saviesa innata, tot i faltant-li encara, la necessària experiència pràctica de la vida. Sabía escoltar la seva veu interior que li inspirava consells i força, per avançar en totes les experiències d'aquest món dual, car no ignorava que li eren del tot necessàries en llur camí vers la il·luminació. 

                                                                                   

                                                     SIDDHARTHA  I  KAMALA
Molts s'acontentaven formant part d'un grup religiós, acceptant i acatant unes normes i preceptes doctrinaris, per tota la vida. Siddharta dins seu, no aspirava a això, ell volía fluir lliure com un ocell, obrint-se a totes les experiències que el coneixement li reclamava: així ho va fer, així ho va assolir fins a la il·luminació. 
Per tot això, i molt més encara, el llibre d'en Hermann Hesse en si, porta un gran coneixement i un missatge dirigit a l'Ànima, sempre amb matisos per totes les consciències en el seu nivell evolutiu en el moment de llegir-lo i assimilar-lo.
És evident que s'em ha fet novament profitosa, en aquest final de l'estiu del 2013, la seva lectura, que he recuperat fresca i neta com una rosada matinera avançant-se a la tardor, després de més  de vint anys, quan m'hi vaig "entrebancar" per primera vegada:  Amics, amigues: us convido a llegir aquest magnífic llibre, tot un clàssic que podeu trobar en la vostre llibrería habitual.

                                                                              

                                                                          

INSTANT PRESENT: SORPRENENT, MÀGIC, PERFECTE...

                                                                              EQUILIBRI

L'instant present és tant sorprenent, tant màgic i perfecte, que es viu poc en llur total integritat, i quan s'aconsegueix de viure'n tant sols una guspira, hom te la sensació que s'esmuny ràpidament com aigua en desaigua; i és que literalment no es pot "prémer"  i si hom el "pensa" l'envía al passat perdent-lo, perquè "sols vol ser viscut" amb fluIïdesa, sense qüestionaments, amb plena acceptació, amb serenitat i sense intromissions d'una ment dirigida per l'ego...  Si es fa "complicat" és perquè les "afeccions" tenen el pes suficient com per retenir-nos en els seus paranys, i seguir segrestant la llibertat natural i original de les "Ànimes" que som.

L' Instant Present es troba en la línea del temps conscient, i mai no es pot trobar en el "passat", ni en les "afeccions", que son lligams amb els que sovint hom s'identifica, i que impedeixen d'avançar en l'auto procés de "despertar".  Tot flueix i està en el seu moment precís i és "imprescindible arribar a acceptar-ho".  Tot es troba en la situació que li "correspón", ni millor ni pitjor, sinó la que resulta de les diverses circumstàncies anteriors.  I tothom és lliure de dirigir i encaminar llur propia vida, des del moment en que s'és "conscient" per fer-ho. 

                                                                                     

                                                LA NATURALESA PREN ELS SEUS MARGES

L'instant present és d'una plenitud total que contrasta dràsticament amb la mecanicitat, l'estrès, les presses, el desequilibri trepidant de la societat dels "on line", la rapidesa, la immediatesa, l'ansietat, la insacietat i la inconsciència desequilibrada i secular de l'ego, ignorant sever que "ho vol saber tot" a diferència de l'Ésser o l'Ànima Inmorrtal que objectivament som i que disposa d'una "saviesa còsmica" connectada amb la Font Suprema.  La plenitud de l'Instant Present situa a cada ésser humà en la "connexió amb el Tot o Font" i, per tant, en la recuperació de la memòria còsmica que l'experiència humana en "3D" va enterbolir o esborrar momentàniament, donant lloc a l'ego, que sempre intenta "suplir inútilment" l'Ànima que vertaderament anima a cada cos físic.  D'aquí la importància de "viure l'instant" per retornar a l'ésser humà a la seva coordenada original.  Però això requereix un esforç: no és quelcom que es faci sol: te d'existir l'anhel, el sentiment, l'emoció i la ferma decisió per realitzar aquest treball cosncient.

                                                                                        

                                                                          INFANT  CONTEMPLANT  L'INFINIT

La personalitat humana està imbuïda d'ego degut a les cultures y tradicions, als sistemes de creences religiosos, socials i polítics, que en la seva major part, no han contribuït a l'estímul individual i col·lectiu que portés a una regeneració integral humana, tot el contari, s'ha fomentat l'enfortiment de l'ego en detriment de la consciència, de l'Ànima Immortal, que s'ha mantingut en un estat d'ensopiment. Tot i així, això no justifica ni eximeix l'home del seu lliure albir, ni d'utilitzar-lo amb responsabilitat:  absolutament tots estem interconnectats entre nosaltres i amb la Gran Font, i podem prendre decisions individuals en tot moment:  sobre la nostra vida, sobre la nostre actitud, sobre la consecució dels nostres anhels, sobre el nostre destí, sobre la nostra manera de pensar, actuar i relacionar-nos amb els altres, etc., per adverses que siguin les circumstàncies que ens envolten:  la qual cosa ens fa directament corresponsables de totes les situacions que han configurat i configuren la pròpia vida.  Per això abans de cercar culpables externs a tots els problemes i desequilibris (personals i col·lectius) de tot tipus que ens envolten (que és el més corrent), convé mirar el nostre propi interior i fer-nos conscients d'aquesta "corresponsabilitat" que tots i cada un tenim.

L'actual col·lectiu humà ha vingut infinitat de vegades a aquest món tridimensional en diferents etapes, a cobrir experiències, situacions, drames i alegries  de tot tipus i participant des de tots els rols imaginables, per tant:  "qui estigui lliure de culpa que llanci la primera pedra..."

Més en contrapartida, sí que hi ha quelcom de nou solta el SOL:  el moment que està vivint la "nova humanitat" (del que els principals medis mundials no parlen), la transformació que s'està gestant en tot el planeta Terra, que fa "poc soroll", posant noves bases, els Valors de l'Ànima i de l'Esperit, revitalitzant la connexió i fent més viva la lucidesa de la Consciència, des de l'Ara, des de l'Instant Present: Sorprenent, Màgic, Perfecte...*                                                  

EL REPTE DE RECORDAR...

En realitat a l'ésser humà no li cal "aprendre el més profund" per una raó molt senzilla: "ja ho sap".  I ho sap en el més profund.  No recordar-ho és la disjuntiva amb la qual s'enfronta juntament amb el repte de venir a experimentar en la matèria més densa, comandant un  cos físic fet a mida pel cas.  I recordar (qüestió de memòria) es fa "difícil" per la vida desbordant, frenètica i estressant que, en general hom viu avui dia.  I "posats a oblidar", hom pot dir que ho hem oblidat "tot" o gairebé:  D'on venim?  La nostre llar d'origen en l'Univers Multidimensional.  Cap a on anem?  (Perquè hem vingut aquí?), o dit d'una altre manera "quin és el repte vertader, l'objectiu d'aquesta presa de decisió?  És el propi creixement espiritual de cada un i l`'expansió de la Vida, també en les dimensions més denses, on la matèria pren la màxima preponderància?  Sento que és així, però que a més, "tot això" forma part d'un "Gran i Inabastable pla", teixit en els telers còsmics de la Gran Font, i per teixidors d'alt nivell i una molt divina ètica.

Tot és Vida, Amor i Llibertat en l'Univers.  També nosaltres els humans, hem "decidit ser i estar aquí", per etapes de milers i milers d'anys, dins d'aquest temps il·lusori, que ens ha portat tanta "confusió" apartats del "no-temps" o del present continu, que mai no desgasta les sublims energies de tants i tants éssers com poblen l'espai infinit, en expansió constant i permanent, amb mesures que també "hem oblidat". 

                                                                                       

Perquè el repte de recordar?  Doncs perquè aquest anhel el portem a dins tots els humans sens distinció, malgrat que se li donen diferents interpretacions.  Sovint el substrat dels més profunds anhels espirituals es sustenta (sense saber-se moltes vegades) en aquest "repte" que fa niu en el més profund del cor i va prenent consistència a mida que l'home  pren consciència de la seva pròpia trascendència i es fa les preguntes capdals de la filosofía: "Qui sóc?, D'on vinc?, On vaig?" .  Preguntes que l'home es fa des de les limitacions de l' "ego" en el món físic, tot i sentint, malgrat tot, la gran "potència" oblidada de la seva força interior, que li "sembla" que desconeix i que no pot obviar, perquè te un pes intrínsec que és l'AMOR, la força invisible-universal que a tots uneix, que és d'un rang superior i és la base vital de les ànimes lluminoses, que realment som, "enfundats" en els nostres cossos físics peribles i amb caducitat.  I és per aquest AMOR expandit per tot l'Univers,  que som i estem aquí per aprendre i créixer, estimant a tots i a tot: en realitat no estem aquí per cap altre interès conscient i objectiu que no sigui l'AMOR INFINIT I INCONDICIONAL.

El "repte de recordar", és doncs un impuls de cada Ànima Immortal, car l'ingrés i la vida en la matèria densa tridimensional (aquest món físic) quasi sempre és traumàtic per les ànimes i éssers espirituals, de vibració molt més subtíl, i també de freqüència més elevada, que aquesta densitat dimensional  torna lenta i condicionada, fins a l'extrem de "fer-nos oblidar" (només amb rares i meravelloses excepcions) la nostre identitat original i de generar aquest famós "ego" manefla, "que tot ho vol saber des de l'ignorància més absoluta" i "creació mental" al marge de l`'ànima atordida que som, i basat en la por, l'odi, l'orgull, la supèrbia i moltes més derivacions generadores dels errors i la confusió en el món..

L' "ego" crea en l'home físic la il·lusoria "falsa personalitat" -que sense un treball intern que la freni-, es va formant al llarg de cada etapa existencial, i al final de cada etapa "desapareix" quan mor el cos físic, perquè realment no forma part del llegat real i objectiu de l'Ànima.

                                                                                         

D'altra banda, tots podem veure quin és el resultat d'un món  que no parteix de la "consciència de l'ànima" i basat en els errors i confusions de l' "ego":  és el món que tenim ara i aquí, mirem arreu el que trobem...  I això també és el mirall del que una part important de la humanitat porta dins seu, tot i l'extraordinària transformació consciencial generada a partir de l'any 2012, que és real i va progressant.

La MEDITACIÓ és una de les eines, sinó la millor, per recuperar aquesta memòria còsmica "oblidada temporalment" ara i aquí.  És la forma d'entrar en connexió amb el que "vertaderament som.  El SILENCI permet. una vegada el cos físic està ben relaxat i la ment aquietada, entrar en aquest espai interior, on ens podem reconèixer com les "entitats espirituals que som", és aquí, amb molta pràctica que podem arribar a "retrobar" aquesta memòria vital plena del coneixement de tot el que som, i obrir vies de connexió amb la "intervinguda" memòria física quotidiana i foragitar l' "ego", amb el qual "desapareix" una de les pitjors i més pesades ombres de la humanitat: la por, que en el fons no és més que ignorància.

Cada un pot trobar la forma de MEDITACIÓ més idònea i amb la que millor es trobi.  Si mai no hem meditat, recomanaría el Raja Ioga perquè és el sistema menys "exigent" pel que fa a la postura de meditador: només cal posar l'esquena dreta o recta, i hom pot practicar directament assegut en una cadira, si hom prefereix altres postures o "assanes", és voluntari,, però l`'esquena dreta és quelcom primordial. Hom pot començar amb petites "meditacions guiades" que ajuden a fer les primeres passes, Al principi 15 0 20 minuts de durada i anar sumant temps segons es practiqui.

És interessant començar el dia amb una meditació i acabar-lo amb una altre,  abans de dormir.  Això emplena d'equilibri, de pau i de consciència tot el que fem durant el dia i ens prepara pel descans;  la nostra relació amb els altres es torna respectuosa i tolerant, i hom va prenent consciència que som lluminoses Ànimes Immortals reunides, circunstancialment i amorosa, en aquest món*

L'ACCEPTACIÓ

La manera receptiva d'estar en el present, vivint-lo a fons, de manera conscient, passa per l' "acceptació", que és l'actitud objectiva d' "acceptar" tot el que ens porta la realitat, en forma de circunstàncies diverses (moltes d'elles generades per nosaltres mateixos), situacions o eventualitats que, un cop les tenim al davant, cal resoldre d'una manera o altre.

El fet d' "acceptar" la realitat que ens ve, en comptes d'oferir resistència o rebuig, col·loca la persona en el camí, de trobar les més correctes solucions a qualasevol dilema. "Acceptar" no vol dir, de cap de les maneres, "estar d'acord", simplement és una acceptació natural. del present, de l'aquí i ara, tal i com arriba a nosaltres, sense judicis, ni etiquetes.

"Acceptar" començant per l'actitud, és afrontar d'una manera lúcida i conscient qualasevol de les situacions que ens pot deparar la vida;  fer-ho així, aporta a l'nstant present grans dosis de serenitat i estabilitat.  Rarament des de l'exercici conscient de l' "acceptació" recorrerà hom a actituds de violència o de fugida de la realitat.

El "poder d'afrontar" és significatiu quan "acceptem" tot el que ens porta la realitat, sigui del signe que sigui,  i això ens capacita per encarar la pitjor de les situacions de la millor manera possible. 

                                                                                          

L' "acceptació" ens fa també responsables davant de qualsevol circumstància, i aquesta és una, sinó la principal virtut de l'ésser huma intrínsecament lliure i laboriosament conscient.  Perquè la "consciència" si be tots la tenim, sovint hom requereix d'una disciplina mental i psicològica, capaç de restituir les qualitats i poders de l'Ànima original que som, la vertadera identitat espiritual que se serveix admirablement d'un meravellós cos físic, mentre duren les etapes terrestres. Així l'home recupera els parámetres de la seva llibertat original "perduda", va emprenent el camí conscient, objectiu i responsable, que li anirà reposant alhora, totes les qualitats i poders originals "oblidats" en el trànsit tetradimensional.

L' "acceptació" doncs, sense judicis previs, ni etiquetes, és sempre d'una importància capdal, és un factor d'equilibri imprescindible en la pràctica de l'ara conscient, donat que ens fa humils, reflexius, equilibrats, serens, estables, amb ple domini per afrontar les més complicades situacions.  L' "acceptació" sempres és l' antítesi de la "reacció" (fàcilment precipitada, inconscient i garantía de "fracàs"), del "rebuig" (que indica la no voluntat per afrontar), o la "fugida" (que bàsicament indica por).

                                                                                   

                                                                               

 No dic "fàcil", ni "difícil": però si que aquest canvi vers la "consciència" no es fa d'un dia per un altre.  Hom requereix paciència cap a si mateix, i més quan s'està acostumat a "reaccionar" davant les situacions en comptes d' "activar l'  "acceptació" que, de mica en mica (si es practica) va desplegant altres qualitats complementaries bàsiques i vitals, com la mateixa "paciència" i l'auto respecte.  Primer cal entendre el aquí es planteja, portar-ho a la "comprensió de fons" i si hom ja ha pres la "decisió": començar a practicar. Hom podrà comprendre aleshores l' "arrelament" d'alguns costums "erronis", a nivell de la nostra psique, quan després de molt temps de practicar, es presenta una situació inesperada, i salta "automàticament" aquella "reacció" que ja quasi donàvem per erradicada.  Això només indica que, com en tot, no hem de defallir mai, fins i tot quan "sembla" que tot va a l' inrevés, cal seguir treballant, sempre des de l'instant present amb paciència, persistència i una ferma decisió.
L' "acceptació" aplana, acosta i facilita molt el tracte i la relació amb les persones del nostre entorn.  Partint de la base de l' "acceptació d'un mateix i de tots els altres tal i com son, sense judicis, ni etiquetes (allò de: ",m'agrada", "no m'agrada", "no el puc ni veure...", "em fa ràbia",  "què es deu haver cregut? etc. etc.).  Acceptar l'altre tal com és, sense jutjar-lo, sense etiquetar-lo.  Sovint allò que "no ens agrada" dels altres, no és sinó una projecció dels nostres propis defectes reflectits en ells.  I això no resulta gents agradable.  Cal treballar també des d'aquesta perspectiva: l' "acceptació" per davant de tot, donat que ens dona la serenitat,  ens estabilitza, ens fa reflexionar, intuir i fins i tot discernir, perquè aquesta acció es fa des de la Consciència de l'Ànima, ésa dir, amb "íntima, recordació de l'Ésser, la nostra íntima, sola i única "identitat lluminosa": com sempre hem de "mirar, veure i tractar" a tots els nostres semblants...*