DEL PROPOSIT I LA INTENCIO

El "propòsit" és la clau que dona poder a la "intenció", quan es genera un pensament, quan s'obre la boca per parlar, quan hom s'involucra en accions determinades, conscients, també quan hom "reacciona automàticament" davant de qualsevol circumstància, de la índole que sigui, de les moltes que es generen en qualsevol àmbit:  col·lectiu, social, individual, etc.   Per això és tant important el "propòsit" que tot ho mou, guia, condiciona, i que indefectiblement origina la "intenció".   El sentit de "responsabilitat" vers un mateix i cap els altres -si existeix conscientment en una persona-, origina "reflexió serena, meditació calmada i quieta, o vívida i activa" davant una situació o circumstància.  En cas de no existir conscientment una "responsabilitat" assumida i madura vers si mateix i cap als altres, la resposta serà "reactiva" i per tant, "no reflexionada, ni meditada".  I això pot ser "decisiu" per donar una resposta "correcta i resolutòria" a la situació o circumstància, car el "propòsit" i la "intenció" en un o altre cas, no seran els mateixos...

                                                                                           

Però tot això és carent de sentit si hom "no s'adona" dels "vertaders ressorts" que mouen internament l'home, i hom "desconeix" que disposa d'una sàvia consciència, que és realment la seva ànima immortal, llur pròpia identitat, més enllà del cos físic perible, i de la ment vulnerable (si no se l'entrena adequadament).  Repetirem un cop més, d'una manera "elemental" que el cos físic sol, "no és l'home" com un automòbil "no és el seu conductor".  Car l'Ésser vertader sempre està "dins" el vehicle, obviament, per conduir-lo.  Mai el "vehicle" te de "dominar" al conductor (com succeeix sovint a través de l'ego), tot i que si que n'ha de tenir cura i protegir-lo, car està a càrrec de l'home per permetre-li llurs estances a la Terra. 

Quan hom te en compte aquest aspecte fonamental, reflexiona, medita i plenament conscient, genera el seu "propòsit" i la "intenció" amb que el porta a terme, flueix poderosament.

 Quan hom "descobreix" el propi món interior o espiritual comença d'experimentar amb l'Ànima meravellosa que realment és, tot canvia de perspectiva, i en el silenci de la meditació, desprenent, deixant anar el cos físic en perfecta relaxació, comença un nou diàleg d'auto acostament, de profundiment amb l'Ésser que "jo sóc tal i com tu ho ets i ho som tots" en infinita interconnexió amb la FONT màxima.

El "propòsit", com s'ha dit, determina la "intenció", i si hom acciona, interactua i  flueix "despert de consciència", no pot errar, ni en una cosa, ni en l'altre, és més, hom genera un "punt de llum" que il·luminarà tot el seu entorn, car aquest "propòsit" que és com un "guió de l'ànima", tot i que cadascú te el seu, es compenetren uns amb altres sense molestar-se mai, i així es va generant, amb aquest fluir, la nova humanitat,   treient-se les inseguretats, els vells llaços egoics, i tot aquest món "dual" tant ancorat al dolor i a la infelicitat.  La "nova humanitat" recupera l'estat de felicitat propi de totes les Ànimes en plena Llibertat*                                                                                

 

S'ESTA GESTANT LA NOVA HUMANITAT CONSCIENT

La transformació de la Humanitat vers la "consciència expandida" i tot el que això realment sigifica, s'aborda des de persectives i camps molt diversos: físics, psíquics, espirituals que, essencialment,  s'interconnecten sempre coherentment i espiritual, tot i que, de vegades no es copsi en llur plenitud.  I aquesta diversitat que la conscènia tant magníficament uneix, en els moments que viu el nostre món, conté tota la llavor i la completa possibilitat per anar fonamentant progressivament la nova humanitat conscient.  Conté tots els elements i tot el necessari, aquí i ara, per aquesta gran transformació que, en aparença, sembla voler ocultarse als ulls de tots, davant el drama social i economic que el "propi sistema provoca" en el seu llarg declivi.  Però és que aquest "sofriment" de les persones, al cap i a la fi, esdevé creixement personal i autosuperació d'un mateix (de l'ego), està clar, si hom fa per "despertar" la propia consciència.  No és que el "sofriment" hagi de ser un component "imprescindible" per aquest creixement interior, però el "dolor" que han generat i generen les diverses circumstàncies, així com el "refrec vital" entre el que s'acaba i el que comença -que cal "acceptar" amb obertura mental i consciència-,  "a diferència dels "valors" que ha sustentat aquest "sistema", basat en el "diner-deute", en el poder, la desigualtat, la guerra permanent, la fam al món, etc., on ara ens encaminem és literalment a l' "equilibri consciencial" on res del que han sigut els "pilars fonamentals anteriors" ja no hi te cabuda.  De tot això ja ens n'hem nodrit suficientment per gernacions i durant milers d'anys, fins avui.  I també hom ha "crescut" i s'han après  "dures lliçons" en mig de les "injustícies", de les que en justa proporcionalitat tambe hi tenim "responsabilitat".   Ara una part important de la població mundial, que va creixent cada vegada més, ja ha dit: "Prou!", sabent que el nou, "ve de dins un mateix", no pas de fora: així doncs res no s'ha de buscar en l'extern: I és a partir d'aquí que comencen els canvis i transformacions de manera objectiva.

 

                                                                                        

 

Es tracta d'aquesta transformació que cada ésser humà individual comença en el seu interior, i que troba un "eco immediat" en el seu entorn, que es tradueix en una "nova actitud", resultant de "viure el present", on tot s'hi genera i on neixen vertaders actes conductuals "renovats i renovadors", que hom pot portar a la pràctica, un "respecte concient" vers un mateix i cap els altres, físicament i psíquica, vers el medi on hom es mou, una "nova mirada" vers tots els éssers humans, vers tots els éssers vius animals i vegetals, a tota la VIDA, de tot signe que ens envolta. Per exemple un "retorn a la terra", que ja s'està produint arreu: cultivar vegetals i tenir-ne cura: crear un hort ecològic al camp o urbà (si hom viu a ciutat).  Realitzar les passes més senzilles i elementals "a emfocar uns valors ètics per la Vida" que reconeixin l'home en tota llur integral magnitud conscient. Les relacions entre els éssers humans han de ser aquestes, és a dir, "conscients, de ple respecte als altres en tots els terrenys: "no es pot obligar ningú a res" perquè cada ésser humà està fent el seu propi i particular "procés experimenal  i  de creixement".  Tenir en compte això, inspira AMOR i RESPECTE a la Humanitat.

La "Humanitat Conscient" que s'està gestant "no reivindica res als actuals mandataris polítics: ells han de fer el seu particular creixement interior, ells no son sinó "titelles del sistema", més propers a les persones, però ells "no son els conductors" del nou paradigma al qual ens estem encaminant.  Ells tant sols poden donar "versions diferents" del mateix,  car el "sistema ha ofegat les ideologies" dins la "globalització dels seus interessos".

 

                                                                                    

El canvi de paradigma "ja s'està gestant", en quietud i silenci, en moltes labors i transformacions personals, en tasques i llavors que es realitzen conscients en diferents camps: en el "retorn a la terra" (que he esmentat abans), en les "energies netes", en camps de la ciència, la filosofía i l'art, en una "gnosi" d'aquests temps, que compendia l'estudi de l' home d'una manera integral, no tant sols des d'un punt de vista "antropològic" (que també), sinó psicològic, mental i espiritual: inseparables per conèixer l' "Home Integral i Còsmic" així com l' "orígen i el destí", la Física Quàntica, que està fent una gran aportació de conexement, etc.

I en mig de tot això la joventut que ha anat arribant -i que segueix arribant-, des de fa dècades  i fins avui portant en el seu ADN una infomació i un progrés incalculables, així com la "missió" de ser els autèntics conductors d'aquesta gran transformació conscient, realitats objectives que s'niran realitzant "només" quan sigui el moment...   Per tot això és que val tant la pena "no defallir mai" i SEGUIR  PREPARANT-NOS  CONCIENTMENT*

EL MESTRE INTERIOR

 

L' "Ésser Intern" que cada persona allotja en el seu interior, és el propi "mestre intern", el "jo sóc", fractal de la Consciència Còsmica, amb qui existeix "connexió directa", en virtut de la qual, les cèl·lules de cada vehicle físic humà, contenen en l' "ADN" tota la "informació i programació" de cada "consciència individual", tant a nivell del "passat còsmic", com de totes les "etapes existencials" hagudes en aquest planeta, des dels temps més antics. Tot resta guardat, res no es perd (malgrat que els cervells humans no ho "puguin" enregistrar, pels grans "oblits" i "manipulacions" en un passat, que ja hem assenyalat altres vegades), i que, en moments de major grau evolutiu-consciencial, parts avançades d'aquesta humanitat emergent "actualitzaran aquest passat" enregistrant-lo també en els seus cossos existencials, ja siguin densos o subtíls, i/o desenvolupant-se en dimensions superiors d'aquest Univers.  Ja en aquests moments del terrestre segle XXI, existeixen molts éssers humans, arribats en aquestes darreres dècades, sobretot els "indigos" i totes les seves variants, que ja han anat "actualitzant", o ho estan fent ara, progressivament, tota la memòria còsmica i terrestre.

 

                                          

 

 La "puresa essencial" de cada consciència, sense prendre un cos fisic, és incontrovertible, penetrar a les dimensions més denses, com també s'ha dit ja, comporta el "risc de la pròpia densificació", l'ésser humà incorporat a la Terra, bo i confós, porta la llavor per convertir aquest "risc" en "deure d'aprendre", "ajudar i repectar tots els seus semblants" i fins i tot, "transmutar en consciència el propi cos físic de carn i os", dins un  "camí iniciàtic" d'auto realització íntima, que tanmateix " molt pocs" aconsegueixen de "completar d'una manera concloent".  Àrdua és la tasca dins un "sistema", el que ara ha començat de periclitar, que mai no ha fet "pedagogía de la consciència, ni de la voluntat", tant sols de l' "ego cobejós i malalt", un món que li cal i que recuperarà el "Nord", en missió de cada ésser humà sensibilitzat i laborant el cami del "despertar de la consciència".

I beneït l'instant que ens toca viure, car l'efervescència energètica que ens ha donat i que encara ens porta el "cicle solar" no tant sols està ajudant a la "reflexió conscient", sinó que confirma i corrobora l'arribada, per dir-ho així, de "paquets d'informació" del centre de la galàxia, a persones que es troben en el punt òptim per "rebre'ls, desxifrar-los i compartir-los" amb multituds d'éssers que s'estan "despertant" atents i anhelants.

                                           



El centre gegantí de la nostra galaxia reverbera AMOR per completar la tasca ingent de centenars de milers de meravelloses consciències, per sortir de l'anquilosament, recuperar el propi control inicial, acabar -sempre amorosament-, amb els cicles tancats que les tenen encallades entre somnis il·lusoris, bombolles psíquiques, dubtes i racionalisme impenitent, encimbellament de l' "ego subjectiu i la fasa personalitat", en detriment del real Ésser Intern i objectiu que és cada un.
Cada ésser humà en el nostre món disposa del seu propi "mestre intern", única entitat que s'ha de sentir, escoltar i fins arribar a fondre'ns-hi.   Molt del coneixement que hom busca "per fora", per veure "qui ho explica millor", qui "convenç més", qui és més "original":  Ja és dins de cadascú. Ningú ens farà tant conscients com el nostre propi Ésser Intern.  Que sempre hi és present, fins i tot encara que ens "costi de percebre'l", perquè sovint, la nostra ment està farcida de pensaments "innecessaris", que s'interposen, que dificulten la connexió amb l'Ésser Intern. Al qual hom arriba "només" quan viu el present amb intensitat.  D'aquí la insistència reiterada de "viure el present" car és quan som vertaderament lúcids i conscients, d'instant en instant, de moment en moment: és quan realment actualitzem el que vertaderament som.  Quan hom "perd" aquesta noció principalíssima, cerca inopinadament arreu, el que "oblida" que és dins seu: el propi mestre interior*
 

DE LA PERSONALITAT HUMANA TEMPORAL

La personalitat que creem en el transcurs d'una "etapa existencial" no és més que una "identitat circumstancial", no representativa (en la immensa majoría dels casos) d' "allò" que és el que realment som.  Succeeix, que ens deixem portar per aquesta il·lusió temporal, essent que en cada "etapa existencial" creem una nova personalitat egoica, subjectiva i temporal, i cada vegada seguim pensant que aquella "personalitat" que anem desenvolupant "és tot el que nosaltres som".   Aquesta "creença" tant sols desapareix quan "som conscients de qui vertaderament som", i de que el "cos físic és un vehicle" que ens permet de restar en aquest pla dimensional i planeta, realitzant la "missió" que ens hi porta.  Mentre hom cregui o tingui el convenciment "erroni" de que el "cos físic és tot el que existeix de nosaltres", no està en condicions de "comprendre fefaentment" què és el que estem fent aquí.

                                                                                      

                                               

                                                    

Quan hom "pot descobrir" que l'ésser humà en llur condició "original i pura" és un ésser immortal, que realitza múltiples etapes existencials en aquest planeta, i que en cada "etapa existencial" estrena  un nou vehícle físic, amb tots els components per estrenar i que pregressivament anirà utilitzant (gràcies a una meravellosa i avançada genètica, que encara avui no s'ha aconseguit en aquest planeta), en aquest moment és quan  hom està en condicions de "comprendre consciencialment"  (més enllà de les creences i els pensaments) "qui i què és l'ésser humà que sóc jo, i que ets tu, i que som tots i cadascun dels que estem i som en aquesta "apassionant aventura terrestre" perquè així ho vàrem decidir: per experimentar, aprendre i conèixer, en aquest pla tridimensional, l' Energia d'Estimar i com utilitzar-la més i més, aquí, en aquesta densitat.

                                                                                  

Encara que també en aquest món físic, coneixent a tota aquesta "cort d'oposats" característica d'un món "dual", concretats a partir de l' "ego subjectiu", fabricant i nodridor de la il·lusoria personalitat humana, que ens acompanya "molt pesadament" en aquesta etapa existencial, si no controlem o minimitzem la influencia de l'ego, donant pas i cabuda "al que som, a les consciències que som i no oblidant que ho som:  fractals de la CONSCIÈNCIA CÒSMICA, interconnectats i en expansió.

Els mons de superació que esperen tantes consciències expandides, seran ja d'un "dualisme" escàs o fins i tot inexistent.  Car ja no serà necessari aquest "dur entrenament amb els oposats", la consciència en totes llurs capacitats, està molt més enllà d'aquesta densitat i l'evolució amb llurs experiències i creixement es desenvolupen en paràmetres que res tenen a veure amb el que s'ha experimentat en aquest pla, i que encara s'experimenta*

                                                                                    

SORTIR DE LA CAVERNA

Quan l'ésser humà esdevé consciencialment responsable, la seva ment ha deixat de ser "elemental i primària", ya no serà ocupada per la pròpia personalitat física egoica, ni influenciada, ni induïda pel "sistema global social" que estimula i nodreix perquè res no canviï, perquè tot segueixi sempre igual.  Es quan arriba la comprensió objectiva, sense matisos, ni fissures, ni possibles confusions, com succeïa anteriorment.  La comprensió conscient, evolutivament parlant i en les condicions d'aquest món tridimensional, molt significativament vol dir que, per fi,  hom sortit de la "caverna", on hi regna la por i la ignorància, on s'acaten lleis, normes i costums (que només es poden entendre des d'aquell mateix context), de les que "ningú sap o molt pocs" de les raons últimes que "amaguen" els que "governen o manen en la caverna", òbviament, en profit propi, i fins i tot, "no ignorant"  que estan contravenint la "sagrada ètica de la consciència còsmica" creant-ne una altra de particular i corrupte, feta a la seva mida i per dominar la reste.

 

                                                                               

 

Si hom "surt de la caverna" evidentment troba la llum de la comprensió consciencial.  Però aquest no és un "regal" que arribi sense ser "volgut i anhelat" per cada ésser humà amb tota l'ànima.  Mentre hom reste entre les aclaparadores tenebres psicològiques de la ignorància, de la manca d'atenció vers la pròpia actitud, de la manca d'auto observació i d'auto consciència de l'  "Ara i Aquí", la caverna segueix essent molt gran per eixoplugar i mantenir la humanitat "hipnòticament adormida", fins que algún dia, desperti en la consciència.  I tard o d'hora serà així, i ho serà en funció de quan cada ésser humà es decideixi a despertar consciencialment.

La caverna, és física,  però també és "astral",  per acollir en el més dens de la "quarta dimensió" tot aquest contingent humà desencarnat (morts) que deixaren el seu cos físic en la Terra de manera "no lúcida o inconscient" i desconeixent els reals processos de la Vida i de la Mort.  Així és com, en l'anomenat també, "baix astral", hi resten multitud de desencarnats (fins i tot de diferents èpoques), ignorants de la seva pròpia situació i en un estat com de "son psicològic", closos en les seves particulars "bombolles psíquiques", i per un temps indefinit, abans no puguin reincorporar-ser al pla físic, en un nou cos físic, per començar una nova etapa existencial (si fos el cas).

 

                                                                                

 

Actualment i essent que existeixen al nostre planeta milions d'éssers humans que es preparen per la nova humanitat conscient, és interessant de saber que hi ha persones avançades en el despertar consciencial, que formen part de grups que col·laboren intensament amb entitats benefactores residents en el pla astral, realitzant un treball conjunt de solidaritat i ajuda a tots aquests éssers humans desencarnats i desorientats que, havent deixat el seu cos físic, entren al pla astral sense saber el que els està succeint, així doncs, se'ls ajuda, orienta i encamina.

Sens lloc a dubtes, una autoritat en aquesta matèria és la psicòloga de la consciència: Paloma Cabadas, amb més de vint anys d'experiències de tot tipus (personalment forma part d'aquests grups solidaris i d'ajuda en el pla astral).  Ella ha publicat una trilogia que recomano a tothom, per la seva claretat pedagògica, senzillesa i serietat.  Els títols dels tres llibres: 1er. LA MUERTE LÚCIDA, 2on. NO NOS EDUCAN PARA AMAR, i 3er. EL PODER DE LA TIERRA (son en espanyol).

La pàgina personal d'aquesta autora: www.palomacabadas.com/   Les seves interessants i múltiples conferències les podreu trobar tant a la seva pàgina com a youtube.

 

                                                                                 

DEL PERDÓ I DE L'AUTO RECONCILIACIÓ

D'etapa en etapa existencial, una gran majoria d'éssers humans retornen amb la "missió de fer neteja", de "deixar anar la càrrega inútil i dolorosa" de les alforges de la vida, "deixar anar tot aquest pes feixuc i condicionant" de les coses que es deixen "penjades", problemes i incomprensions entre persones d'un mateix grup familiar, entorn d'amistats, etc., etc.  Tal vegada per "deixadesa" s'han deixat de banda  coses per resoldre, "creient" que el fet de "desencarnar" (morir) ho esborra tot ( el mateix "error" dels que decideixen llevar-se la vida).  Essent la realitat que hom retorna a l'existencia física y aquell tema "no conclòs", en moments concrets o oportuns de la vida reapareix incansable, i ho seguirà fent mentre que no es resolgui definitivament.  Per això és tant important la pròpia auto reconciliació, l' "estar en pau amb un mateix" i, evidentment, amb els altres, el "perdó" per refer els equilibris en un mateix i amb tots els entorns de la nostra vida.  L' actitud i la intenció personal son primordials, i no és "imprescindible" d'entrada, la presència de l'altre part en conflicte (si és el cas) car pot ser que no estigui, necessariament, "preparada" per assumir aquest acte de "sincera humilitat".

 

                                                                               

És per això que qui ha de tenir sempre la decisió, la intenció auto reconciliadora, básicament és un mateix.  I aquest acte profund i solemne arriba a tot arreu, en forma vibratòria i energètica, i fins i tot, pot predisposar a l'altre part en conflicte i "encara no decidida a la reconciliació", a voler-la i acceptar-la.  També pot succeir que l'altre part en conflicte "hagi desencarnat" i físicament, ja no sigui possible una "trobada", la qüestió és, que fins i tot en aquests casos, si hom ha pres la decisió de manera sincera, profunda i conscient, l'energia vibratoria generada, arriba fins la mateixa ànima desencarnada, en la seva "estança astral" o "entre vides", estan en disposició de comprendre-la molt millor que en el "món físic".  S'han donat casos de persones que venien arrossegant antics conflictes familiars d'enveges, odis o gelosíes, i on va ser presa la decisió correctament i, entre somnis, o més aviat a través d'un "desdoblament astral lúcid" s'ha donat directament l' "encontre d'ànimes", l'encarnada i la desencarnada, que fonent-se en una abraçada fraterna, han eliminat d'arrel, el conflicte per sempre.

 

                                                                                  

 

Sempre hom pot "auto reconciliar-se", optar pel perdó, per la humilitat. Quan això s'ha produit d'una manera "conscient", la consciència s'expandeix amb noves cotes d'equilibri i benestar emocional, objectives i palpables, ja que el que vertaderament "s'ha desprès", "s'ha deixat anar" no és més que un llast inútil i dolorós (del que ja s'ha pogut aprendre amb escreix) i l'experiència de la Vida, així ho ve a confirmar.  Tot el que sigui eliminar pors, dolors, angoixes, conflictes, llaços negatius amb un mateix i vers els altres: aplana el camí, ens fa més capaços i més conscients per seguir rebent, sempre dins l'Aquí i Ara, els aprenentatges de la Vida amb serenor i equilibri*

CONSCIÈNCIA DE FLUIR...

 

Fluir en les moltes energies que ens porta la vistosa primavera,  com inapreciable estímul d'expansió i creixement consciencial. Respirar a fons el prana puríssim que ofereix l'equinocci a l'entorn de la muntanya sagrada de Montserrat, que sana i equilibra el vehícle físic i el manté apunt per la consciència, dels peus fins al cervell, de la glàndula pineal fins als vòrtex energètics o xacres, inductors i difusors de totes les energies terrestres i còsmiques...

Ser plenament aquest fluir saturat de la Saviesa única de la FONT, per despertar més i més, allò que sóc jo i que ets tu, aquella identitat que te ben present l'origen, la procedència i tot aquest lligam de VIDA que ens interconnecta cristal·litzant la lluminosa unicitat del TOT.

Ser vent en el vent i saviesa en el saber, ser consciència present a cada instant on hom arriba, amb les decisions més compromeses, des de l'eternitat...

 

                                                                                    

 



Tants retorns existencials, hipnòtica matèria, assolir ja l'antiga fita de coneixement i progrés... Lucidesa necessària, naturalitat vívida de plantes i arbres tal com son, humana consciència més enllà del desig i el plaer, llibertat de la ment, només conduïda per l' essència, sense altres intrusions que "ella mateixa", el nítid JO SÓC: aquest és el fluir conscient que no es confon amb l'evasió fàcil i destructora...

Fluir, si!  Però fluir amb la consciència, amb la ment serena, en aquell estat de lucidesa que tant sols s'assoleix vivint el "present continuum". És el "temps propi de la consciència: el present continu, propi d'altres densitats, que tant li costa a l'home de mantenir, dins el nostre "particular temps lineal", amb un "passat" que pesa prou, i un "futur" que identifica tant, que sovint "hom no viu el present", i es fa urgent, deixar anar, deixar anar, deixar anar...tant de llast inútil!

Si hom "no viu" el present: no pot fluir... Per això en aquest món físic, viure el present, és un entrenament constant, pacient, tenaç, al qual els éssers humans hem de dedicar amb fermesa un 

important esforç de voluntat conscient...

 

                                            

 

El "temps" fora d'aquest món físic "res no te a veure" amb la forma "enganyosa" amb que hem après de moure'ns-hi en la quotidianitat humana.  Com s'ha dit, la "consciència viu en el present" com a forma "normal" de viure, però tanmateix encapsulada en l'humà "cos físic terrestre", te de començar un "nou i ardu aprenentatge i entrenament"  per poder seguir estant en tot moment en l' "aquí i ara".

Quant s'assoleix de viure el present en forma contínua i amb normalitat, no existeix ni la "preocupació", ni l' "ansietat": és un procés que dinamitza constantment la vida, a part de ser l' "únic que tenim", l' "únic que controlem", i el que "mai no s'acaba": és quan hom flueix conscientment...  És quan l'experiència en aquest món físic esdevé íntegra, indeleble, en tots els nivells de cos, ment i esperit...  Aquesta és la consciència de fluir...