NO SENSE LA CONSCIÈNCIA...

En el nivell humà tot tendeix a la "divisió", a la "partició", per oblit o defecte, tot i sabent en el més profund, que tots i tot, forma part, és fractal d'una mateixa "consciència còsmica", eterna, immortal i en permanent expansió, no d'una manera "uniforme", sino tot el diversa, gradual, multidimensional que hom sigui capaç d'imaginar.  I encara faríem "curt".  I es perpetua una activa "llei" segons la qual el que "sap" instrueix i dona pautes al que ve "més enrere", i així successivament en cadena interminable.

Des dels laberints d'aquesta dimensió física, des d'on l'home "ha oblidat" l'origen còsmic i diví de la seva "lluminosa essència", poc es pot imaginar,  si no és en un estat de "consciència expandida",  la formidable "organització conscient" del Gran Univers Multidimensional amb totes les infinites freqüències vibracionals que el conformen i que depassen en molt allò que la ment humana, tant condicionada, pot arribar a concebre.

No és estrany que davant d'aquest "espai multidimensional" i que, des de remotíssimes èpoques, hàgim estat doncs, "vigilats", "visitats" i fins i tot, "guardats" i "intervinguts" per civilitzacions conscients, molts més avanzades, tant en els nivells espirituals i psicològics, com en la ciència i en la tecnologia. I tampoc ho és d'estrany, que alguna d'elles, estigui exercint la "tutoria" del nostre món, elemental i primari, i amb respecte escrupulós al "lliure albir" propi dels éssers humans que hi estem vivint temporalment, aprenent i experimentant.

                       

Com tampoc van ser estranys (donades les circumstàncies) els "pactes i tractes variats", com a mínim des dels anys quarantes del passat segle XX, entre les "elits poderoses" d'aquest planeta amb races "no ètiques" de 4D, amb interessos a 3D (igual crida a igual) intercanviant tecnologíes avançades per determinades investigacions i experiments genètics i d'altre índole, avui conclosos, pel que s'ha informat.

Els temps que estem vivint, d'extraordinàries transformacions i progressos, han comportat que avui, parts importants i significatives de la humanitat, estiguin ja en disposició de comprendre, finalment, quin és el motiu de l'existència humana, el "paper fonamental" de l'home terrestre i la seva missió en les dimensions 3ª i 4ª així com la "nova perspectiva no dual" i el retorn als sentits subtils que, des de la "cuirassa física" van caure en desús i en l'oblit, com la "telepatia", la "clarividència", la "clariaudiència", fonaments d'una humanitat perfectament ètica i conscient, sense "ego subjectiu", on l'Ésser Intern és l'unic JO que defineix l'individu.

 

                                                                                        

 

Aquesta nova i paradigmàtica "societat conscient" serà la que vertaderament "normalitzi relacions" amb altres civilitzacions avançades de l'espai multidimensional, de nivell semblant i fins tot superior.  Fins ara això no ha sigut possible, precisament per la manca d'una "ètica conscient" que regís tot el procés "evolutiu-consciencial humà".  No pot aspirar a ser un "bon veí" qui "no descarta les guerres", qui "organitza"(és un dir) un planeta amb tants i tants desequilibris, com s'ha vingut fent fins ara mateix, i a mans d'aquest "sistema" (en lent declivi ja) i que entre tots hem sustentat.  No hi ha futur "sense consciència".  Cap civilització pot "prescindir" de la consciència, entesa també com a "ètica de progrés i creixement direccional".  El nostre món n'és una mostra i una proba dramàtica d'això, i les conseqüències que se'n desprenen, d'un creixement "no consciencial" y "no ètic": a la vista estan.

I aquest és el canvi que ara s'està començant a operar a partir del Gran Cicle Solar, en milions de persones a tot el planeta.  Aquesta és, sens dubte, la "gran esperança".  Però no una "esperança metafòrica" sino "pràctica", en la que cada ésser humà, alhora que "desperta consciència", està en disposició de "crear la seva pròpia realitat conscient".  Perquè la "consciència és creadora" i a través de l' "holograma de la consciència", un petit canvi a les nostres vides, es reflexa arreu del nostre món. Crear la pròpia realitat és quelcom que no es pot fer amb qualsevol sentiment: els sentiments creadors son els que freturen de judici i d'ego.  I com diu en Gregg Braden en una de les seves més apreciades obres "The Divine Matrix": "no estem limitats per les lleis de la física que coneixem actualment"/ "en un objecte hologràfic, cada fragment de l'objecte, reflexa la totalitat de l'objecte"/ "la Matriu Divina és el recipient on existeix l'univers, el pont entre totes les coses, y l' espill que ens mostra el que hem creat"/. 

Ara és, doncs, el moment de la "consciència creadora": el vertader ascens d'una part important de la humanitat, serenament, per pròpia decisió, sense que res, ni ningú ho pugui impedir, al contrari, LA HUMANITAT SEGUIRÀ CREIXENT, ARA!

 

                                                                                         

ARA SEGUEIX ESSENT EL MOMENT...

Si totes les capacitats de la Consciència es podessin expressar fàcilment entre les persones, al "marge de tota ètica", la situació de la humanitat i el món, empitjoraria en grau superlatiu, el desequilibri seria molt més gran, i la destrucció, potser ja hauria "atrapat" definitivament al planeta.   També es pot dir que si hi hagués tant d'afany per assolir, usar i manipular de "qualsevol manera" aquestes capacitats conscientives "especials",   com per despertar consciència i ancorar una ètica realment conscient, el nostre món seria un hàbitat harmònic per tots els regnes de la naturalesa, i per l'home,  ple d'amor i vertader progrés, així com de la "unicitat còsmica essencial i pròpia de la consciència".     És gràcies a la "sagrada llei de lliure albir", que s'  "han donat" progressos determinats a la humanitat, malgrat el "baix nivell ètic" i aquesta ha sigut -i encara és-,  la manera amb que aquesta "aprèn a ser responsable" a partir dels propis desequilibris i errors que han comportat tant de dolor i culpa.   Per tot això (memòria còsmica "en oblit"), és el risc que les "essències lluminoses" que van córrer (i vam córrer) en descendir vers la "tercera densitat" per aprendre i créixer, per transformar-se i transformar.  Aquest és el "cost" d'aquella ermosa decisió, despresa i generosa, plena d' "amor conscient" en el seu origen.

 

  

 Aquesta és l'experiència de ser en un "cos físic", que és una meravella de l'univers. Vivint i experimentant en "3D", per etapes, que hem acabat denominant "vides anteriors", de les que, comunament, poc o res hom en recorda amb plena nitidesa. "Morint" cada vegada, i sense recordar el trànsit entre vides, i fins i tot arribant a "creure" que el que anomenem "mort" és quelcom "definitiu", quan tant sols ho és pel "cos físic", que te "data de caducitat" i encara més si hom no en te cura.  S'ha oblidat que "som essències immortals experimentant en cossos físics adaptats.  Tot el que s'està vivint ara i aquí, comporta un risc que va ser conscientment assumit, si hom descendia a la materia densa, "com així fou".   Hom va entrar en els anomenats cossos físics biològics humans (i en ells estem) prou densos respecte de l' "hàbitat de procedència estel·lar i dimensional" de tota aquesta miríada d' "essències divines" que, per afinitats, s'agrupen en famílies còsmiques, a les quals hom pertany i a les que, "anirà retornant" quan, amb la Consciència expandida i per pròpia decisió, abandoni aquesta "línia de temps", aquesta densitat, aquest món físic de tres dimensions, i ingressi en quarta, cinquena, etc., dimensió.  Aquest és el lent rertorn a la llar còsmica. 

  
La Vida en "3D", com s'ha repetit ja tantes vegades, és una "escola d'experimentació i creixement", a la qual hom ha vingut "voluntariament assumint el que fes falta".  Ara, per un gran contingent humà, que està creixent cada dia, ha arribat un "intens fi de curs" on el nostre estimat planeta Terra, Gaia, la fecunda mare, "ja ha assumit amb escreix" la seva pròpia "responsabilitat", llur pròpia ascensió de consciència planetària, expandint-se vers la seva nova freqüència de quarta densitat, la Terra ja vibra en aquesta nova freqüència per "propi dret".  Ara li "toca" a l'home, "prendre decisions", elevar la seva pròpia freqüència vibracional, cosa que "li vindrà donada" segons el seu propi i particular "ascens de consciència".  El "Gran Cicle Solar" ha fet més propera als éssers humans,  la "4D", igualment, amb la seva enorme potencia re-iniciadora, "ha tocat l'ADN humà" (quasi adormit fins ara), li ha fet els "canvis pertinents", per tal que l'ésser humà, revestit amb el seu "cos físic", i si així ho decideix conscientment, pugui ser a "4D" sense cap tipus de problema.
Ara, segueix essent el moment, perquè la "humanitat conscient" segueixi creixent, porquè molts éssers humans, s'hi segueixin sumant, perquè "tot està en marxa": tant el que s' "ha d'anar acabant", com el que "te de començar", ara i aquí, mentre estàs llegint això, el planeta està pletòric i radiant de forces, i la consciència humana està creixent: "tot està be!"

  
Se que algú pot pensar mirant al seu entorn que, "veritablement no hi ha res que estigui be" (i pot tenir les seves raons), i que segueix havent-hi molt sufriment, molt de dolor, moltes injusticies en nom de la "crisi", etc., etc., en conjunt és tot el sistema que trontolla, perquè en si mateix "ja està esgotat" però en el seu lent descens, encara seguirà "posant a proba" molts éssers humans, intentant d'arrossegar sentiments, anhels i il·lusions, fent creure absurdament que hom està en un atzucac (carreró sense sortida).  En el fons, res més lluny que això!  Existeix l'horitzó i l'albada d'un nou món per tothom, i la gran oportunitat de sortir d'aquest miratge dels falsos valors i la por.  Mentre un món acaba, un altre en neix, amb valors conscients, amb veritable progrés.  Com més apreten la cruesa i el malestar extern, per difícil que sembli, cal "bussejar" en l'interior d'un mateix, on hi ha l'ésser que ets tu i que sóc jo, creant el "nou paradigma".  Milions de persones estan "laborant" en tot el nou que ve, a tots nivells.  No tot el que hi ha en el món és el que ensenyen en els medis.  Hi ha molt més, ple d'esperança i creixement, que s'oculta a les masses. El món caduc i corrupte que enseñen, és vertaderament el "declivi" d'una forma d'actuar que "tots hem cregut i sostingut" d'una o altra manera: però això s'ha acabat. Ni "pegats", ni "altres solucions", per afrontar més del mateix. Ja no serveix.  La "societat conscient" no te res a veure amb tot això, els anhels son més elevats, la freqüència més alta, la nova humanitat la f ormen homes i dones apoderats, que creen llurs destí i es donen la ma, on l'Amor  l'energia més gran del Multivers, ho mou tot, sense dualismes, sense l'ego per entremig, etc.  Ara doncs, segueix essent el moment de les decisions, dels canvis reals i objectius, de recordar "qui som" i que ja "toca" apoderar-nos i decidir conscients ara i aquí, el "present continuum" on som: base de la nova humanitat*                                                                                                                                                                                                                                

EN CLAU DE PRESENT

Vivint en present les coses no son "precipitades" sinó tranquil·les i reflexives.  Si hom actua, percep i viu en "clau de present", la "textura del temps" és una altra, molt diferent de com la societat la impulsa i ensenya.  La rapidesa i la pressa no son, necessàriament, sinònims de cap progrés, si parlem d'un "progrés conscient", que no "reacciona", sinó que "actua i reflexiona conscientment".  Doncs l' "ara i aquí" essencialment, porta de manera intrínseca, la "consciència de viure el present", que equival a "viure desperts i en plena licidesa" en tots els escenaris i circumstàncies de la vida.

Aquest "viure l'instant de moment en moment", "en plena consciència", és el que activa el sentit de la "responsabilitat", de la "ètica suprema per excel·lència" en l'experiència de l'ésser humà dins la meravella del cos físic.  Els pensaments i sentiments més purs, nobles i constructius emergeixen inesgotables des d'aquest "continuum pràctic permanent".  És realment "viure en la saviesa única de l'instant present des del qual tot és possible". 

 

                                        VIU   L'ARA!!!

 

Existeixen plans dimensionals on el temps "no es pot viure d'una altre manera" car la vida transcorre dins d'un "etern present" i no es concep altre cosa.  Mentre que en aquest pla físic, sobretot al principi del "treball sobre un mateix",  cal esforçar-se, posar-hi "voluntat conscient" per començar a practicar "auto observació" és a dir, "estar sempre en l'aquí i ara" que, no ho oblidem, "és on hi ha la vida, la circumstància, l'experiència", doncs cap acció no és possible en el "passat", ni en el "futur": tot es fa i tot s'és en el present, també el que flueix...

Un "indicatiu del despertar consciencial" és aquest "donar-se compte un mateix" d'estar vivint la major part del temps (sinó en un 100%) en l' "aquí i ara de cada moment de la vida", sense somnis de "passat", ni de "futur".  Ja que l' "únic que modela el futur" "és el present segons que es visqui conscientment o no".  D'aquí ve que l'ésser humà és creador de la seva pròpia realitat, malgrat que en la vida corrent, no es plantegi res de tot això, i "costi d'acceptar aquesta veritat profunda".

 

 

Hi han "altres possibilitats necessàries contingudes en l`'home", que han estat ocultes per aquest gran "miratge psicològic" que fins ara, molts éssers humans ignoraven, pel fet de trobar-se sota el seu influx mental, malgrat tot però, ha arribat el moment de destapar tot aquest cúmul "unit al despertar de consciència".

La humanitat del "nou paradigma", que s'està formant en aquests moments, "tindrà el cos físic com a representació inequívoca de l'Ésser Intern", les "batalles amb l'ego subjectiu" conclouran amb la seva minimització i/o dissolució, ja no es "somatitzaran" els impulsos, les angoixes i els conflictes, a base d'emmalaltir al cos físic.   A això condueix, entre moltes altres coses, "ser conscients, viure el present de forma continuada", així com les "sortides del cos" i els desplaçaments, amb senzillesa i naturalitat, en els àmbits multidimensionals així com les relacions amb éssers avançats d'aquests llocs.  Viure sabent que el que fins ara s'ha anomenat "mort", no és sinó un "descans en el camí", una recapitulació, abans de prosseguir el camí com a Ànimes Immortals en ple desenvolupament.

  
Es descarta el cos físic,  més l'Ésser, el que vertaderament ets tú i sóc jo, segueix els seus processos, i els pot seguir "conscientment" o amb "consellers i assessors" si fa al cas...
Ningú està sol a la seva sort. L'energia de l'AMOR és el nexe que tot ho uneix, no existeixen altres interessos a l'estil del món inconscient i material.
Si hom viu conscient: mor conscient.  Aquesta és la "mort lúcida", aquella on el "desencarnat" sap el que li succeeix i no arriba a l' "altre costat" completament desorientat, com ha vingut passant amb enormes majoríes humanes en tots els temps.
Vivint doncs en "clau de present"(pessiguem-nos d'en tant en quant per no distreure'ns, com aconsellava un Mestre), amb "voluntat conscient", amb una "alerta molt especial" que dona la pauta per viure sempre en l'ARA, amb la ment calma, amb la memòria vívida de totes les circumstàncies viscudes conscientment en el dia a dia, escampant AMOR, coneixent la HUMILITAT i el PERDÓ, meditant, fluint en l'Energia del SILENCI: tu ets, jo sóc...

                                                                                     
                                                                            

CONSCIÈNCIA DELS ARBRES

Els arbres, quiets en la calma, vincladissos i sorollosos amb el vent que refrega les seves copes, son tanmateix una població viva i sàvia que conviu amb els éssers humans.  Siguin pins, que son els més abundosos, tocant el sagrat massís de Montserrat, siguin roures i alzines, que també n'hi ha, xipresos, oliveres, ametllers, figueres, cirerers, etc., tots ells s'agrupen en famílies d'Elementals meravellosos de la Naturalesa, que es situen en l'hiperespai o quarta dimensió, on tenen una rica i intensa vida interior, també disposen dels seus propis "camps energètics", igual que els éssers humans disposem dels nostres.  Aquests "Elementals" vertaderes Ànimes dels arbres que emplenen els paisatges,  entren i surten a voluntat dels seus variats i rebregats troncs, els seus cossos físics, arrelats profundament a la terra, estàtics i majestuosos.

Els arbres, d'altra banda, es poden relacionar amb els éssers humans, que coneixen la seva "realitat" i virtuts.  Un arbre pot ser un molt bon amic que "aconsella i ajuda".  Els arbres tenen la seva propia "aura" vital, com també la tenim els humans y també els animals, com els gats i els gossos, que conviuen a prop nostre, i que sempre saben "els estats d'ànim", psicològics, de totes les persones, especialment les més properes.   Els arbres també saben amb quina "intenció" se'ls hi acosta algú...

 

  

Els éssers humans ens podem dirigir i atansar a un arbre (preferentment gran) de manera conscient, és a dir, amb respecte i fins i tot, demanant-li permís per fer-ho, tot i sabent que l'arbre, ja copsa, el que emana del cor de qui s'acosta.   Quant l'aura de la persona i de l'arbre es conjunten, s'estableix una comunicació en aquest precís instant, que pot ser molt intensa, de molta plenitut i felicitat,  aleshores hom el pot saludar, abraçar, acaronar, acariciar, i fins i tot demanar-li consell i guariment.  Hom pot entaular un diàleg de consciència i una bella amistat, cultivable si hom persisteix en un mateix arbre.  
Els arbres disposen d'una saviesa ancestral, son generosos en llur donació i entrega, sovint els seus cossos son tallats sense cap mirament, per les conveniencies humanes, i és un gran tribut el seu, al planeta i a la humanitat, tanmateix com el de moltíssims animals, sacrificats amb sufriment extrem, pel servei de l'home.   A diferència dels humans, ells mai guarden rancúnia: ni els animals, ni els arbres.  És més, els arbres s'omplen de joia quan algú se'ls hi acosta amb respecte i amor, i es produeix un bell intercanvi energètic.   

   
Moltes vegades hom passa per un parc, una avinguda, una arbreda, o fins per un jardí ple d'arbres antics i imponents, i no son visualitzats, car hom se'ls mira des de la sorollosa i problemàtica ment, talment com un paisatge quotidià sense cap transcendència, igual que molts altres aspectes de la rutina "que es miren sense ser vistos" .  Succeeix que "no hi ha" observació conscient, perquè no es viu "l'ara i aquí", en comptes d'això, hom viu "el que faré després o d'aquí a una estona",  però mentrestant la vida present  s'esmuny, s'escapa terriblement, torna "maquinals" als que van i venen per "por de fer tard" o pel "què faré després".
¿Qui pensa que un arbre que hom ha estat veient durant anys, passant cada dia pel seu costat, "te consciència, percep totes les energies bones i dolentes de tothom, qui pensa que el pot abraçar (sense que ningú el tracti de boig), i establir una increïble relació conscient i energètica amb aquest Ésser, savi i generós, que mira, aparentment impàvid el deambular   de coxes i persones?   Òbviament, només qui "labora" pel seu propi auto despertar de Consciència...

                                                                               
  La relació amb la Naturalesa, en aquest cas amb els arbres, des de la consciència, elimina i transforma tota la visió comú i vulgar, que d'ells se'n te, car l'arbre és vist, contemplat, observat, tractat i respectat, com l'ésser viu completíssim que és, tant en el seu aspecte físic, com en l'anímic i en l'espiritual.   És quan hom arriba a poder descobrir la seva experimentada saviesa i compartir l'alegría de la seva amistat, doncs hom ja no s'hi acosta amb "egoisme" a l'arbre, sinó com a un ésser d'aquest planeta del que hi ha molt per aprendre, amb qui es poden intercanviar energíes i coneixements i fins col·laborar en "treballs energètics" diversos, referents a les persones, a la terra, al propi arbre, etc.  
Ja no ens atansarem a l'arbre de "qualsevol manera"(com havíem fet fins ara), primerament i des d'una distancia prudencial de l'arbre que hàgim escollit, practicarem respiracions profundes (repetir: inhalar, retenir i exhalar) o el que és el mateix, respiracions conscients, per calmar el nostre propi estat i poder-nos acostar a l'arbre amb l'amor i el respecte que es mereix, i també des d'un vibrar més pròxim i possible al seu.      A continuació, anar-s'hi acostant amb molta auto observació, les respectives "aures" es fondran com en una abraçada...  Cadascú ho viurà a fons com ho senti, i pot ser un gran coneixement...   Meditar a prop de l'arbre, com Siddharta Gautama, és també adequat com més amistat energètica existeixi amb l'arbre...*

                                                                                      
                                                                                                                                                   

"NO-FER": UNA ACTITUD CONSCIENT

El "no-fer" en contraposició al "fer" subjectiu i característic de sempre, és una "actitud conscient" per ser viscuda permanentment en el "present" i "fluint vers el despertar consciencial": la recuperació integral del l'ésser humà, del "trauma" que va significar la seva pròpia vinguda -des d'un altre espai-temps-, al pla físic circumstancial i temporal.

Aquesta "actitud" del "no-fer" i a l'hora "deixar fluir", no és tant "senzilla" en un món, bàsicament "no conscient", i on pràcticament "res" va direccionat a reconèixer la pròpia consciència humana més enllà del vehicle físic tangible i mortal.  I on encara es desconeixen, molt i molt, les característiques genètiques i energètiques, anímiques, mentals i espirituals d'aquest inigualable "processador biològic-energètic" que és el cos físic, precís i necessari per aquesta dimensió física i per utilitzar-lo l' "Ésser Intern" de cadascú, per la "missió específica" compromesa en el seu moment i lloc.

                                                                             

 Quan hom vivència objectivament el "no-fer", la Ment està en Silenci i el conductor del vehicle físic és la Consciència, el propi Ésser Intern:  És quan tot flueix vertaderament amb saviesa...
"Voler" vivenciar una "actitud de "no-fer" quan la ment "no està en silenci":  és com "deixar fluir" a l' "Ego subjectiu" al seu aire i persistir en una "consciència nul·la" que, probablement, condueixi a un major desequilibri i autoengany.
Se que, segons com es miri, reflexionar sobre això és tanmateix un terreny  "relliscós" i es pot fer una esclatarada, doncs és un procés tant íntim... Però ja que he començat seguiré una miqueta més.
Quan es diu "no-fer" o "deixar fluir", de vegades pot fer la falsa impressió de ser "quelcom molt simple i poc seriós" essent que és molt important.

      
Quan es diu "no-fer" estem negant un "fer".  La pregunta o preguntes que hom es pot fer son: "Quí és que "està fent" sempre en mi?  Quan "jo vull fer una cosa", "quí és realment el que la vol fer?  Quan "jo vull saber coses", ´"quí és realment el qui vol saber en mí?  Quan jo dic: "jo vull", aquest "jo", qui és?  L' "ego sorollós i subjectiu" o el meu "Ésser Interior", la meva "Consciència"?  Qui "ocupa" o "presideix" la meva ment?  Aquestes son les preguntes o altres de similars, que hom es pot fer, si se sent confós. Si aquestes preguntes hom se les fa sincerament, al seu interior, aprofitant un moment de calma i relaxament: arribaran respostes i la comprensió.
El més "habitual" és que en els éssers humans el qui actuï sigui aquest "ego busca-raons i plural" per tant "sempre és el que està "fent"(de les seves).   Per saber més sobre l' "ego plural", "agregats psíquics, pels tibetans, "pecats capitals", pels cristians, etc., he parlat moltes vegades sobre l' "ego plural" (consulteu entrades d'aquest blog) i també existeix molta literatura formativa i interessant al respecte.

                                                       MANRESA-MONTSERRAT DES DEL "PARC DE L'AGULLA"

Quan es diu doncs, "no-fer"  es refereix a l' "Ésser Intern", a la Consciència per, realment, "no-fer" i "fluir vertaderament en la seva saviesa".  Car "qui fa", és l'  "ego plural" i és el "seu fer" el que queda obsolet amb la beneïda màgia del "no-fer"...
Amb el "no-fer" retornem a la vertadera Entitat de l'Ésser que cadascú és, al JO SÓC original, a la CONSCIÈNCIA INFINITA que a tots connecta... 
Reposem doncs en el "no-fer"...                                                                               

 

 

EL QUE RESSONA EN LA CONSCIÈNCIA

No és la primera vegada que destaquem aquest tema, el qual ara mateix, segueix prestant-se a més reflexió, car els temps que vivim, de lent i aparatós "final del vell sistema", i l'emergir paulatí i esperançador del "nou paradigma",   a través de la gran eina que és "Internet", segueix proporcionant tantíssima "informació", tant diversa i de tot tipus, tant de calitat com de qualitat, que per fer-ho correctament, hom te de laborar la forma, el com, l'on, i sobretot la fiabilitat d'allò que  busca, que potser troba, o amb el que hom s'entrebanca en aquest inefable "ciberespai" on quasi "sense" distincions "tot hi te cabuda", des de la més intrusa i matussera publicitat, que per tot arreu es cola, fins tot el que hom pugui imaginar.

En aquesta ocasió la reflexió és sobre una "base" de molta importància: "el ressonar de la consciència", davant dels esdeveniments, les informacions o el que s'està buscant, fins i tot sense massa definició.

Sempre en la "base" de l'home hi ha la "consciència", actuant i manifestant-se, altre qüestió és "que hom se'n adoni".  Tot dependrà de la "quietud de la seva ment" perquè això succeeixi.   Si es tracta de la ment sorollosa, amb desitjos, enveges i variades distraccions: el què busqui i trobi, hi estarà en consonància per mera "llei d'atracció".   Segons que sigui el nivell de vibració, així serà tot el que atregui.  És més, si l'estat vibratori "és baix", ja no tindrà anhels de coses de tipus superior, seran totes del mateix calat vibratori.  I així successivament...

 

  

Sentir, escoltar "el que ressona en la consciència" ja denota un progrés, un avenç  vers aquest "despertar consciencial", que per tot buscador de les ignotes profunditats de l'ésser humà, que estigui, per suposat, en aquest "nivell de sensibilitat", serà  ja una vertadera brúixula, un autèntic nord, pel seu creixement espiritual.    I no em refereixo exclusivament a l'esmentada i famosa "xarxa" per la que tothom "navega", que també, fins a un cert punt, sinó a aquests denominats "paquets quàntics"   d'informació, podem dir  "personal i global" , i que son únicament perceptibles des d` "estats elevats de consciència" assolits a través de "meditació profunda i consciència còsmica".

L'arreplegament d' "informació" de tot tipus, "no dona creixement" en si mateix, tot i que alguna informació, "si ressona en la Consciència", pot orientar, exempleritzar el camí.  Però el que genera creixement real i objectiu, és l'experiència vivencial pròpia i el seu desenvolupament pràctic, traduït en el sabut "viure l'Ara i Aquí", l'únic lloc on efectivament hom pot viure "essent l'observador i l'observat" , controlant la pròpia conducta i actitud, distingint psicològicament "quan entrevé "l'ego plural" en el camí de la "consciència", revivint

 

 

al final de cada dia, totes les circumstàncies, actes i accions per "auto jutjar" en mi, el realment viscut, juntament amb els "encerts i errors": on "he consentit", on "he rebutjat", on "he acceptat", on "m'he donat compte", on "m'he passat", on "he mancat a..." i un íntim i sincer etcètera, que cadascú "s'ha" d'aplicar en el propi "despertar consciencial", esmenant l'esmenable, minimitzant les accions de "l'ego plural" per tal que la "consciència porti el timó del nostre vehicle físic, psíquic i mental.

Per tal que s' "aprengui" d'una vegada per totes, a no confondre més "el vehicle amb el seu conductor", al cos físic o "vehicle físic" amb l' Ésser conductor del mateix"...   Aquest "Ésser" que ets tu i que sóc jo quan realment ens tornem conscients.

En aquestes condicions "tot ressona en la consciència" i la possibilitat d'error és nul·la, car existeix una "connexió permanent" amb els mons superiors d'existència, amb la Consciència Còsmica, amb LA FONT...*

 

                                                                             

                                                                                                                                                   

VERS EL SILENCI DE LA MENT

Sovint l'ésser humà "reacciona" davant les circumstàncies de la vida, d'una manera "automàtica", com "programada", tipus "software" i per tant, no reflexionada, i que moltes vegades, per no dir "sempre", ja implica un "judici", una "avaluació", dels que s'ignora l'abast i fins el "perill" de caure en trampes ben premeditades, ben orquestrades, de les que s'espera una "reacció social determinmada amb uns propòsits ben calculats".  I és quelcom que es repeteix molt, que observant l'entorn hom pot trobar de manera quotidiana, molt reiteradament en camps com la "mediàtica" publicitat televisiva, en sèries de tv d'aquestes que "enganxen tant", també en la política, els temes econòmics i bancàris, etc., i les "reaccions esperades" es produeixen a peu de carrer, entre veïns i amics, botigues i supermercats, en les diverses "sales d'espera", etc., però també a un nivell  més particular, en el dia a dia personal de molts éssers humans.  Realment s'arriba a "crear un llenguatge", un petit però incisiu univers de paraules, frases fetes buides i amb una validesa molt relativa, però que un gran nombre de persones "adopta en forma automàtica", fent-se-les seves i incorporant-les a aquest llenguatge planer que tothom o quasi, en un moment o altre del dia "repetirà com lloro" i sense tenir, en realitat, una consciència ferma del que està re

petint,de quin pot ser el seu abast real.  Algunes d'aquestes paraules i frases, entre moltes altres,  porten implícit un "conformisme" davant la realitat que s'està vivint, com el cèlebre "és el que hi ha", literalment traduït del castella: "es lo que hay",  tot i que també n'hi ha d'humorístiques, critiques, totes elles com a "software automàtic a punt de reacció...".

 

  

Aquesta "reacció quasi programada" es produeix amb tanta facilitat en les persones, perquè pràcticament "sempre" la ment humana està "ocupada" per l' "ego personal o subjectiu" i per això, totes les circumstàncies de la vida o quasi, son enfocades des de la perspectiva d'aquest "ego personal", que per descriure'l de forma senzilla és qui "guarda" totes les "enveges", els "orgulls", les supèrbies", les "mentides", les "luxúries", etc., en definitiva, tot allò pel que es "complica" la vida humana i social, malgrat que tots aquests aspectes de tipus psicològic, "molt ensenyen" en l'aprenentatge de la vida en aquest pla, està clar, si hom activa l' "antena" de las pròpia Cosnciència.

Aquest "ego personal" és qui propicia la "reacció" de les persones de forma automàtica i sense reflexió o pensament conscient. És també qui fa que tot sigui mirat "amb" divisió, amb judici i/o avaluació lleugera o fàcil...

Per "sortir" d'aquesta dinàmica cal buscar  el "silenci de la ment" (no es dona fet, però tampoc és impossible d'arribar-hi);  que la ment estigui en complet silenci, vol dir que s'han "calmat tota la cridòria i gresca del ego personal", i que "d'una manera fluida qui  hi discorre és l'Ésser Intern -el que realment és i som-,  qui fa l' "home conscient", capaç de discernir, de rebre informació nítida dels "superiors nivells", del Cosmos, de la FONT, el que connecta vertaderament tots els éssers humans i del Multivers.

 

 

Desde el " silenci de la ment"  hom ja no "mira" res,  sinó que s'observa sense divisió , sense judicis, ni avaluacions.

Com diu en Jiddu Krishnamurti, "OBSERVAR SENSE DIVISIÓ ÉS MEDITAR".  I només hi ha "MEDITACIÓ" des del "silenci de la ment", en abcència plena de l' "ego personal o subjectiu".

I això ens condueix directament a viure l' "Ara i Aquí", en tot moment,  a esdevenir "Observador i Observat", a activar la pròpia atenció, com si diguéssim, a obrir les antenes i deixar fluir la pròpia ment, aquietar-la tot el possible, per tal que l' "Ésser Intern",  "el que jo sóc i el que ets tu" quan ets tot Consciència,  condueixi permanentment el "timó i el rumb d'aquesta existència".

L'Energia Còsmica que està arribant en aquests dies, -no ens realitza el treball, (no ho ha de fer)-, però ajuda, ho facilita contribuint a l'augmentada sensibilitat de moltes persones que estan en el camí del Despertar de la Consciència, fluint vers l' Amor Conscient, essent en si mateixes "individus" per la "nova humanitat conscient" quines aportacions íntegres son la "base pel nou Paradigma", que el planeta Terra en llur "ascendida Consciència" està començant de rebre com mare amorosa que és...*